dijous, 12 febrer de 2015

Sobre les 50 ombres d'en Grey

Anem a ser un poc polèmics...

A dia d’avui, encara no he aconseguit trobar cap al·lota que reconegui públicament que li han agradat les 50 ombres d’en Grey ni tan sols una miqueta. D’altra banda, moltes reconeixen que l’han començat a llegir (més de les que reconeixen que l’han acabat) i, així i tot, encara que no ho reconeguessin entraria dins el terreny d’allò plausible, estadísticament, que moltes l’han llegit.
Voldria puntualitzar que faig referència al públic femení ja que, tot i que molts d’homes l’hagin llegit, pareix clar que el target de l’obra era el públic jove femení.
Aquesta situació, que em resulta tan curiosa i divertida, me recorda a la situació plantejada magistralment per Amélie Nothomb, l’autora de Ácido Sulfúrico. En aquella obra a la televisió s’emet un reality show que reflexa el dia a dia d’un camp de concentració on els concursants sofreixen una gran quantitat de tortures i vexacions. Tot i l’estupor que provoca aquell programa a la societat, els mitjans en van plens i l’audiència d’aquell canal no fa més que augmentar i augmentar.
Així, amb aquesta triologia de dubtosa qualitat literària, i d’altres que per imitació han aparegut en els darrers temps, m’ha vengut al cap aquella situació en que tothom està horroritzat per l’esmentada obra però, tot i així, tothom en parla i ajuda al seu èxit.
Escrivint aquestes línies amb aquest argument sé que sona molt incoherent, com si també contribuís a aquest fenomen. Pobre de jo! I que puc fer sinó sumar-me a les masses, a les hordes, que xerren de l’obra aquests dies? Ben mirat, sa meva humil persona no té massa influència com per alterar els mecanismes del mercat... En tot cas, al meu torn, he de dir que vaig començar el primer llibre i, tot i que el vaig acabar, vaig llegir-lo molt en diagonal i no, tampoc em va agradar. En la meva defensa he de dir que no el vaig haver de comprar, si això pot suposar un atenuant.
Personalment, crec que el motiu que fa que la gent no s’atreveixi a confessar que ha llegit aquests llibres és el mateix motiu que fa que, enlloc de llegir novel·la rosa o relat pornogràfic (eròtic, si voleu), llegeixin aquest tipus d’obres que, essent un mix d’aquelles tenen lo pitjor de cada casa...
Dit això no entraré jo a criticar el contingut d’aquest llibre ni, encara menys, la significació sociològica que té aquest fenomen comercial. I no ho faré jo perquè vos passaré el link d’un article de la UAB que reflexiona sobre diverses implicacions de l’obra en qüestió.

Ja per acabar, només desitjar-vos que vos ho passeu molt bé al cine veient l’horrorosa pel·lícula (desprès no teniu perquè confessar que vos ha agradat). De fet, jo també m’estic plantejant anar-hi i tot...

dimarts, 20 gener de 2015

Top Versions Mallorquines

#1 300, la reconquesta de Mallorca

#2 Sa Comunitat d'en Panereta - Trailer


#3 Els dos caires

#4 Es retorn den Sopa - Resum


#5 Vaig Fort - Resum


Top 5 videos #HumorMallorquí

Vos present una recopilació dels que per jo son cinc dels vídeos mallorquins més curiosos i divertits que corren per la xarxa. No son nous i segurament ja els haureu vist gairebé tots però sempre son dignes de veure.
Han quedat fora totes les Comunitats de'n Panereta i demés vídeos de l'estil, ja que constitueixen una categoria diferent.
Ah, i si en voleu proposar més, estaré encantat!
#1 OVNI de Son Suau


#2 Sa mare de sa monja


#3 Sa patrona d'aviació
video

#4 Sa madona del Constància

#5 Perdona, què vols paper?

divendres, 16 gener de 2015

L'Illa de la calma

"Llegidor amic: si pateixes de neurastènia, o et penses patir-ne, que ja és patir-ne; si estàs atabalat pels sorolls que ens porta la civilitat, per aquesta angoixa d'anar depressa i arribar abans allà on no tenim feina; si els negocis t'han omplert de números allí ont hi hà d'ha¬ver lo que n diem l'enteniment; si els eines t’han fet malbé la mecànica de la vista, i el bellugueig se t'ha fet crònic, i el desfici ja no t deixa viure, i vols gaudir un xic del repòs que s mereix an aquesta vida el que no ha fet mal a ningú, segueix-me a una illa que t diré, a una illa on sempre hi fa calma, ont els homes mai porten pressa, on les dones no s fan mai velles, on nos malgasten ni paraules, ont el sol hi fa més estada i on fins la senyora Lluna camina més a poc a poc, encomanada de la mandra" L'Illa de la calma, Santiago Rusiñol

dilluns, 15 desembre de 2014

Baleair, un projecte just i necessari

La proposta de Més per Mallorca d’estudiar la viabilitat d’una “companyia de bandera” de les Illes Balears, tot i que en principi podria semblar una idea descabellada, és una bona iniciativa per afavorir el turisme durant tot l’any, així com també la connectivitat interna de l’arxipèlag i també aquesta amb altres illes properes (com ara Còrsega, Sardenya, Malta o Sicília), també al Nord d’Àfrica (Argel, Melilla/Nador, Tunis) o també al continent europeu (Barcelona, Madrid, Marsella, Ginebra o Roma).
Així es podria crear un petit hub a Son Sant Joan a l’estil del que la companyia Binter Canarias ha muntat a Tenerife i Gran Canaria, on connecta les illes entre si i amb altres illes com Madeira o Cap Verd, sense oblidar les incipients connexions amb el Marroc, el Sàhara, el Senegal i d’altres. Prenent aquest exemple, un viatger podria, passant per Mallorca, volar de Barcelona a Melilla o de Còrsega a Madrid, i també podria volar de Menorca a Sardenya, via Palma, sense haver de tornar enrere fins a la Península; tot això sense oblidar les connexions punt a punt des de les illes menors a la Península, element bàsic de la connectivitat durant la temporada baixa.
Així, a més d’oferir nous vols al turisme interior i al tràfic aeri ètnic, es podrien obrir nous mercats turístics ja que s’afavoririen les connexions (via Barcelona, Ginebra, Marsella o Roma) amb vols a països emergents com els asiàtics a traves d’aliances de codi compartit amb companyies com Emirates, Air China, Korean Airlines, Japan Airlines o Air India que haurien de situar les Illes Balears a només una escala aèria d’aquestes megalòpolis.
A més, si giram fulla, trobam que la majoria d’illes o arxipèlags disposen d’una o varies companyies aèries que han assumit la responsabilitat d’oferir connexions a la població insular com ara Air Malta, Cyprus Air, Atlantic Airways (Illes Feroe), Aer Arann (Irlanda), Blue Islands (Jersey), Air Greenland (Dinamarca) o Zoom Airlines (Islàndia) i, més remotament, Air Seychelles, Air Mauritius, Cayman Airways o Air Tahiti Nui.
Alguns han argumentat que a Balears ja hi ha radicades diverses aerolínies però d’aquestes, l’única que fa vols regulars és Air Europa i tot i que la seu la tingui a Mallorca el seu hub és Madrid i no cobreix les necessitats de connectivitat, especialment a l’hivern. Les altres és limiten a petites empreses xàrter com Alba Star.
Tanmateix, si una companyia aèria illenca vol reeixir, hauria de comptar amb la participació d’inversors privats, que tenen el know-how en la màteria. Així, cercant un soci industrial es podria començar per oferir a grans aerolínies la possibilitat de tenir una filial de vols regionals a una zona tan interessant i dinàmica com és el Mediterrani occidental. Així es podria començar a parlar amb empreses com ara la abudabiana Etihad, que s’està expandint per Europa amb l’adquisició de companyies aèries regionals (com Darwin Airways); o amb empreses de països emissors com ara Air Berlin, Lufthansa o IAG, sense oblidar a Air Europa que tal vegada estaria interessada en crear una subsidiària de vols regionals.
En aquest sentit, també s’haurien de cercar partners entre les agències de viatges (per afavorir el turisme dels illencs) i també hotelers i touroperadors.
Un altre factor a tenir en compte es la flota emprada. Entenc que hauria d’estar conformada per avions d’hèlice d’entre 50 i 70 places que, tot i ser un poc més lents, son més eficients i ecològics que els avions a reacció. D’altra banda, no seria convenient competir amb els mateixos avions de Ryanair o Vueling (d’entre 180 i 200 places), ja que tenen uns costos operacionals molt elevats i a l’hivern no serien competitius per servir rutes curtes i amb baixa demanda de passatgers.

A mode de conclusió, entenc que la creació d’una companyia aèria de servei públic a l’arxipèlag és viable i és una necessitat a un país insular com és el nostre. A més, tenint en compte l’escassa sobirania de Balears en matèria d’aeroports, que no permet atraure la demanda reduint les taxes tant com voldríem a l’hivern, seria la forma més eficaç d’intervenir en l’àmbit de la connectivitat aèria. 

dilluns, 10 novembre de 2014

Ens governen juristes, no politòlegs

Els governs tenen una doble naturalesa, son òrgans de dimensió política i administrativa i el problema del govern espanyol és que, està com està format per alts funcionaris i persones mancades de tota altura de mires pareix esser que ha perdut la condició d'òrgan polític, actuant talment com si fossin funcionaris sense cap iniciativa política. 
Perquè això de respectar el principi de legalitat (articles 9 i 106 CE) està molt bé però implica que el govern només treu aigua d'un vaixell que s'enfonsa i va a la deriva. Si el govern espanyol tingués iniciativa política podria, a més de treure aigua per evitar el naufragi, tractar de fixar un rumb minimament definit que faria que els mariners no es llancesssin per la borda a la mínima que poden. De fet, l'Estat té dues possibilitats al meu entendre, la tàctica reactiva (que és la que està fent ara), de menysprear els qui volen votar i que a la llarga només pot acabar per engrandir el moviment independentista, a Catalunya però també a d'altres indrets d'Espanya i que implicarà un pols per demostrar qui té el control real i efectiu del territori (cosa que com ja hem vist, més enllà de desplegaments vistosos i posats d'antiavalots espanyols, no està tan clara com des dels altius cercles cavernícoles de la metròpoli volen suposar). 
L'altra estratègia és la més proactiva, el que es podria denominar la via britànica o canadenca que, si bé és cert que és més arriscada, com a politòleg entenc que seria l'única via per fer minvar aquest sentiment emancipatori que es viu al Principat. De fet, si a Espanya governessin politòlegs enlloc de juristes crec que veurien aquesta situació i anirien més enllà del corsé constitucional que, com és sabut, no ha servit per protegir certs drets econòmics i socials dels espanyols davant la pressió de la Troika...



dilluns, 11 agost de 2014

Força Aèria Catalana?

Darrerament està de moda això de dissenyar les futures Forces Armades de Catalunya. Jo crec que no n’han de tenir, però aprofitant l’avinentesa i com a afeccionat a l’aviació esbossaré quatre pinzellades de com crec que ha de ser la Força Aèria Catalana.
Com a base aèria es podria emprar algun dels aeroports existents per a ús civil, combinant-ne l’ús en el futur. Per exemple es podria emplaçar una base a l’Aeroport de Lleida-Alguaire (potser massa aprop de la base espanyola de Saragossa) o bé a La Seu d’Urgell o Reus.
Pel que fa a les Forces de Combat, amb un esquadró format per uns 18 caces de superioritat aèria n’hi hauria prou. Així es podria optar per distints models: F22, F15 o F16 (EUA), Eurofigther (Alemanya, Itàlia, RU i Espanya), Mirage 2000 i Dassault Rafale (França) o Saab Gripen (Suècia). Entre els occidentals em decantaria per algun dels dos darrers ja que son més eficients i igualment capaços. Sinó, també es podria optar pel fabricant rus Sukhoi o per la pujant indústria xinesa, però en aquests casos seria difícil una posterior homologació amb els estàndards OTAN.
Pel que fa a la formació del personal, el país on s’adquireixi el material podria encarregar-se’n. I respecte als avions d’entrenament bàsic qualsevol avioneta serveix. Parlant dels entrenadors avançats/avions d’atac lleuger, hi ha diverses opcions com la brasilera d’Embraer, la polonesa Let...
Per altra banda, respecte al transport, si es vol participar en missions internacionals s’ha de disposar d’una flota que permeti el transport d’ajuda humanitària, material i tropes a zones en conflicte. Així, s’ha d’optar per dos tipus d’avions: Un de curt abast tipus C235 o Alenia i un de llarg abast de l’estil de l’A400M o el C130 Hércules. D’entre aquests hi hauria d’haver avions anti-incendis de gran capacitat.
A més, en qualsevol cas s’hauria d’adquirir una petita flota de transport VIP pels membres de les institucions del país. Es podria disposar d’un o dos avions petits, d’unes 10 places i per fer trajectes europeus i regionals (estil Dassault Falcon) i un de gran capacitat i llarga distància, podent reconvertir un Airbus A321 o un Boeing 757 o, si es disposa de més pressupost, fins i tot un Airbus A330 o un Boeing 767.
Un o varis d’aquests avions de transport s’hauria de poder habilitar per a realitzar evacuacions sanitàries, com recentment hem pogut observar per la qüestió del virus de l’Ebola.
En un altre ordre de coses, no es pot obviar la necessitat de comptar amb una petita flota de drones de vigilància i combat i un sistema de defensa antiaèria integral a tot el territori.
Això podria ser una petita força aèria defensiva i d’acord amb els estàndards internacionals, però crec que l’opció més encertada seria destinar els recursos militars a altres polítiques més importants per a la societat.
Imatge: Caça F16 de la Força Aèria Danesa