Complexos i socioaddicions, mals de la societat actual?

Les èpoques en que tenc molta feina em peguen sempre unes frenétiques ganes d'escriure però ho intent evitar per tal de centrar-me en tot allò que tenc la costum de deixar-ho tot pel darrer moment.
Avui he tengut la darrera sessió del curset d'agents de salut de la FAS (de 3 a 7) i ha esta força interessant. Per una banda, en la primera xerrada, ens han explicat fórmules per prevenir els distints transtorns alimentaris que es donen a les nostres societats. Això ens ha portat a veure distints episodis curiosos. Un que m'ha cridat l'atenció és el de un anunci de crema en que mitjançant el "make-in off" es podia veure com la suposada dona era en realitat un collage de tres models, una de cara, una de cuixes i una de mans.
Un altre exemple ha estat el d'una actriu (40 anys) que sortia a la revista Hola, per equivocació, només retocada en fotoshop en algunes fotografies. Això implica que, després de l'àrdua tasca de maquillatge professional, la diferència entre el rostre retocat amb l'omnipresent fotoshop és impressionant.
D'altra banda, han fet una comparativa de les portades de la revista Playboy de distintes èpoques arribant a la conclusió de que el model femení que se'ns ven, i cada vegada més també el masculí (que deriva en un creixent nombre de vigorexia), és cada vegada més impossible, més poc saludable i, en definitiva, més fals.
També ens han explicat que en diversos estudis les dones, desprès d'haver estat bombardejades massivament amb imatges d'actrius, models o famoses, la seva autoestima baixava notablement així com també ho feia el seu sentiment de satisfacció amb el seu cos.
Tot això, en definitiva, ens ajuda a desenmascarar els mecanismes de la societat capitalista en que vivim, on ens fan comparar-nos amb models estétics inassolibles i irreals, falsos, però que mouen milions i milions en dietes miracle, operacions d'estètica, cremes i altres pocions.
A més, en certa forma es criminalitza la vellesa, tot tapant-la i fent-la sentir indigna i, en certa manera, viure-la indignament.
Per altra banda, i també lligat amb això, a la segona xerrada hem parlat de les socioadiccions, que son adiccions que no impliquen una substància i que son considerades com a tals quan deixam de fer altres activitats que abans ens agradaven per centrar-nos en aquestes, arribant a fer-les purament per inèrcia, sense sentir-ne plaer.
Exemples d'aquestes serien la ludopatia, l'adicció a les compres, als videojocs, al sexe, etcétera. Essent fruit totes elles dels mecanismes de la societat, unes per pur hedonisme, altres per consumisme excessiu.
Bé, un altre dia ja seguirem amb les histèries socials que ara hauria de seguir amb Política Internacional Europea i Política Espanyola.

Temps, bruixes i demés

Publicat a El Felanitxer
Trepitjam sovint, en aquests dies de tardor als carrers d'aquestes contrades marronoses fulles, encara cruixents però ja esqueixades per les malmendades que els vianants les provoquen. Sovint aquestes estan banyades per les inclemències d'aquesta època, d'altres estan tacades per les feines que els animals domèstics i no domèstics hi fan a damunt. Sigui com sigui, totes elles tenen els dies comptats, la postal que he dibuixat és efímera.
Sovint, aquesta època va acompanyada de boira, l'altre dia en fou un bon exemple, i és que no se veia ni dos pams enfora. També, i per això les fulles es banyen, plou i a vegades fa vent, supòs que deu esser per això que dos dels meus tres paraigües han quedat inutilizats en una setmana de pluja que va fer. D'aquesta, pràcticament dos dies foren de pluja suau però ininterrompuda, va fer gotes dos dies seguits. Desprès, un altre dia, al nostre pis ens varem quedar sense llum i varem haver de fer venir un tècnic que va arribar devers les nou del vespre per la qual cosa durant tot s'horabaixa, amb molta resignació ben duïta i desprès d'anar a comprar espelmes d'aquestes de missa que son les que fan més llum a un preu raonable, varem jugar a cartes. Era una baralla d'Uno i, tot i que el blau i el verd amb la espiritual llum de les espelmes com a única làmpara, no es distingien massa bé, vaig guanyar un parell gros de vegades.
Tanmateix, les plujes aqui esmentades no han estat, ni d'aprop, comparables a les de Mallorca on aquest mes passat, i com dirien els vells, "Va esser gros!". He vist fotos d'es port i francament eren una mica catastròfiques. Sort hi va haver que no hi hagués pérdues personals com hi va haver l'altre dia a Ciutat, amb un incendi i l'esbucament d'un edifici. Segons s'ha dit, per cert, una filla que ha quedat orfe per aquest succés, estudia a Barcelona.
En un altre ordre de coses, en crònica més local, me va arribar una notícia que, per no dir una altra cosa, me va semblar curiosa. Es tracta dels problemes que la Tuna Regalèssima
va tenir amb la Policia Municipal en el marc de les tradicionals serenates de la vigilia de les Verges. Curiós, com dic. Per cert, que no hagi estat per allà no vol dir que no haguem menjat bunyols!
I ja han canviat l'hora, la qual cosa no m'agrada pel fet de que a les sis ja fa fosca i és molt trist. Per altra banda, no hi veig massa l'utilitat perquè quan arribes a casa s'horabaixa has d'encendre els llums, l'única explicació que li veig es mirar de fer estalviar en llum a les empreses al matí i fer-ho pagar a les famílies a la tarda però això, supòs, son confabulacions estranyes.
Tot lo anterior em fa pensar que ja fa més d'un mes que no venc cap a Sa Roqueta i, com cada any, m'he perdut la fira del Pebre Bord la qual cosa, tot sigui dit, tampoc m'amoïna en excès perquè no deixa d'esser aquesta molt similar a un mercat ordinari de diumenge, encara que ara, sigui tot lo dia.
Sigui com sigui vendré aviat, i no serà una venguda fàcil per diversos motius. Es tracta de que jo, mirant d'esser previsor, vaig comprar els bitllets amb molta antelació (perquè son més econòmics) construint-me un pont agafant com a base la Festa Major de la UAB que al calendari lectiu hi figurava. Al final, no hi ha tal festa, almenys oficialment, ergo hi ha classes dijous i, això ja ho sabiem, divendres.
A banda del fet de deixar classes de Polítiques la cosa s'agreuja si dic que estic fent un curs de Braille (que ja en se una mica però... tot sigui pels credits) i un de Llengua de Signes (encara que aquest el deixaré) i un d'agents de salut.
En aquest darrer diguem que no son massa flexibles i et posen el segell d'assistència en cada sessió i, per aconseguir els credits de lliure elecció, tan sols pots faltar a una sessió havent de ser la falta justificada, i quan aquesta gent diu justificada es veu que no entenen com a tal una anada a Mallorca per la qual cosa hauré de cercar una solució al respecte.
La temàtica tractada fins ara en aquest curs ha estat bàsicament la de les drogues des de les seves diferents vessants. En aquest sentit, m'agradaria escriure quatre coses que crec que poden ser relativament interessants.
Antropològicament, l'home sempre ha estat relacionat amb les drogues per tal d'experimentar noves sensacions per, freqüentment, sentir-se en contacte amb l'altre món. Així, els druides prehistòrics ja eren coneixedors de les distintes plantes i bolets al·lucinògens. Avançant en la història, els grecs també consumien substàncies estranyes baix l'efecte de les quals es comenta que escriviren molts filòsofs. Més endavant, els romans sembla ser que consumien uns peixos grocs que hi ha per la Mediterrània que també tenien els seus efectes.
A l'Europa pagana, per altra banda, s'hi trobaven les potentíssimes herbes de tura, que s'havien d'usar fent un ungüent. Això ho usaven les dones que tenien coneixements sobre la matèria, a les quals es va anomenar bruixes. Aquestes eren sempre representades a damunt una granera perquè es veu que untaven el pal i el posaven en contacte amb certa mucosa que les persona de gènere femení tenen a cert lloc i... A volar!
Els esquimals, al seu torn, consumien uns bolets anomenats "Amarita Moscaria" (que son vermells amb punts blancs, semblants al que acompanyava al Mario Bros) però com que es veu que no son massa digestius, se'ls menjaven els rens (així normal que volin també, els pobres...) i desprès els humans s'en bevien l'orina, que conservava els seus efectes.
Més endavant un altre pensador sobre el qual es fonamenta gran part de la ciència moderna, Descartes, va confessar en alguna carta que la seva obra l'havia construida sota l'efecte de la marihuana. En aquesta línia, Nietzsche afirmà a posteriori que "l'ebrietat és el joc de la naturalesa amb l'home".
Aixi com a cada continent i a cada cultura tenen les seves drogues típiques, cada moviment social ha tingut la seva. Als 60s i 70s els hippies i Els Beatles, a banda de la "maria", consumien LSD o al·lucinògens baix l'efecte dels quals, es comenta que el mític grup va compondre cançons com "The Yellow submarine" o una altre al títol de la qual s'hi reflexaven les sigles LSD.
Al seu torn, els hooligans tenen la cervesa, els punks l'heroina (que no vol dir que tots la consumeixin!) i els rastafaris, a veure si ho endivinau?

Vint anys desprès

Encara queden molts murs que esbucar...

Campanas por la Gripe A

Com vosaltres sabreu, no es que sigui jo molt acòlit de les dones que vesteixen amb hàbit i, de fet, aquests videos que aqui inseresc, no els inseresc per això.

Aquesta monja del Monestir de Montserrat és metgessa i té un postgrau de salut pública, a més de fer una especialitat als EUA. També, les dades a les quals fa referència son, totes i cada una d'elles comprovables, volent també assenyalar que no son, ni aprop fer-hi, extretes de la prensa alternativa sinó de prestigioses revistes mèdiques.

A més, totes aquestes dades varen esser comprovades per la professora de Aplicació de Polítiques Públiques, la que ens va posar els videos a classe ja que aquesta dona, independentment del que diu, el discurs de la religiosa representa una corrent anomenada neocorporativisme en Polítiques Públiques. És per tot això que aquest relat mereix la meva màxima confiança i credibilitat.

Vos deix amb aquest valuós document, tot convidant-vos a l'exercici de la reflexió.





Desprès d'haver vist això, vos vacunareu? Jo no! I, desprès d'això, hi ha una conspiració neomalthusiana per acabar amb bona part de la superpoblació mundial?

mamásypapas

Mallorquins a la Vila (UAB)

Pont del Pilar

Aquest passat pont vaig anar a Saragossa on hi va haver una quedada amb més de vint persones. Vaig quedar a ca na Laura que va venir a Mallorca en s'estiu.

Més d'un milió de persones varen dir per la tele que hi havia per aquella ciutat, no m'estranya, per tot estava massificat.

Hi vaig anar en bus i vaig tornar en AVE, no té punt de comparació, en el preu tampoc...

Varem dormir poc, ens varem moure, ens varem perdre, ens varem trobar i també varem anar al concert d'Alex Ubago, Coti i Nena Daconte a la Plaça del Pilar on dies desprès aniriem (els que quedavem per Saragossa) a veure els vuit milions de flors amb els quals, creients i no creients, honren a la verge del lloc.

A ca na Laura vaig estar molt bé, tot i que hagués de pujar sempre al seté pis a peu encara que, tot sigui dit, tanta gent i en un lloc tan massificat fa molt dificil moure's i fer coses...

Aquesta setmana m'he hagut de posar al dia (o ho hauria d'haver fet), vaig anar a menjar una fideuà promocional a La Vila per 3,5 € amb els de l'ADUAB i, entre altres coses, avui he gastat 50 € al Macabro.

Bé, i arriba es fred (ja és hora) i a l'instant haurem de posar s'edredón i treure es jac gruixat...