diumenge, 30 de setembre del 2007

Saps que ets mallorquí si:


1) Tens qualque tia o parent que nom Apol·lònia, Catalina Maria, Antònia Maria o Joanaina. I no et resulten totalment raros els noms Onofre, Cosme, Sion o Pixeris.
2) A ton pare i ta mare sels va passar pel cap posar-te el nom del teu padri/na (no avi/a)
3) Te ve de nou que a la Península fagin bocatas sense tomàtiga (no tomàquet) ni oli i, en canvi, en fan de sobrassada amb oli.
4) Te ve de nou que ningú sapiga a la Península (aquell territori salvatge i un poc hostil) que és un rebentat, i manco encara de Amazonas o Caña Valls.
5) Te’n vas a la platja d’Es Trenc (si ets de Ciutat, per exemple) i sa gent te diu quan tornes “t’he n’has anat tan enfooooora?
6) Ets absolutament incapaç, genética i cognitivament, d’entendre les diferències de registre semàntic de anar/venir/tornar/pujar/baixar. Així, dius “ara torn” quan t’en vas, i “pujar a Palma” quan estàs al nord.
7) Te pareix que ses Quelytas amb sobrassada son un manjar coionut (ho son).
8) Tornes de qualsevol viatge paradisíac (Bali, Seychelles o Bahamas) i la gent t’amolla un “si, però com a Mallorca no s’hi està enlloc”.
9) Has vist en directe, i sense anestesia, com agafen un porc, li arrien una punyalada brutal i traidora a n’es coll, l’has vist bramar i t’has posat a fer tot tipus d'embotits amb les seves restes; productes deliciosos, per cert.
10) Felicitar el sant es tant, o quasi tant, important com felicitar l’aniversari.
11) Et costa dir algunes paraules en castellà sense geminar la consonant, com sem·mana o caramel·lo, o simplement pareix que quan xerres en castellà ho feim amb una ametlla dins sa boca.
12) No t’extranyes quan la verdulera/ carnisser/ dependent te digui “rei” o “reina”.
13) Anomenes a les aletes de bucejar “patos” a la màscara “careta” o als llapissos de colors “pintures”
14) Saludes diguent “uep”.
15) Te pots tirar tranquilament mitja hora a una botiga sense que cap dependent/a te demani que vols.
24) No t’extranya l’expressió “ja te diré coses” (i, ndefectiblement, entens que has de passar a un altre tema, que d’allò res de res.
25) Per confirmar, durant una conversa dius “si si si si” o “no no no no” o amolles un enfàtic caaaaaaa!.
25) Tens una, o mes d’una, tia monja.
26) Has sentit a dir “orguesta” enlloc d’orquestra i has begut palo amb sifón.
27) Posam la conjunció “però” a final de frase i acentuada a la darrera vocal: “Saps qu’és de car això, peró!”
28) Només vas a veure el Mallorca quan està a Primera i és una bona temporada quan no descendéis.
29)”Es deixons” i “sa dallona” son mots deíctics polivalents que serveixen tant per assenyalar un cotxe com un tros de pa com per el comandamenta distància. Exemple: Passa’m es deixons devora sa dallona que està damunt sa tele. Fins I tot has sentit es verb “deixonar”.

dijous, 27 de setembre del 2007

Una setmana a Cerdanyola

El passat dijous dia 20 vaig venir a instal•lar-me aquí, per tant, i si els càlculs no em fallen, ja duc una semana per aquí.
No puc negar, havent començat les clases i tot i la bona predisposició mostrada per la quasi totalitat dels professors/es, que aquestes estaràn farcides de dificultats per la seva forma, diferent per jo, així com per la impossibilitat meva d’accedir a tots els materials sovint exposats en transparències i powerpoints.
Ja m’havia imaginat, i he confirmat, que estava mal acostumat amb l’anyorada pissarra digital ja que ara em sento en inferioritat de condicions. I recordo ara que en una ocasió algú, havent estat muntada la pissarra i fent la broma, em va dir que llavors estava forçat a treure bones notes estant la professora de filosofía davant que el va tallar diguent que alló no era així sinó que només responia a la necessitat de que jo tengués les mateixes possibilitats que els meus companys. Però bé, des del PIUNE m’han dit que potser per al segon quatrimestre en podrien muntar una.
Per altra banda, tothom sap, jo també, que els inicis sempre son dificils; per tant no és que em sorprengui res. Tot indica que si he sobreviscut ja tres dies en aquella llauna de sardines que tenen com a bus en hora punta (u hora puta, com pens jo als matins) sobreviuré en diferents situacions difícils que em pugui trobar.
Dir que no dorm massa bé, potser sigui per aquest matalás d’espuma barata o simplement pels nervis.
Ara mateix no se que mes comentar, simplement alegrar-me per la sorprenent remuntada d’ahir del Reial Mallorca (que vaig haver de seguir via teletext).
Per cert, avui soparé de panades, de panades de sa tita.

dilluns, 24 de setembre del 2007

Catalans, ja sóc aqui!





Crec que seria bo començar escrivint, desprès d’uns dies ja a Cerdanyola, que no tenc Internet i per això no escric amb la freqüencia que m’agradaría o que almenys el temps que ara tinc lliure em permet, això no vol dir que a la finca de vpo d’es d’on escric no n’hi hagi, n’hi ha mes de deu però els meus limitats coneixements informàtics no em permeten accedir-hi.
Potser podría iniciar el meu relat el dijous passat a l’aeroport de Palma on vam haver de suportar mes d’una hora de retràs, i ja van cinc consecutius d’Spanoir, que ens va permetre afegir a la nostra particular col·lecció de bonus de descompte de la citada companyia uns altres exemplars. Això si, la companyia aerea europea lider en retrasos i pèrdua d’equipatges ens va portar les maletes (ben carregades, per cert) a bon port, o a bon aeroport; ja està be!
La segona histèria remarcable del dia la vam trobar a bord del taxi que ens va conduir fins a Cerdanyola, i es que aquell senyor, que escoltava la COPE, no era de per aquí, es veu, i ens va fer donar un bon grapat de voltes per Cerdanyola demanant al personal que trobava pel carrer, personal aquest que li indicava cadascú cap a un vent determinat. En conclusió, la factura del tour turistic improvisat per Cerdanyola va ser salada, mes de cincuanta euros per ser mes exactes.
Però no va acabar aquí el nostre tour per la ja citada població i es que en haver dinat de menú en un bar proper al pis ens vam endinsar, camina caminaràs, a la recerca d’un matalàs potable (en tenc dos de espuma que no fan mes de mig pam de gruixa i que no arriben als 85 cm d’ample), uns banquets de taula, una impresora econòmica i una làmpara d’escriptori.
Diuen que qui no te cap te cames i això, crec jo, ha quedat comprovat ja que desprès de tres intensos dies de llargues caminades, falta d’orientació i no utilització del mapa (tenia la lletra molt petita) no hem estat capaços (mo mare i jo) d’adquirir una làmpara.
Tambè he fet ja algunes “gestions” per la UAB amb la TR i la profesora de la once, però això ja serà histèria d’un altre dia doncs encara no ha començat.
Hem podría referir avui al pis del carrer Toledo (la meva nova llar) i al barri de Serra Parera on està ubicat. Podría començar dient que és en aquest mar de pisos de protecció oficial gairebé anecdòtic sentir parlar català. Això m’ha fet recordar algunes de les classes de sociolingüística de na Candelària fent-me venir al cap conceptes com minorització lingüística o conflicte lingüístic. (Anècdota: Encara que la gent parli en castellà es despedeixen sempre dient “adeu”). Per altra banda dir que està ben servit de bars, un mercat i botigues com un multipreu (un todo a cien on s’hi troba gairebé de tot), un forn, una carnicería, una peixateria i una fruiteria. Els supers queden ja mes lluny i, de coneguts a sa roqueta només hi ha un Dia (com aquell que va durar dos dies instal·lat devora es convent de Felanitx) i un Caprabo (i petit). Jo vaig anar a l’Orangutan.
El pis es un quart, cosa que em fa fer exercici ja que no em passa pel cap pujar tancat dins aquella sinistra, obscura i destartalada caixa que tenen com a ascensor. Només te un bany i la meva habita és la mes petita (això va per antigüetat) cosa que quasi em permet tocar des del llit l’armari, l’estanteria i la telelupa (que es desmonta per peçes desprès del, supòs jo, dur viatge amb MRW) I jo que estava acostumat a tenir dos cuartos i grans!
Per altra banda hi ha a la casa una llarga llista de coses que no funcionen o estàn destrossades (portes, armaris, llums…). Ja veurem com sa madona ens descomptarà de la fiança a nosaltres…
La cuina, lloc on jo he treballat tanta d’autonomia aquest estiu per poder cuinar-me els meus àpats, és, justament, de gas; cosa que dificulta que jo l’encengui ja que em fa por el gas, sincerament, i no n’havia tocat cap mai perquè les pràctiques els havia fet totes amb la flamant vitro d’es port.
Ara mateix no se que mes contar, crec que ja he posat a prova la paciència dels potencials lectors. Esper poder penjar-ho el mes ràpid posible (a veure si a la uni tenen zoomtext o similar) i poder seguir relatant mes histèries. Tranquils, jo estic be, no passeu ànsia.
P.D.: Perdonau si hi ha moltes errades ortogràfiques, el Word no porta, o no el trot, corrector en català i m’embulla i em castellanitza les paraules (jo que parlava de conflicte linguístic…)

dimecres, 19 de setembre del 2007

Va!


Pareix que ja ha arribat l’hora. Avui ha estat dia de despedides i demà dematí a les onze ha de sortir el vol d’Spanoir que m’ha de dur a Barcelona. No tinc massa coses a contar de moment, tampoc tinc massa temps ja que encara no he tancat sa maleta perquè hi falta sa sobrassada i ses panades de sa tita; encara que tot fa pensar que hi haurà problemes d’espai o de pes (crec que superarem els 20 kg per passatger).

Allà no se si disposaré d’Internet però m’intentaré connectar per mantenir aquest espai.

Res mes per avui.

diumenge, 16 de setembre del 2007

Respuesta a Javi


“Hola isleño pronto uno más en la gran metrópoli.Lo primero, espero que este blog tenga una vida larga y plena. A ver si coge vidilla pronto. Por lo menos parece un sitio apropiado para desahogar la angustia vital.En segundo lugar: ánimo. Si necesitas asilo Madrid está al lado con el puente aéreo.Por último, creo que el catalán está bien, pero para los profanos y los monolingüistas (madrileño de toda la vida, que voy a hacerle) complica un poco la comprensión, asi que sugiero que la lengua de este blog sea el mallorquín cerrado para que ni siquiera los catalanoparlantes lo entiendan. O eso o un breve resumen de las entradas en castellano, decide tuCuidate.”

Estimado Javi
Aprecio enormemente madrile, amigo mio, tu comentario, el primero (y talvez último del blog) y me parece, teniendo en cuenta que procede de un monolingüista militante, que es muy respetuoso con las lenguas minoritarias. El mallorquín cerrado lo voy a reservar para el habla con familiares y amigos isleños, ya que me haría ilusión que los catalanes me entendieran aunque solo sea un poco.
Gracias por el ofrecimiento de asilo en Madrid, aunque espero que no me haga falta, y por los ánimos que nunca vienen mal.
Por último decirte que las ideas son buenas, aunque tengo pereza de hacer un resumen en castellano de cada mensaje por lo que, aquí y ahora, me comprometo a que algunos de los textos los escribiré en castellano

Llest

No vull referir-me amb aquest titol a una característica intel·lectual personal, tot lo contrari ja que he patit, com ja vaig comentar, un parell gros d’infortunis i entrebancs de la tècnica de entre els quals es poden destacar la liant configuració de la màfia Google, Gmail, Blogger, Blogspot i la puta del carajo, que ha provocat que hagi hagut de crear el bloc un parell de vegades, havent d’usar títols diferents i iniciant així el meu repertori d’histèries. També he hagut de registrar-me quaranta vegades i fruit d’això ha estat el nom amb que he omplert el meu mail de gmail: gugelfaoi.
Per altra banda, el text que havia escrit fa uns quants dies titulat “preparat” (que tampoc volia dir que estàs preparat per iniciar l’aventura a Cerdanyola) va haver de endarrerir la seva publicació impacientant de mala manera a l’impacient autor.
En resumides comptes, l’inici de la meva activitat bloquera ha estat un poc accidentada. No tenc, de totes maneres, grans coses que contar. Només dir que, tot i els nervis que te sa vella i que encara no m’ha contagiat, no he preparat es bulic, cosa que se fa imminent i dificil alhora ja que hi ha coses a Sa Mola i coses a n’es port.
Apart d’això, i defugint del tema purament personal, per no dir egocèntric; avui diumenge, dia del senyor (de la F1) n’Alonso ha donat una passa de gall, el Mallorca està en procés i Espanya de basquet ja vorem.

P.D.: Si aquest Bloc decau en la inactivitat en els propers dies significarà que no he estat capaç de iniciar sessió de nou amb la màfia aquesta.

Preparat

Abans de tot sigues benvingut o benvinguda a aquest el meu bloc, lloc on podràs llegir, si vols, algunes de les meves neures, dels meus pensaments, que puntualment hi transcriure quan me’n recordi.
Probablement aquest bloc tingui una vida curta, com tants altres projectes, virtuals o no, que han mort a causa del meu abandonament, abandó que reemplaça l’entusiasme inicial desgastat amb el pas del temps. Quantes plantes han crescut durant mesos amb la força de l’aigua amb que les regava fins que desprès, un dia qualsevol, m’adonava de que havia estat uns dies, potser molts, sense donar-les aigua. No obstant això, he de dir que no totes les plantes han mort per culpa meva, s’han de culpar altres factors com la intensitat del vent o altres factors meteorològics i la coqueteria dels moixos (gats en català).
Bé, crec que me n’he anat per ses bardisses. La meva intenció era presentar (en societat), a tan sols uns dies de partir, el meu bloc que ha estat creat amb l’objectiu de, a veure si es complirà, narrar les meves gestes, el meu dia a dia, de la gran aventura que suposarà anar a viure al pis del carrer Toledo de Cerdanyola, lluny de Sa Mola. En principi seran temes quotidians alguns com la meva alimentació, fabricada en alguns casos per jo mateix (esperem no haver de comentar cap incident remarcable), l’ambient de la universitat i altres histèries que aniran sorgint.
No tinc temps per gaire mes, ni per repassar el que he escrit, només fer-vos notar que estic adoptant el català estàndard, no només en el terreny escrit sinó també xerrat (perdó, parlat) ja que no és molt agradable, ni pràctic, que no t’entenguin a Catalunya amb es nostro xerrar.
Res mes, aneu, vosaltres visitants, deixant comentaris encoratjadors o inclús crítics, però deixeu la vostra petjada.
P.D.: He tingut molts problemes de tipus tècnic o informàtic ja que vaig crear un bloc on no hi puc accedir, va fallar s'internet... Ha costat!