Catalans, ja sóc aqui!

Crec que seria bo començar escrivint, desprès d’uns dies ja a Cerdanyola, que no tenc Internet i per això no escric amb la freqüencia que m’agradaría o que almenys el temps que ara tinc lliure em permet, això no vol dir que a la finca de vpo d’es d’on escric no n’hi hagi, n’hi ha mes de deu però els meus limitats coneixements informàtics no em permeten accedir-hi.
Potser podría iniciar el meu relat el dijous passat a l’aeroport de Palma on vam haver de suportar mes d’una hora de retràs, i ja van cinc consecutius d’Spanoir, que ens va permetre afegir a la nostra particular col·lecció de bonus de descompte de la citada companyia uns altres exemplars. Això si, la companyia aerea europea lider en retrasos i pèrdua d’equipatges ens va portar les maletes (ben carregades, per cert) a bon port, o a bon aeroport; ja està be!
La segona histèria remarcable del dia la vam trobar a bord del taxi que ens va conduir fins a Cerdanyola, i es que aquell senyor, que escoltava la COPE, no era de per aquí, es veu, i ens va fer donar un bon grapat de voltes per Cerdanyola demanant al personal que trobava pel carrer, personal aquest que li indicava cadascú cap a un vent determinat. En conclusió, la factura del tour turistic improvisat per Cerdanyola va ser salada, mes de cincuanta euros per ser mes exactes.
Però no va acabar aquí el nostre tour per la ja citada població i es que en haver dinat de menú en un bar proper al pis ens vam endinsar, camina caminaràs, a la recerca d’un matalàs potable (en tenc dos de espuma que no fan mes de mig pam de gruixa i que no arriben als 85 cm d’ample), uns banquets de taula, una impresora econòmica i una làmpara d’escriptori.
Diuen que qui no te cap te cames i això, crec jo, ha quedat comprovat ja que desprès de tres intensos dies de llargues caminades, falta d’orientació i no utilització del mapa (tenia la lletra molt petita) no hem estat capaços (mo mare i jo) d’adquirir una làmpara.
Tambè he fet ja algunes “gestions” per la UAB amb la TR i la profesora de la once, però això ja serà histèria d’un altre dia doncs encara no ha començat.
Hem podría referir avui al pis del carrer Toledo (la meva nova llar) i al barri de Serra Parera on està ubicat. Podría començar dient que és en aquest mar de pisos de protecció oficial gairebé anecdòtic sentir parlar català. Això m’ha fet recordar algunes de les classes de sociolingüística de na Candelària fent-me venir al cap conceptes com minorització lingüística o conflicte lingüístic. (Anècdota: Encara que la gent parli en castellà es despedeixen sempre dient “adeu”). Per altra banda dir que està ben servit de bars, un mercat i botigues com un multipreu (un todo a cien on s’hi troba gairebé de tot), un forn, una carnicería, una peixateria i una fruiteria. Els supers queden ja mes lluny i, de coneguts a sa roqueta només hi ha un Dia (com aquell que va durar dos dies instal·lat devora es convent de Felanitx) i un Caprabo (i petit). Jo vaig anar a l’Orangutan.
El pis es un quart, cosa que em fa fer exercici ja que no em passa pel cap pujar tancat dins aquella sinistra, obscura i destartalada caixa que tenen com a ascensor. Només te un bany i la meva habita és la mes petita (això va per antigüetat) cosa que quasi em permet tocar des del llit l’armari, l’estanteria i la telelupa (que es desmonta per peçes desprès del, supòs jo, dur viatge amb MRW) I jo que estava acostumat a tenir dos cuartos i grans!
Per altra banda hi ha a la casa una llarga llista de coses que no funcionen o estàn destrossades (portes, armaris, llums…). Ja veurem com sa madona ens descomptarà de la fiança a nosaltres…
La cuina, lloc on jo he treballat tanta d’autonomia aquest estiu per poder cuinar-me els meus àpats, és, justament, de gas; cosa que dificulta que jo l’encengui ja que em fa por el gas, sincerament, i no n’havia tocat cap mai perquè les pràctiques els havia fet totes amb la flamant vitro d’es port.
Ara mateix no se que mes contar, crec que ja he posat a prova la paciència dels potencials lectors. Esper poder penjar-ho el mes ràpid posible (a veure si a la uni tenen zoomtext o similar) i poder seguir relatant mes histèries. Tranquils, jo estic be, no passeu ànsia.
P.D.: Perdonau si hi ha moltes errades ortogràfiques, el Word no porta, o no el trot, corrector en català i m’embulla i em castellanitza les paraules (jo que parlava de conflicte linguístic…)