diumenge, 16 de setembre de 2007

Preparat

Abans de tot sigues benvingut o benvinguda a aquest el meu bloc, lloc on podràs llegir, si vols, algunes de les meves neures, dels meus pensaments, que puntualment hi transcriure quan me’n recordi.
Probablement aquest bloc tingui una vida curta, com tants altres projectes, virtuals o no, que han mort a causa del meu abandonament, abandó que reemplaça l’entusiasme inicial desgastat amb el pas del temps. Quantes plantes han crescut durant mesos amb la força de l’aigua amb que les regava fins que desprès, un dia qualsevol, m’adonava de que havia estat uns dies, potser molts, sense donar-les aigua. No obstant això, he de dir que no totes les plantes han mort per culpa meva, s’han de culpar altres factors com la intensitat del vent o altres factors meteorològics i la coqueteria dels moixos (gats en català).
Bé, crec que me n’he anat per ses bardisses. La meva intenció era presentar (en societat), a tan sols uns dies de partir, el meu bloc que ha estat creat amb l’objectiu de, a veure si es complirà, narrar les meves gestes, el meu dia a dia, de la gran aventura que suposarà anar a viure al pis del carrer Toledo de Cerdanyola, lluny de Sa Mola. En principi seran temes quotidians alguns com la meva alimentació, fabricada en alguns casos per jo mateix (esperem no haver de comentar cap incident remarcable), l’ambient de la universitat i altres histèries que aniran sorgint.
No tinc temps per gaire mes, ni per repassar el que he escrit, només fer-vos notar que estic adoptant el català estàndard, no només en el terreny escrit sinó també xerrat (perdó, parlat) ja que no és molt agradable, ni pràctic, que no t’entenguin a Catalunya amb es nostro xerrar.
Res mes, aneu, vosaltres visitants, deixant comentaris encoratjadors o inclús crítics, però deixeu la vostra petjada.
P.D.: He tingut molts problemes de tipus tècnic o informàtic ja que vaig crear un bloc on no hi puc accedir, va fallar s'internet... Ha costat!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola isleño pronto uno más en la gran metopoli.
Lo priemero, espero que este blog tenga una vida larga y plena. A ver si coge vidilla pronto. Por lo menos parece un sitio apropiado para desahogar la angustia vital.
En segundo lugar: ánimo. Si necesitas asilo Madrid está al lado con el puente aéreo.
Por último, creo que el catalán está bien, pero para los profanos y los monolingüistas (madrileño de toda la vida, que voy a hacerle) complica un poco la comprensión, asi que sugiero que la lengua de este blog sea el mallorquín cerrado para que ni siquiera los catalanoparlantes lo entiendan. O eso o un breve resumen de las entradas en castellano, decide tu.

Cuidate.

Anònim ha dit...

Yeeeeepaaa! Que pasa loco?¿ Eh! Meam si aguantes un poket més amb akest bloc eh,,,i nam actualitzant poc a poc... Que jo en vull sabre coses de tu, puñetero!
Betuadell, escriu en mallorquí i en castellà i ja está, dali cebes! Enga pues...lo dit! Que aguantis.
Eh curro! Portet bé per allà i animo campeón!! Enguany que no mos hi hem fet pareix que el Mallorketa agi d fer algo gros (PAREIX he dit eh...)!!! Ja vorm com va tot!!
Au idó, bon viatge i en tornar di coses Juanito Jones!! Bonda!! A por ello...