Preparat

Abans de tot sigues benvingut o benvinguda a aquest el meu bloc, lloc on podràs llegir, si vols, algunes de les meves neures, dels meus pensaments, que puntualment hi transcriure quan me’n recordi.
Probablement aquest bloc tingui una vida curta, com tants altres projectes, virtuals o no, que han mort a causa del meu abandonament, abandó que reemplaça l’entusiasme inicial desgastat amb el pas del temps. Quantes plantes han crescut durant mesos amb la força de l’aigua amb que les regava fins que desprès, un dia qualsevol, m’adonava de que havia estat uns dies, potser molts, sense donar-les aigua. No obstant això, he de dir que no totes les plantes han mort per culpa meva, s’han de culpar altres factors com la intensitat del vent o altres factors meteorològics i la coqueteria dels moixos (gats en català).
Bé, crec que me n’he anat per ses bardisses. La meva intenció era presentar (en societat), a tan sols uns dies de partir, el meu bloc que ha estat creat amb l’objectiu de, a veure si es complirà, narrar les meves gestes, el meu dia a dia, de la gran aventura que suposarà anar a viure al pis del carrer Toledo de Cerdanyola, lluny de Sa Mola. En principi seran temes quotidians alguns com la meva alimentació, fabricada en alguns casos per jo mateix (esperem no haver de comentar cap incident remarcable), l’ambient de la universitat i altres histèries que aniran sorgint.
No tinc temps per gaire mes, ni per repassar el que he escrit, només fer-vos notar que estic adoptant el català estàndard, no només en el terreny escrit sinó també xerrat (perdó, parlat) ja que no és molt agradable, ni pràctic, que no t’entenguin a Catalunya amb es nostro xerrar.
Res mes, aneu, vosaltres visitants, deixant comentaris encoratjadors o inclús crítics, però deixeu la vostra petjada.

P.D.: He tingut molts problemes de tipus tècnic o informàtic ja que vaig crear un bloc on no hi puc accedir, va fallar s'internet... Ha costat!