Avui divendres ja s’acosta es proper puenting amb el dubte inexorable de saber com arribarem a l’aeroport, perquè amb el panorama de Renfe…
Per la meva part volia contar un parell d’histèries. En primer lloc comentar que l’altre dia vaig acabar abans de les dotze i vaig venir al pis a dinar. Em vaig fer “merluza” al forn amb ceba, patata i sobrasada. Apart d’un incident amb el pebre bo que mes o manco vaig poder solventar, i per por de no cremar-ho, ho vaig fer un poc cru però bé. Seguint amb la cuina dir que des d’avui vespre es llum no marxa… Mal assumpte!
I parlant de mals assumptes, el professor d’economia (què per altra banda és molt bo) ha decidit que el comentari que jo vaig prendre com a simple exercici i que, com vau poder comprovar, fa ser fet un poc a la puta; contarà un vint per cent de la nota final. I què no ho és guapo?
Apart d’això deia què és molt bo perquè sempre amolla uns comentaris força ingeniosos. L’altre dia parlavem del canvi climàtic i digué: “En Rajoy aquest té unes ocurrencies sobre el clima que és massa, però be”.
I avui que, extranyament, he tocat el tema acadèmic, comentar que l’altre dia vaig tenir una espècie de crisi existencial, acadèmicament parlant. El causant d’aquesta situació fou una pregunta que en poc temps es va repetir. “I tu quan acabis en que podràs treballar?”.
La meva única resposta va consistir en una llarga i pastosa murmuració de la primera vocal.
Perquè clar, jo que me volia enxufar a la once, em van dir, I que faries?
La qüestió, quan la vaig comentar amb els meus companys de classe no se si em van tranquilitzar o posar encara mes neguitós ja que la seva resposta majoritària va consistir (ells tampoc ho saben) en un idílic “crèixer com a persona”… Es en aquest punt quan record aquella cançó d’anegats que parlava de caviar i de pa eixut.
Encara tendrà raó n’Andreu, m’he d’enxufar de funcionari…
També crec que cercaré allò d’afiliar-me a un partit polític, tot i que crec que alguns de per aquí quedaran saturats. Per cert, que bo en Carod al programa de Buenafuente!
Ah! I seguint amb l’abandó de la línia egocéntrica. L’altre dia va tenir lloc el primer vol de l’A380, un dia històric per l’aviació, sense comentaris… I sense fotos, perquè com que se m’acaba sa bateria i es temps no me serà possible inserir cap espectacular foto del superavió, però per internet n’hi ha a mils.
Per la meva part volia contar un parell d’histèries. En primer lloc comentar que l’altre dia vaig acabar abans de les dotze i vaig venir al pis a dinar. Em vaig fer “merluza” al forn amb ceba, patata i sobrasada. Apart d’un incident amb el pebre bo que mes o manco vaig poder solventar, i per por de no cremar-ho, ho vaig fer un poc cru però bé. Seguint amb la cuina dir que des d’avui vespre es llum no marxa… Mal assumpte!
I parlant de mals assumptes, el professor d’economia (què per altra banda és molt bo) ha decidit que el comentari que jo vaig prendre com a simple exercici i que, com vau poder comprovar, fa ser fet un poc a la puta; contarà un vint per cent de la nota final. I què no ho és guapo?
Apart d’això deia què és molt bo perquè sempre amolla uns comentaris força ingeniosos. L’altre dia parlavem del canvi climàtic i digué: “En Rajoy aquest té unes ocurrencies sobre el clima que és massa, però be”.
I avui que, extranyament, he tocat el tema acadèmic, comentar que l’altre dia vaig tenir una espècie de crisi existencial, acadèmicament parlant. El causant d’aquesta situació fou una pregunta que en poc temps es va repetir. “I tu quan acabis en que podràs treballar?”.
La meva única resposta va consistir en una llarga i pastosa murmuració de la primera vocal.
Perquè clar, jo que me volia enxufar a la once, em van dir, I que faries?
La qüestió, quan la vaig comentar amb els meus companys de classe no se si em van tranquilitzar o posar encara mes neguitós ja que la seva resposta majoritària va consistir (ells tampoc ho saben) en un idílic “crèixer com a persona”… Es en aquest punt quan record aquella cançó d’anegats que parlava de caviar i de pa eixut.
Encara tendrà raó n’Andreu, m’he d’enxufar de funcionari…
També crec que cercaré allò d’afiliar-me a un partit polític, tot i que crec que alguns de per aquí quedaran saturats. Per cert, que bo en Carod al programa de Buenafuente!
Ah! I seguint amb l’abandó de la línia egocéntrica. L’altre dia va tenir lloc el primer vol de l’A380, un dia històric per l’aviació, sense comentaris… I sense fotos, perquè com que se m’acaba sa bateria i es temps no me serà possible inserir cap espectacular foto del superavió, però per internet n’hi ha a mils.
P.S.: Avui, rompent la tònica habitual he fet un poc de feina (passar apunts de principi de curs) s'horabaixa, hem anat a MRW (no era menjar) i hem fet ous a la flamenca.
2 comentaris:
Es peix a nes forn devia esser bó, però quan ho vares coure més.
I en quan a sa pregunta ..i desprees qeè faré ?... no ho sé ..pero qualque cosa sortirà.
Pensau com ho heu de fer per arribar prest al´aeroport. Petons.
que són ous a la flamenca?
Publica un comentari a l'entrada