Gran catàstrofe (I)

El post d’avui podria anar encapçalat amb un títol un tant
genèric com “Gran catàstrofe”, de fet hi va, però bé. Hem de ser optimistes.
Realment, les “excursions” amb la TR pel transport de Barcelona em van descentrar un poc, especialment a les classes de Fonaments Matemàtics i Estadístics, de les que em vaig absentar molt.
. Però no prové d’aquí el principal causant del flagrant fracàs, des de l’inici de curs m’ha mancat una dosi diària de treball, deixant-ho tot pel darrer moment, moment aquest que va tenir com a punt culminant la nit d’ahir, i és que com bé me va dir un contacte del messenger: “Ànim i sort, que la nit és jove”…
La qüestió és que avui dilluns tenia, en primer lloc, un seminari de Ciència Política i un examen de Fonaments, com ja he dit.
Anem per parts, valgui començar diguent que l’alarma del mòbil avui dematí no ha complit la funció per la qual jo la vaig activar ahir a la nit (o això recordo), per tant; quan he obert els ulls, desprès d’una mala nit de nervis i d’una estona que estava sense dormir, he vist que la claror que entrava per la finestra era sospitosament abundant. M’he aixecat i he comprovat certament horroritzat en la pantalla del mòbil traïdor que, efectivament, en aquell precís instant jo ja tocaría estar arribant a la meva facultat, eren les 8:50, però bé, m’he aixecat. M’he fet les dents netes, m’he vestit i he baixat a la parada del bus amb el convenciment de que ja no arribava al seminari de Ciència Política, havent estat inútil l’esforç d’ahir a la nit. Però avui, miraculosament, el bus ha passat a les 9:06 i anava ben buit, molt buit. He baixat a Psicologia i poc desprès de i quart entrava al seminari 1. No puc, a través d’aquest canal, comentar molts detalls sobre el tema, només diré que lo que tregui serà majoritàriament gràcies a na Maria Pizà.
Desprès, a l’examen d’estadística, el fracàs, com ja he anticipat ha estat monumental. Jo ho portava malament però considero que havia realitzat una important i laboriosa tasca durant el cap de setmana passat per tal de poder realitzar l’examen suficientment be i crec també en conseqüència que anava mitjanament preparat per a fer el citat test, però com sàviament va dir aquell rei espanyol, jo no puc lluitar contra els elements. Vaig ara a enumerar alguns dels elements amb que m’he topat a l’hora de fer l’examen: En primer lloc, era el primer examen universitari en tota regla, per la qual cosa estava molt nerviós. A aquest estat de nervis ha contribuït, sense cap gènere de dubtes, d’incomoditat d’haver de contestar en un full de paper tenint l’examen en un PDF ampliat el que m’obligava a lluitar contra aquell atascat ratolí i contra la calculadora, ja que haviem d’usar la de l’ordinador. També ha generat nervis el fet de que, mentre jo acabava la primera part, el professor explicava la segona per la qual cosa he abandonat la primera i després de no trobar el segon PDF, perdent un valuós temps, i de no veure be els números a causa d’algun tema relacionat amb el ZoomText, he tingut mes temps per acabar l’examen. Si, però ha estat ja en el transcurs de la següent classe (Pràctiques Instrumentals) amb la conseqüent explicació i xerratòrum popular que, encara m’han desconcertat mes.
En resum, un fracàs encara que no tot per culpa meva. Espero, en tot cas, que aquest sigui un punt d’inflexió per al meu treball. No obstant això, no puc evitar pensar com aprovaré un examen de Febrer si no pas un simple i primer parcial.