He fet tard

Diuen que per a tot hi ha una primera vegada. Doncs be, avui dimarts jo he arribat tard a classe per primer cop en la meva, curta o llarga, història o histèria universitària. I no ha estat, com es podría pensar, culpa meva, o de la meva somnolència. No, ha estat a causa de la mal-lletada conductora del bus de la línia A3 que, com cada dia, havía de passar, molt aproximadament, sobre les vuit i mitja. El cas és que el bus ha passat en el seu recorregut cap a la UAB, però no ha obert la seva porta delantera, la qual cosa ha provocat que alguns usuaris ens precipitessim cap a la porta del darrera. El cas és que quan na MIquela i jo hi hem pujat ja hi havía una senyora que estava discutint “a voz en grito” amb l’histèrica conductora (la que em va fer picar ahir). Nosaltres hem davallat però aquella senyora no, la qual cosa ha provocat que la busera, quan el semafor ha estat verd, hagi partit amb la polissona a dintre.
Segons m’han contat, aquesta situació va provocar en anys anteriors una espècie de motins que consistía en que el personal es posava davant el bus impedint que aquest partís, així els feien lloc…
El casé s que després de que el bus especial (que només te unes quantes parades a l’autònoma) ni s’aturàs, n’ha vingut n altre que si que s’ha aturat però no ha pogut evitar l’embotellament a l’entrada de la UAB. Total: he fet tard però bé, en tot cas el mal ha estat menor perquè quan he entrat a i quart a classe de sociología (encara que m’havien pres el lloc habitual, que no m’importa) m’he estalviat la bronca de la profesora, que ha caigut sobre un estudiant (que s’ha excusat d’igual manera que jo) que ha entrat a i mitja.
Crec que un dia hi aniré a peu…
He acabat classes a les dotze i per no haver d’esperar per dinar he vengut cap al pis on he dinat de taggliattelle a la carbonara.
Apart d’això no tenc res mes que contar, no era la meva intenció redactar un post cada dia però bé.
Només vull agrair, finalment, els comentaris que vaig rebent al blog i dir que encara que només contestàs el primer m’els he llegit tots. N’hi ha de veinats d’es Babo, d’amics de Mallorca, de Catalunya i d’arreu d’Espanya. Gràcies, o com dirien per aquí: “Moltes mercés”.