dimarts, 16 d’octubre de 2007

I s'A3?



Estic tenint problemes amb el portàtil ja que, no se per quin motiu, em va extraordinàriament lent, cosa que posa a prova la ja de per si paciència de que disposo. En aquestes condicions, penjar una imatge ja seria la hostia, no obstant s’intentarà.
Podria resumir el viatge d’ahir bàsicament en una curta pregunta: “I s’A3?”. Cosa que s’entén si tenim en compte que na Margalida i jo vam haver d’esperar amb tot es bulic mes de tres quarts a la parada del bus vegent com passaven trens i busos d’altres línies, desprès de que el vol i els trens haguessin transcorregut sense histèries remarcables, només dir que, per contrastar amb l’anada, vam ser a Son Sant Joan abans d’hora, cosa que va impossibilitar que sabéssim la porta d’embarcament, només sabíem que era a la terminal D i, per una d’aquelles estranyes coses, vam anar a parar a la porta, que desprès ens vam adonar, era la correcta.
Per altra banda he de dir que el menjar que vaig dur de ca nostra era abundant: Una espècie d’estufat (que em va servir de sopar i m’ha servit de dinar), quelitas, caragols per na Miquela, un pa gros de Porreres que ja està congelat, i una gran quantitat de panades de sa tita i galetes de na Maria, a qui don ses gràcies!
L’únic que va arribar malament va ser la capsa de xiclets, que vaig haver de recullir de dins la maleta, però va ser un mal menor.
Jo ja hauría de fer mes feina per la qual cosa em plantejaré escriure les histèries mes de tant en quant.
Finalment, comentar que, essent avui l’aniversari de na Margalida, a qui felicitaré quan vengui, qued jo com a darrer menor d’edat del pis, però bé; per poc temps. Na Miquela, aprofitant l’avinentesa i amb la meva modesta col·laboració, ha fet una coca de xocolata que per l’olor que es sent ara serà booona, encara que es turmix…
P.S.: Aina, esper no haver de recórrer a aquest tipus de sopa!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

molts d'anys margalida!!

barbara ha dit...

ostres!!! manco mal que encara he llegit aquest darrer..
no pensava amb s´aniversari de na margalida, i això que ara estava xerrant amb ella. som un desastre!!!! però tu escrius molt be. encara que no sigui cada dia, no ho deixis. un beso!!

Anònim ha dit...

m´encanta el que heu fet a na Margalida

Anònim ha dit...

Ei!!! a la fi et puc escriure. Ja t'has acabat ses galetes? Si en vols més saps que només m'ho has de dir aixó sí, amb temps.... Besos de sa tita, el tio, padrina, Rafel i meus!!!!!!