Impaciència

Encara que sembli això sigui un títol d’una cançó de rock català (o millor encara, d’Anegats) crec que aquesta seria la paraula clau per definir el meu estat actual, a falta de menys de dos dies per trepitjar sa roca de nou, em fa ganes venir i, relativament, no m’importa sa dematinada que hauré de pegar, encara que el segon trimestre compraré els bitllets per al dia abans a la tarda. No m’he enyorat ni m’enyoro ara perquè ben mirat, tampoc em vaig enyorat quan me’n vaig anar a Pontevedra, i no és que ara hagi estat mes temps. Ja se que el context és molt diferent i que no es comparable un campament amb “la vida real”.
Avui tampoc tinc massa coses a dir, volia posar alguns links nous al bloc encara que, i això si que fa ràbia, sa nostra connexió inalàmbrica no funciona.
Tinc la sensació de que aquest bloc marxa bé, a veure quan dura, i fins hi tot em deixen comentaris, cosa que vull agrair, gent que directament no conec (na Margalida me va situar) i gent que conec però no esperava que hagués llegit això, com na Catalina de Matemàtiques.