divendres, 12 d’octubre del 2007

¡Último aviso!


Quin estrès! Ja som a ca nostra però realment ens ha vingut ben just. Passaré, a continuació, a fer una breu descripció de la nostra histèria a través de les col·lapsades infraestructures barcelonines.
Ens hem aixecat a les 6:45
, només una hora abans d'allò normal, i en Sergio, amablement, ens ha duit fins a una parada de Metro de la línia 5 on l’hem agafat (un metro modern i avui, dia de festa, no massa saturat; per tant, no he tingut problemes de tipus claustrofòbic) per anar fins a Sants. Allà ens ha costat bastant trobar, a través dels laberíntics passadissos la direcció correcta per anar a parar a Rodalies, que estan mes amunt. Ens ha vingut a un minut per agafar el tren de les vuit així que ens hem dirigit a la andana 14 on pensavem que passaría el de les vuit i mitja, però no l’hem encertada ja que quan ja feia una estona que esperavem n’hem vist venir un de s’aeroport i hem sentit per megafonia com el tren amb destinació Aeroport partiría de l’andana 8. Hi hem anat i també ens ha vingut d’un minut perquè ja l’haviem tornat perdre.
Ens hem plantejat llavors agafar l’Aerobus però al final hem optat per un taxi, que hem compartit amb un senyor que també anava a l’aeroport i havia perdut el tren, i hem fet be perqué quan hem estat allà i hem aconseguit obrir-nos pas i trobar (estaven a l’altra punta) els mostradors de facturació d’Iberia hem pogut comprovar que la cua arribava quasi a les portes giratòries així que na Margalida ha provat de facturar amb la màquina disposada a tal efecte (que realment n’hi havía sis però només una funcionava), li ha anat bé i quan m’ha vingut a cercar, jo estava fent cua, a jo ja no m’ha anat bé perquè es veu que ja faltaven només 59 minuts i el mínim es d’una hora, o això és el que hem pensat, a falta d’una altra explicació.
Sa qüestió és que m’he pogut “colar” al lloc que jo ocupava en la fila de facturació que, per cert, sempre tinc la sensació de que m’afic a sa fila mes lenta però bé. Quan hem arribat a la fi ja ens cridaven per facturar per darrera vegada en un altre mostrador però l’amo m’ha fet es bitllet.
Es show l’hem trobat a la cua del control de seguretat, que arribava a les escales mecàniques, pràcticament. Allò era un bordell, hi havia crits, renou per la gent que volia avançar a través de la cua però a la fi hem aconseguit arribar a l’escàner, hem passat i hem hagut de córrer fins al mòdul 1 on a la porta 12, crec recordar, ja lluïa l’anunci de last call. Com és de suposar, no he tingut ocasió d’anar al bany, però bé; lo important és que no ens ha deixat, hem arribat a bon port, o a bon aeroport. I és que una cosa és segura, el vol sempre duu retràs quan fas prest.
Miquela, revisa sa cuina mes a fons i presenta queixes. I gràcies per recordar-me que me toca sa bassura, ja saps que tinc molt mala memòria (esper que s’orgànic no sigui molt olorós)

···Foto d'Airliners.net···

3 comentaris:

Anònim ha dit...

hola, joan. m´ho pas molt bé llegint les teves cròniques. hi tenc part interessada... així m´enter de més coses relacionades amb voltros.també ric molt amb algunes de les teves sortides i en joan me diu "i ara?". me fa gràcia així com contes les coses. trob que tens unes sortides genials i que redactes molt correctament, ja li vaig dir a ta mare . avui he disfrutat perquè tots aqauests dies no hem tengut línea telefònica i he hagut de llegir coses atrassades. segueix escrivint, que m´agrada molt. me pareix que això de independitzar-te, a pesar de pelles penterra,novatades a la cuina i fues per agafar l´avió, té molt de positiu, no? què? ja teniu es caragols nets i preparats? seran boooons...

Anònim ha dit...

Hola Joan!
Ves? Antes de irme a Sevilla, te dejo el comentario. Como te dije (que creo que te lo dije y si no pues te lo digo ahora) siempre cumplo lo que prometo jeje.
Pues nada, que aunque no nos conozcamos en persona (aunque estuvo cerca cuando fui a Barcelona) el msn tambien ayuda a conocerse y parece mentira que solo por ahí hayamos hablado de tantas cosas jeje!
Solo decirte que espero que te lo pases lo mejor que puedas allí en Barcelona y que si alguna vez alguien te pregunta que qué tal por la universidad o por donde sea contestes lo que quieras contestar y dejes a un lado la tipica frase (creo que sabes porque te lo digo)
A ver si te piensas mi propuesta y pones algo en castellano, que el catalan mas o menos se entiende, pero siempre hay cosas que se escapan.
Por cierto gracias por traducirme la letra de la cancion a ver si otro dia me la pasas.
Ya sabes que Sevilla esta a un avion o a un tren de distancia jeje!
Pasatelo bien en la gran ciudad. A ver si me ponen internet y hablamos entre semana
Besos!
PD: siempre hay mas razones para volver a escribir que para dejarlo...Ojala encuentres las tuyas. No lo hacías nada mal

barbara ha dit...

ahhhhh, això vos va passar per "novatos". ja veuras que a final de curs ja agafau trens, taxis i avions a sa primera, jajajaj