diumenge, 7 d’octubre de 2007

Múltiples histèries




Crec que estaria bé començar fent referència al temporal viscut per Mallorca, i en especial per Palma aquests dies. Des de la llunyania sona extrany llegir al Teletexto de la Uno, com en diuen ara, que “el Rio Torrent Gros” va estar a punt de desbordar-se; i jo que havia estudiat que a les illes només hi havia torrents (o barrancos a Canàries). Pero aquesta no va ser s’única, el dia desprès a “Está pasando” de Telecinco també en van dir de grosses tals com “el ayuntamiento de Mallorca” o “el pabellón de Palma” (com si només n’hi hagués un). També me va cridar s’atenció veure com al Temps de TV3 una imatge panoràmica de Felanitx, fins i tot el locutor la va anomenar!
No vull ni pensar, a aquestes altures, com deu estar el flamant metro de Palma perquè…
Aquí no va ploure tant com es pensava però jo vaig trobar que ses quatre gotes que va fer van ser suficients especialmant quan na Miquela i jo vam organitzar una “misión de rescate” per tal de salvar les albergínies farcides i sa coca de verdura que amb molt de carinyo ens havien fet arribar, juntament amb edredons i altres objectes, Sa quesito, però, és que quan ens haviem recorregut mitja ciutat per anar a MRW ens dicen que el paquet estava enrutat (o algo així) i que el tenien a Sant Cugat. Bé, almenys, com que era entrada de fosca, vaig poder aprofitar per fer pràctiques amb el bastó perquè les albergínies les vam rebre el dia següent a la tarda i, directament, van anar a parar al pot d’orgànics.
D’això ja ens fa uns quants dies, divendres vaig haver d’aixecar-me mes prest del normal perquè havia quedat amb la tiflo a dos quarts de vuit perquè m’instal·lés el Zoomtext. Va ser inútil ja que ella va arribar a tres quarts…
Mes tard, aquest divendres, i aprofitant el carnet de l’Abacus de na Miquela, me vaig anar a comprar un totxo de llibre de ciència política de J.M. Vallès. Jo el Vaig trovar car però em vaig consolar quan en vaig veure de medicina o veterinària que eren molt mes totxos i valien bastant mes (prop de 100€). També he de dir que vaig endur-me per primera vegada un llibre de la biblioteca perquè n’he de fer un treball. Avui diumenge, però, encara no n’he obert ni un ni s’altre; és a dir, no n’he fotut ni brot.
I això que ahir dissabte vaig tenir temps però… El dia va començar anant a comprar a s’Orangutan i a la Sirena (vaig fotre 20 € sense apenes comprar res). També vaig anar a comprar una T10 i un diari perquè havia de fer una tasca de Ciència Política, aquí em vaig trobar amb un inconvenient ja que el diari que compràs m’enquadraría en una determinada ideologia política i com que jo no controlo encara la línia editorial dels rotatius catalans vaig comprar-ne un de Madrid (ja que l’assignatura, l’única que ho és, és en castellà), el Público aquest que fa gala de la seva independència encara que en realitat és mes del PSOE que la COPE de l’Esglèsia, però és del PSOE de ZP, o sigui que és propietat del senyor de LaSexta, no del grup PRISA. Però bé, com que jo, com a projecte magre de politòleg, he d’esser neutral, encara no sé que faré.
Ara ve s’anècdota del primer incident domèstic dins la cuina protagonitzat per jo mateix i que és va saldar, afortunadament, sense ferits. Sa questió es que jo, alegrement, vaig fregit unes tallades de llom arrebossat (arrebossat per jo mateix, per cert) de manera correcta però es veu que després vaig deixar sa pella en una posició un poc inclinada i quan ja era dins es menjador vam sentir “patapam” i sa pella, plena d’oli com estava; estava boca avall emmarcada en una taca d’oli que ni el Prestige. Però bé, coses que passen.
Amb el sopar no vaig tenir problemes, mes que res perquè vaig sopar de crispetes (palomitas). I és que, com que ens aburriem, na Margalida va suggerir això d’anar al cinema, però no a un cinema qualsevol, als multicines El Punt amb unes superbutaques enormes i amb uns comandaments que permetien canviar la posició de peus i esquena. Eren com una mescla de butaques de dentista amb seients de primera classe dels avions de llarg recorregut. La peli res de l’altre món, “La gran estafa”, producte típic de Hollywood, no?
Bé, per ara res mes, a veure que fa el Mallorca avui i mem si jo faré res productiu.
Ah! Queden 4 dies…

2 comentaris:

Anònim ha dit...

juanolooooo!!
empieza la cuenta atras!!jajaja divendres ja mos podrem barallar!!! que te pareix!!
enga mos veim divendres!!ah!es papa te tanta confiança amb jo com sa que te amb un avion!!
un besoooooooooooo enoorrmee
recuerdos y abrazos

barbara ha dit...

que guay això d´independitzar-se!!!
s´aprenen un munt de coses, a que si?
encara que de vegades sigui tevalant una mica, o trabucant pelles plenes d´oli....tot ajuda a apredre a fer el cap viu!!!
pel que havia sentit de tu i pel que he lligit finas ara.....ets un encant.
segueix escrivint que ja tens una fan per llegir-te.
un beso, o com deis es catalans, un petó!!!