Mals del món

Ahir me’n vaig anar a dormir a la una, i no és, precisament, perquè fes feina. Em vaig connectar al messenger al temps que cercava dos articles acadèmics i, com que Internet és lo que te, me vaig posar a cercar coses que sortien dels paràmetres de cerca inicials i vaig trobar, no vos malpenseu; un felanitxer la cara del qual va sortir impresa en segells i la Carrera de San Jerónimo a Madrid va portar el seu nom una temporada. És tracta, segons la Viquipèdia, d’un anarquista que en temps de la Guerra Civil va anar a combatre a la capital on es va fer famós per destruir carros de combat feixistes. També vaig trobar, cercant el nom complet d’es vell, un veterinari mallorquí de nom idèntic. Una altra cosa de la que em vaig adonar, via Google, és que aquest bloc apareix en una respectable posició cercant la paraula “histèries”.
I vaig estar tant de temps perquè avui començava a les onze (i quasi he arribat tard), només tenia dues hores d’economia ja que el professor de pràctiques instrumentals està malalt i, fruit d’això han aplaçat el ditxós treball aquell del qual ja vos he parlat.
El món, apreciats lectors, està molt malament. I no es que acabi d’arribar a aquesta conclusió però cada dia m’estic convencent més. I dic això no per la desmembració de La Oreja de Van Gogh i és que com em va comentar un amic heavy: “¿Y que se puede esperar de una oreja mutilada?”. Ho dic, com deia, paranoies apart; perquè a Estats Units han qualificat, desprès de prohibir els Teletubbies per homofòbia, l’infantil i educativa serie espanyola “Barrio Sésamo” com a contingut per a majors d’edat perquè, segons les seves ments desequilibrades i perverses, pot induir a la pederàstia només perquè un monigote convida a un monigote a menjar galletes i a beure un tassó de llet. Això només passa a Estats Units.
Aquí ja mos es suficient amb els personatges menyspreables de segons quins reality o amb els assassins que passen per “El diario de Patricia”. No dic que aquest programa sigui el culpable directe d’aquest acte vil de violència domèstica però els hauria de caure la cara de vergonya només de pensar en aquella dona, no tenen sentiments, només pensen en l’audiència i en la butxaca.
Aquest, segons diu avui El Pais, no ha estat el primer acte similar a aquest programa ja que, fa temps, una dona en tramits de separació de la seva parella i que també hi va anar enganada per conèixer a un ciberxicot, va ser agredida també per la seva parella.
Així mateix, a similars programes de, en aquest cas, Alemanya, han passat coses d’aquest estil.
Però bé, tornant a les meves habituals i egocèntriques histèries, comentar que el pis ha estat ocupat (com sa meva facultat) avui per unes amigues (ses Maries) de na Miquela i pel seu (no sé si dir cunyat, però ja me corregirà la afectada), apart de per s’al·lota d’en Sergio. No se que més comentar apart de que s’aspiradora fa molt (però molt) de renou i no se si farà un pet o no, i de que he hagut de tirar un pot de pesto encetat de la setmana passada per recomanació de mu mare, tot i que feia bona olor...
Res més, anunciar que dia 4 de Desembre tindran lloc els actes del Dia Internacional de la Discapacitat (què és el dia anterior) a càrrec de l’ADUAB a la Plaça Cívica. Es celebrarà, a tal efecte, una obra de teatre i hi haurà un aperitiu a un mòdic preu. Participeu! (els de per aqui).

Ah! Confirmat, el personatge d'ahir és el tal Jeroni Sureda.
P.S.: I mem si feim comentaris, que això torna anar per avall. Sinó fos per na Bàrbara, na Miquela i es cosi Joan...