dissabte, 24 de novembre de 2007

Autobus Llucmajor-Son Gotleu


Vos demanareu, estimats lectors, a que ve aquest original i estrambòtic títol per aquest escrit. Doncs bé, aquesta es una de les frases que s’han introduït al google i que, entre altres resultats, han donat aquest bloc.
Ja vos podeu imaginar la relació entre aquesta plana i aquella expressió de cerca... No em negareu que és divertit, normal que aquest visitant duràs menys d'un dos segons.
Però aquesta no ha estat l’única ja que paraules com “frit de marisc”,”bonapizza cerdanyola”, “2batx07” o “fotolog miquela felanitx” han estat inserides al motor de cerca donant aquestes Histèries. Vos podeu imaginar la relativitat i casualitat que ofereix l’internet aquest perquè, encara que s’han adreçat a mal lloc per aconseguir una recepta fiable de frit de marisc o una ruta d’autobusos per, suposem, anar al mercat de Son Gotleu (ejem ejem); han entrat, si han trobat l’enllaç, a un bon lloc per trobar el bloc d’en murder o el fotolog de na miquela (suposant que només hi haguès una miquela amb fotolog a la Vila nostra).
Aquestes interessants dades les he recollides del Google Analytics, una aplicació que, de moment i no se per quant de temps, és gratuïta. Està comprovat que és molt interessant l’estadística quan no l’has de “fabricar” tu mateix amb l’SPSS i quan no t’he n’has d’examinar en breu.
M’ha agradat comprovar que s’història d’en Coll no ha estat una invenció de la xarxa sinó que fou un personatge real que, qualque dia, hauré d’investigar. Els comentaris, crec jo, han estat un poc exagerats en el sentit aquest del desequilibri home-dona al pis del carrer Toledo (tampoc és per tant), en tot cas, ha estat pitjor comprovar l’homofòbia absurda aquesta dels teletubbies, se veu qui escolta en Federico...
Avui, dic per tranquil·litzar (o no), he quedat tot sol per fer feina. Feina que, com suposaran acertadament els que em coneixen, no n'he fet. I no ha estat per falta d’interès perquè després d’anar a comprar a una botiga estil Ramaders Agrupats productes carnics precuinats, embotits i hamburgueses, apart de fruita i dues T10 (M’he deixat més de una trentena d’euros) m’he disposat a començar a llegir un dossier d’història que entrarà a examen i què és per dimarts. L’he cercat tot el dematí entre el caramull desordenat de dossiers i més dossiers en DinA3, no l’he trobat i m’he n’he fet sa puta. He mirat el programa de Polònia d’aquesta setmana per internet i he telefonat a sa base central familiar (“Sa Mola, Sa Mola, tenemos una duda”) per explicar la meva compra i per demanar certs consells de caire culinari però davant la resposta d’una soldat ras, amb similar gradació de la meva, i davant l’absència de “mando en plaza” he hagut de telefonar al mòbil cercant sa cúpula familiar que era a Son Banús, ja que avui eren ses matances d’allà, de ca sa tita. Quasi m’he afluixat de fer ses hamburgueses pensant amb arròs de matances, frit de sang, rubiols de sa tita o demés delicatessen marca de la casa, però les he fetes, amb una pella que fa tres dies que empleam sense escurar (així te més gustet). He de dir, modestament, que no se si han estat un poc crues, però han estat molt bones amb pa Bimbo torrat amb oli i tomàtiga.
Tornant a la blogosfera, he de dir que vaig visitar es bloc d’es cosí Miquel Lluis i me va agradar lo de que, segons la Wikipedia, Felanitx en la llengua de Cervantes, del rei i també de Chavez, vol dir “lugar donde se produce mucho hinojo”. També em va semblar molt interessant allò de que sortís per sa ràdio, no obstant, no vaig poder escoltar, no se perquè, el programa d’aquell dia.
També, no se per quin motiu, m’ha pegat per visitar el bloc d’aquella senyora gallega de 95 anys que s’ha fet mundialment famosa, d’allò si que se’n podria dir una “padrina mediàtica”, ella no ha de demanar als seus visitants que li fassin un comentari i és que se compten a més de dos-cents per escrit, les seves xifres de visitants fan, diguem que, por i s’ha convertit en la veu de les persones grans en el marc d’una societat que no els respecta tant com ho hauria de fer.
En el seu cas, diaris, ràdios i televisions d’Espanya, Europa i Amèrica l’emprenyen constantment per aconseguir una entrevista i ha aconseguit importants premis en l'àmbit dels blocs. Això si que pareix un anunci de Timofónica, com digué en Joan Gran.
Ah! Quasi m’oblidava de comentar-vos ses visites d’es blog, vos podria mostrar tot l'informe però per por d'avorrir-vos (més encara) només vos comentaré que de dia 3 a dia 23 del present mes han visitat aquest bloc 489 visites tenguent com a dia punta divendres 18 i el següent dimarts amb 41 visites. Amb tot, s'ha de tenir en compte que jo la tinc de pàgina d'inici.
Pareix mentida que jo, amb lo saturada que tenc la setmana que ve, estigui aqui perdent es temps i sa llavor... I més quan m’han confirmat que el text que jo m’hauria de llegir si el tengués i que m’hauré de comprar i llegir dilluns, té més de cent pàgines. Coratge!
P.D.: Aquest bus quasi es com els de Sarbus...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

no ho diguis que perds el temps!!
si ens deverteixes a tots!!!
encara que l´avia de 95 anys tengui més visites que tu....crec que no et pots queixar.
segur que amb el temps la superes, jajajajja després et queixarás de no tenir temps de llegir els comentaris....

i, pensava jo, quina pena haver de sopar d´hamburgueses...sabent que a mallorca es fan sopars de matances....per cert...jo hi vaig a sopar, pero de pa amb oli...

un dia d´aquests me miraré això de ses histéries del google.....crec que n´hi deu haver d´interessants.
el problema sol esser que em falta temps!!!

petonets!!!!

PD: me pareix que avui seré la primera a fer el comentari, jijiji

Anònim ha dit...

Per començar, m'agradaria fer un petit apunt, que és que, encara que tengui sang felanitxera, som de sa cala (cala figuera). Què més te volia comentar? Sí, que tens raó amb lo de s'estadística, ses pràctiques aquestes de mates o lo q sigui amb programes d'ordenador que t'ho montes tot tu, són una caca, en canvi, mirar estudis estadístics, que no has fet tu, és molt més guay.
M'ha agradat molt es teu relat sobre sa telefonada a ca teva i a nes mòbil de ta mare, quan estàs inspirat, ets l'hosti amb aquests temes.
Ara, que mira que no escurar sa pella... saps q ho som de vagos... (una servidora s'hi inclou).
Idò res, aunque amb retràs a causa de falta de temps i cansanci acumulat, he arribat a llegir sa teva histèria i encara m'he inspirat per fer-te un comentari llarguet i tot.

Anònim ha dit...

Mira, anava a escriure directament el comentari amb una idea fixa i es veu que no soc l'únic que ho pensava... De perdre el temps res, eh? que això ja comença a ser com una espècie de ajuda social per nosaltres. I no te preocupis per sa competència de sa padrina de 95 anyets, que tot arribarà. Suposo que no ho has vist mai -qüestió d'edat- però a la sèrie fama ja ho deien : "la fama cuesta...".
Per cert, quin mèrit el d'aquesta dona, també. No per l'edat, ja que lògicament nosaltres -si podem- també ho farem als 95, sino per l'edat en que s'hi ha aficionat.
I també està bé que ens peguis unes estiradetes d'orelles als comentaristes quan ens adormim, ja que així feim es cap viu i participam un poc més.
I és curiós, mira que hi vaig estar anys, per sion Gol·leo, i no me sona gens un mercat per allà...
;-)

Anònim ha dit...

Ai, que no hi pensava! Molt bones les estadístiques, no estaria malament una estadística visible en el blog, no sé si serà possible...
I també m'he xepat amb el relat de la recerca d'ajuda culinària.
Au, el que ja he dit, necessitam els teus articles ! (fora que descuidis els estudis, naturalment).
Salut !