dilluns, 19 de novembre de 2007

Girona i Sabadell






Avui dilluns, fred i son s’han aliat amb les classe per fer-ho llarg i pesat. He tingut, a primera hora, seminari de política sense més novetats. Més tard, he viscut un altre episodi de l’incompetència o insensibilitat d'alguns dels integrants del professorat de la UAB en una altra sessió de Fonaments en que per a un exercici haviem de copiar una taula del projector. El tio em mira i em diu: “En el teu cas no se que fer”. M’ho ha hagut de copiar un company mentre el molt Sr. Professor estava arrambat al radiador escalfant-se… Pero tio, almenys m’ho haguessis pogut dictar tu!!
Desprès d’escenes com aquestes em deman perquè putes faig acte de presència (almanco física) en aquell insoportable infern en que es converteix la classe de la citada assignatura en que la majoria de concurrència que assisteix a la primera hora aprofita el descans per exiliar-se a la segona. I a més, l’examen d’aquesta, tot i estar aprovat, ha estat per davall de les meves expectatives.
Posteriorment, de una a dues, hem anat a l’aula d’informàtica perquè hi havia Pràctiques Instrumentals, l’intenció era fer recerca bibliogràfica però la web que haviem d’usar no ha anat amb el zoomtext. Conclusió: Una altra hora perdent el temps.
Però bé, no m’entretindré més en analitzar aquests petits inconvenients quotidians perquè hauria de passar a abordar, almenys quatre pinzellades, l’expedició turística d’aquest cap de setmana.
Els senyors visitants van arribar el divendres i vam anar a sopar al bar d’aqui devora per desprès anar a dormir a l’hotel Torre Vermella, jo també, i és que ho havia de provar.
Dissabte ens vam aixecar massa prest pel meu gust i vam partir cap a Girona, previs transbordaments a Sant Andreu i a Sants. Vam anar en un Catalunya express d’aquests i em va fer gràcia el fet de que un “tipo” pretenia anar-hi passant una targeta d’una T10 d’una zona (que no serveix ni per anar a Cerdanyola).
Allà vam començar, camina caminaràs, per tot el centre històric, pel riu i demés. Anant a visitar la catedral, esglésies, jardins, carrerons, banys àrabs... Vaig trobar que era molt monumental, no m’esperava una cosa així. Me va agradar.
Ja no m’enrecord de moltes més coses però més tard vam anar a dinar i és que convidava el tio Andreu i desprès varem tornar a passejar una estona i ens vam dirigir cap a l’estació per agafar el tren.
Vam anar fins a Maçanet-Massanes que, segons ens va comentar un personatge del lloc, era una estació enmig de res, ja que el poble més proper estava a 18 km. Comentava aquell senyor que era una situació molt curiosa perquè hi havia gent que, havent de fer transbordament allà, havien perdut l’últim tren i havien de romandre
en aquell lloc. L’estació es va fer allà ja que antigament s’hi canviaven les locomotores i s’hi posava carbó. Per allà també passava, o haurà de passar, un pont per a l’AVE cap a França. Això si que serà llarg!
Bé, vam agafar un tren de rodalies (l’únic) que tenia el seu recorregut aferrat a la mar i, com és natural, en una estació perduda per dins la garriga en que es travessen les vies sense cap mania encara no han arribat les màquines aquestes per cobrar-te el bitllet. Per tant, i davant l’absència de revisor, vam anar gratuïtament fins a Badalona, on n’Andreu tenia una feina. Valgui ressenyar, seguint amb el tema dels topònims, que allà hi havia (hi deu haver) la Plaça de les Mallorquines. Un dia haurem d’investigar-ho. Vam tornar a Cerdanyola i vam anar a sopar al Bonapizza.
El dia següent vam anar fins a la UAB a peu per agafar els Ferrocatas fins a Sabadell. No ho digueu a ningú però, ja que no hi havia un ànima, vam fer el que fa molta gent, un trajecte de
T10 ens va servir per tots quatre.
A Sabadell res d’especial, una immigrant sud-americana ens va haver d’explicar la nostra situació i com acostar-nos al centre de la ciutat. Desprès de visitar les transitades Rambles vam anar fins un mercadillo on vam comprar un parell de llibres d’aquests per 1€. Dinarem bé, que el detall és important i ens vam dirigir cap al tren per tornar fins aquí.
I poca cosa més, dir que aquella gent no va esperar a dir-me adeu mentre jo m’estava dutxant però no serà res. Dia sis ja mos vorem...
No seguiré transcrivint totes les notes de premsa que des de l’ONCE (no se perquè) m’envien, però si diré que a Menorca es van repartir ahir més de 250.000 €, que es diu aviat.
Per altra banda, Bàrbara, no crec que sigui jo el més indicat per qüestions tècniques, el que si m’assembla es que el blau surt amb el teu nom perquè és un link que mostra el teu usuari. Si no vols que el teu nom es vegi en blau, dic jo, hauries de deixar els teus comentaris com a Bàrbara (o el nom que vulguis, mentre no sigui Ano Nima, per favor) però sense entrar al teu usuari.
Que per cert, em va fer gràcia el fet de que, al tren, un home de color li va demanar a un altre d’on era i aquell li va respondre que de Senegal, com n’Ano!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest tio de Fonaments és l'hosti... és que pareix que ho fa aposta! I adamunt, se passa es temps a nes radiador mentres es altres fan "sa seva feina", ja que hauria de ser ell qui ho arreglàs... Pareix mentida que encara no ho tengui en compte!
Joder, menos mal que a sa UAB, en teoria, toques tenir facilitats; però crec que amb segons quines coses, "brillan por su ausencia".
A mem si així com va passant es curs s'ho curren un poc més els teus profes... i a mem si l'any que ve tens bo i te toca en Jeroni Sureda! ;P

Anònim ha dit...

Tu, es teu blog ademés de molt entretingut és una guia turístico-cultural en tota regla. Aviat te podràs pensar a veure si hauries de fer un circuit fent de guia turístic de forma remunerada (amb descomptes especials per els mallorquins, clar). Per cert, lo de la Plaça de les Mallorquines he sentit a dir que és perquè hi habiten ses al·lotes més guapes de per Catalunya...
I parlant de mallorquines, Bàrbara, com ha dit el nostre anfitrió, el teu nom surt en blau perquè escrius amb compte blogger. Tens la possibilitat de que surti negre escrivint com a "altres". Si algú en canvi no vol desvel·lar la seva identitat per qualque obscura i/ò culera raó pot escriure com a "anònim".
jeje
Per desgràcia no tenim la possibilitat de personalitzar el color amb altres dissenys.
Quina paciència que te toca tenir amb aquests puces professors...
Ànim i una abraçada.

Anònim ha dit...

he estat cercant, avui que tenia una estona, la pl´ça de les mallorquines. l´he trobada a Montgat, entre Badalona i el Masnou. també he trobat un carrer de mallorquines. ja ho diuen....que si un cerca, corr el perill de trobar!!!
lo del profe aquest, no te perdó. que hi guanya d´encalentir-se les anques al radiador?
que es posi un slips de llana i faci la seva feina!!

joan, m´agrada que ens expliquis les teves rutes turístiques. així vaig agafant nota per quan vagi de viatge. jajajja.

gracies joan(ex)gran per la teva explicació, ara ho intentaré. si surt en blau serà que no m´ha anat bé....
però és que no saps com em costa tot això de sa tecnologia moderna.....serà cosa de s´edat? o simplement falta de dedicació? jajajja


petonets!!!!

Anònim ha dit...

Carai noi! Que volies que perdessim el bus per anar a Barcelona?... A mes les despedides solen esser tristes.D'aquest professor millor no parlar-ne, no ho mareix.