Homo radiactiu i més, i molt més (tampoc tant)

Molts bons els comentaris! Veig que les (i el) comentaristes responeu. Això està bé i és que no se si, realment, faig una “funció social” com diu en Joan, el que és cert és que Internet ens dona la possibilitat d’expressar-nos de manera ràpida, gratuïta (de moment) i oberta. En aquest sentit, esser “bloquero” és, o almenys jo ho entenc en certa manera, com el substitut d’aquells antics diaris privats amb pany i clau. Això de fer-ho públic comporta, com és natural, una imposició de certa autocensura ja que això d’Internet… Però, en definitiva, permet contar històries o, com en aquest cas, histèries, donant uns punts de vista que poden allunyar-se d’aquells imposats per les elits socials, econòmiques o polítiques.
Per cert, a jo també em va agradar molt allò de “la base central” així que des d’aquest moment, i a risc de ser repetitiu, aquest símil d’indole militar/espacial potser tendirà a repetir-se.
Ja no m’enrecord, sincerament, on vaig deixar el relat dels esdeveniments. Sa qüestió és que el weekend no el vaig aprofitar per fer res de profit per la qual cosa tinc aquesta setmana un poc saturada. Ahir estava mort de son i durant l’horabaixa em vaig dedicar a llegir sociologia deixant de banda la lectura d’història que, si Déu vol, faré un dia d’aquests.
Vos he de dir que diumenge volia començar a llegir en audio i, per aquest motiu, vaig decidir-me a carregar unes piles que, pensava jo, eren carregables. Com he dit, m’ho pensava; perquè desprès d’haver estat vuit hores enxufades i mentre jo estava “estudiant”, vaig sentir un pet similar al que fa una bombeta quan explota, però no molt fort. No li vaig donar major importància en aquell moment però més tard, quan ja m’havia colgat, vaig pensar: “Hostia, ses piles!”, a continuació vaig tenir un debat intern entre seguir calentó i col·locadet dins es llit o aixecar-me a investigar i, com que es veu que encara som un poc conscient i amb plutoni no hi vull dormir (no som com el president iranià); em vaig aixecar i vaig comprovar amb un poc de por a la radioactivitat que ses piles desprenien un abundant suquet i del seu interior sortia un zumbeig (traducció de “zumbido” que em va donar un company de classe) sospitós. Ho vaig dur a mostrar, llavors, als meus companys de ciències que no li van donar la menor importància.
Me’n vaig anar a Son Dorma amb el radiodespertador arreglat d’aquell mateix horabaixa pe’n Miquel, es cunyat de na Miquela. Tenia la intenció de despertar-me amb energia i per aquest motiu vaig sintonitzar la Cadena Cope, esperant que la ira i la ràbia de cert presentador al que ja he anomenat em fessin reaccionar, però a l’hora que jo el pos, a les 7:47, només donen esports, desprès molts d’anuncis amb algunes noticies locals i a les vuit comença la “tertúlia” que jo ja no puc sentir més de cinc minuts perquè he d’anar a berenar. El que és veritat és que aquests cinc minuts li van servir per... I que té més?
En el dia d’avui ha vingut Pasqual Maragall a la UAB i no ha vingut, com hagués estat d’agrair, a polítiques (potser tenen por?). Ha anat a fer una xerrada als d’econòmiques i, no se perquè, tinc la sensació que estic estudiant en una facultat de segona en que no tenim ni estudiants asesors, ni tutors, ni res.
Avui he de tornar a fer pràctiques nocturnes de bastó amb la técnic per la qual cosa és probable que me torni a sortir qualque call a les mans, ja vos contaré.
Per altra banda, m’he adonat que hauré d’aplaçar, un poc, la celebració de la meva majoria d’edat perquè el dia següent, dilluns 17, tinc un seminari de polítiques, un examen de fonaments i una cosa més que en aquest moment no record.
Ah! Per cert, m’ha tornat arribar una nota de prensa de la ONCE informant de que ha tocat un altre premi a Balears, un 3 de 6 d’aquests amb premi de 10.000€.
Finalment, voldria fer-vos partícips de la ciència sociològica però com que em fa mandra posar-me a explicar-ho i tampoc penjaré la feina de classe, que per cert encara no he fet, vos citaré un petit fragment de Introducción a la Sociologia, de Peter L. Berger. (la traducció al castellà és dolentissima).

"La identidad no es algo “determinado”, sino que se confiere en actos de reconocimiento social.
Nos convertimos en aquello a que nos hemos dedicado
(...)
Nuestras vidas diarias transcurrendentro de una trama muy compleja de reconocimientos y no reconocimientos. Trabajamos mejor cuando nuestros superiores nos estimulan. Nos parece muy dificil hacer otra cosa, aparte de torpezas, en una reunión en donde sabemos que la imagen que tiene la gente de nosotros es la de personas desmañanadas y torpes. Nos tornamos ingeniosos cuando la gente espera que seamos graciosos y tenemos caracteres muy interesantes caundo sabemos que esta es la fama que nos precedió.
La inteligencia, el humorismo, las habilidades manuales, la devoción religiosa e incluso la potencia sexual responden con igual vivacidad a lo que esperan de nosotros los demás”.

P.S.: M'estim més perdre temps inserint una foto i un text que revisar el text (que fa una veeesa). Així que, si hi ha faltes: ¡Ajo y agua!