Un pont més, uns quilos més

Ha tornat passar aviat això d’es pont i demà a les dues, si no hi ha inconvenients, partiré cap a la península. I és que en aquesta ocasió no robaré es dilluns a ses classes.
No puc dir precisament que m’hagi avorrit en aquesta segona vinguda a Mallorca perquè el mateix dijous desprès de passar p’es poble varem tornar a fer camí enrere per anar a dinar a Randa. Més concretament jo vaig dinar de sopes i colom torrat amb una abundant ració de patates. També vaig anar a sopar amb n’Aina i na Maria a sa creperia aquesta de Manacor i qualque cosa mes que en aquest moment no record, s’ha d’entendre que estic de “puenting” i que, per tant, desconnect completament.
El dia següent, no se ben be perquè, em vaig aixecar prest tenint en compte que no tenia hora marcada. Vaig anar a fer quatre feines per Felanitx, vaig berenar a n’es bar d’es Mercat...
Vaig dinar d’una quantitat considerable de musaka, encara que, d’aquest plat vaig rebutjar l’oferiment de dur-me’n allò que havia sobrat i és que encara pesa en el meu record, i supòs que en altres dels meus companys de pis, les conseqüències d’aquell enviament frustrat de albergínies farcides. S’horabaixa vaig anar a comprar roba a De cap a peus amb s’assessora d’imatge. Però sa qüestió es que vaig anar a sopar d’arròs de matances a n’Es Poas i ja és sap, per si no en tingués prou amb s’enorme sobrassada que, almenys quan jo me’n vaig anar, romania penjada a un racó de dins sa cuina; sa generositat de sa tia Leonor me va obsequiar amb una llonganissa, un enfilai de botifarrons, confitures diverses i un pot d’olives, que no en tenia. Una curiositat, apart de bunyols també vaig menjar les anomenades fulles de llimonera, molt bones, per cert.
Avui si que m’he aixecat tard i també he dinat bé, sa madona havia fet una ollada de sopes mallorquines que s’han fet bones de menjar, i és que per allà tampoc en tenc d’això.
En haver dinat he acompanyat a mon pare a una misión de rescate ja que és ramat ovi de sa finca estava lost in combat de, segons es cabrer, feia vuit dies. Per tant, jo duia es ca o, per ser mes sincers, en Puc me duia a jo campo a través darrera es picarols. He de dir que he vist perillar sa meva integritat física en diverses ocasions, especialment quan, havent de travessar una paret amb sa corretja d’es ca per una part i es guiato per s’altra, quasi he trobat un duro.
Mes tard han vengut na Fátima i en Ruano i, com diria qualque pagès que jo me se, hem “conversat plegats” una estona de moltes coses.
Per sopar m’he menjat un abundant plat de ”llumillo” amb pebre, pa i botifarró, xurros d’aquests congelats per acabar una bossa que durava dels dies de selectivitat...
I ara, mentre sa madona fa sa maleta i desprès d’haver gravat, ja que n’Aina no ho va fer perquè deia que no sabia escriure el nom, un cd dels Javaloyas a mon pare, escric això.
Per altra banda, avui he comprovat desprès del que comentat sa padrina jove, que alguns comentaris poden ser molt expressius i poden donar moltes pistes de l’estat de cadascú en el moment en que ho escriu, jeje, molt interessant.
Res mes, un dia d’aquests vos contaré, si arrib, com he arribat a n’es pis de Cerdanyola.
Per cert, si, m’agraden els avions i visit molt la plana airliners.net, a la que vos recoman la visita i d’on trec algunes fotos.

Ah! Avui el mallorca ha perdut, l'he pogut seguir a través d'en Terrassa però ha perdut. Però bé, ja tenc mig enparaulat es traspàs d'EsRacóMallorquinista que, per altra banda, vaig actualitzar.