dimecres, 5 de desembre del 2007

En transició




Aquí no ha quedat ni s’apuntador. A na Miquela s’hi va sumar en Sergio, que ja deu ser rumb a Florida, i na Margalida, que parteix cap a Mallorca avui horabaixa.
Jo, per no ser com s’altre gent, encara quedarè un parell d’hores més. Partiré, com ja vaig comentar, demà a migdia.
El que més podria donar de si com a histèria, d’entre tot allò que he fet durant aquesta setmana, podria ser la visita a l’exposició En Transició, al CCCB.
Va costar, ja que haviem quedat un parell de la classe al café Zurich aquest (com no?) per anar-hi dilluns capvespre però, mira que puta sort, va resultar que el dilluns era l’únic dia en que estava tancat. Res, vam acceptar sa derrota i ens vam disposar a tornar intentar-hi dimarts.
Així que, en sortir de classe vam anar a dinar (i quan vam sortir ja havia acabat el teatre de l’ADUAB, però això és un altre tema) i vam partir cap a Barcelona.
No vos pretenc aburrir amb l’infinit relat de l’exposició, almanco fins que l’hagi entregat (i és que era per fer-ne un comentari d’història); només diré que hi vam estar bastant més de dues hores en que, a través de videos, sons, imatges i demés vam apreciar la situació social de l’Espanya de la Transició des d’àmbits com l’escola, el psiquiàtric, la comissaria, la música...
Vos recoman, si passau per Barcelona (o més tard per Madrid) la visita a l’exposició. És una espècie de Cuéntame però més ampli i explicatiu. De totes maneres, no vos he posat cap foto perquè, apart de no haver-ne fet cap allà dins, crec que no es pot resumir en imatge un canvi sociopolític tan important i decisiu en l'història d'Espanya.
He de dir, personalment, que l’exposició no va ser del tot accesible en el meu cas i m’agradaria, per això, donar les gràcies als que me van ajudar en aquest sentit.
Especialment, i ara ve s’auténtica histèria, a na Pizà ja que vaig montar un follón important. Es tema és que quan sortiem de l’exposició hi havia les escales mecàniques aturades amb un lletrero que demanava si us plau que baixassim a la planta -2 amb ascensor.
Jo, com vos podeu suposar (acompanyat de na Pizà) vaig baixar per les escales mecàniques tot i que estassin aturades. El problema va ser que a la planta a la qual vam accedir només hi havia, apart dels ascensors, una sortida d’emergència en una zona en que aparentment, estaven fent obres.
En aquest moment, estant enfora dels ascensors, crec que el més net hagués estat baixar-hi el pis que ens quedava, però en aquell moment vam haver d’avisar als del museu (del MACBA) perquè ens obrissin la sortida d’emergència per on feien obres.
Al final vam arribar a sortir i per això voldria demanar disculpes a tota l’expedició (na Pizà, en Maiol, na Dilara i n’Aina Ramis), que va perdre temps per culpa meva, per sa meva claustrofòbia.
A banda d’això, comentar que estic certament preocupat per cert examen de Fonaments que tenc dilluns que ve, no duc massa bé i segur que per Mallorca no estudiaré. (No tenc s’SPSS).
Per altra banda, dir que avui, fins fa poc, he tornat escurar una bona pila de plats bruts bastant important. També explicar que durant aquesta setmana he anat caminant cada dia el dematí d'es pis fins a sa UAB, essent igual de ràpid (entre l'espera i l'embós) i més econòmic (jejeje). Foto de damunt l'AP-7.
Voldria, finalment, donar la benvinguda a aquesta plana a un nou lector, reconegut, com és en Miquel “enginyer”, al qual les histèries li foren presentades per na Catalina Binimelis.
Així, també voldria fer notar que, almanco del meu ordinador, no fa falta esser usuari de google ja que, més avall, ofereix l’opció “alies” (amb la qual el nom surt en negre) i la d’anònim.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones!! com va? Jo per Mallorca, la mar de bé, crec que si pogués posar una foto, posaria un fotomontatge de jo a una platja d'El Caribe i qualque cóctel amb sa mà... (jeje).
Bueno, lo de s'exposició trob que serà una bona excusa perquè tornis intentar rehabilitar-te en quant a lo dels ascensors (ja saps què en trob jo).
Bueno, veig que, encara que jo no hi sigui, ses escurades van per l'estil.
Que vagi bé s'aventura de demà!!

Anònim ha dit...

just ara he acabat d´escurar un munt de plats com 4 vegades es de sa foto!!! esper que ja els tenguis nets!! jajaajja.
de veritat tens tanta por als ascensors??? em sap greu, però, mira, una nova aventura... això de trobar la sortida per un altre lloc. segur que als amics no els importa esperar-te una mica.
petonets!!!!

Anònim ha dit...

Has fet molt be en donar sa manera de poder fer un comentari sense esser usuari de google,gràcies.Lo que mes m'ha assustat ha estat aquesta foto de sa cuina,se diria que sou vuit o nou es que viviu al pis,te compatesc.A veure si demà te desperts a bona hora per no fer curt a s'avió,esper que no te trobis en cap problema i ja veuràs com t'en sabràs sortir be aquesta vegada que vens totsol.

Anònim ha dit...

AUPA!

Jo b, encara que aburrida perque no puc fer bici, ni res d'esport però ja queda poc... tot i que segur que no aguanto i emi dona per pujar les escales de casa meva (11 pis).

Tranki, cadascú és com és i té les pors que té i a quí no li agradi k es foti! A més ningú se'n exempt.
Cosa que està molt bé per part teva és saber-ho acceptar i dir, no com jo, però això també forma part de la configuració genètica.

Que vagi bé per Felanitx
ja em passaràs un ensaimada

Agur