Feliç Dia del Solstici

No se com començar així que crec que ho faré pel principi, que, si la memòria no me falla, està per dimarts horabaixa en que vaig anar a pràcticar amb la TR i, diguem-ho així, me va donar s’alta. No vol dir això que jo me senti més segur però bé, m’han dit que amb la pràctica...

Dimarts també vaig començar a grabar les classes amb la flamant grabadora digital que els padrins joves, com ja vos vaig contar, me van regalar. Vos he de dir que sa màquina funciona bé però m'estic plantejant, ja de cara al gener tantejar als diferents professors per tal de penjar-los sa grabadora pel coll per tal d'evitar el molest i abundant renou d'ambient.

A continuació passaré a relatar-vos s'història que me va acontèixer s'altre dia, no se ben bé quin era, quan na Miquela i jo tornavem de comprar, o de cercar una cosa per comprar que al final no varem comprar perquè no sabiem que haviem de comprar, quan a la bústia hi vam trobar una carta dirigida a un servidor. Entendreu la meva sorpresa essent aquesta la primera missiva no comercial (comercial tampoc n'he rebuda cap encara) que m'envien en aquesta direcció postal. En principi no sabia si seria antrax o res similar ja que, a diferència del que pensava mu mare, la direcció que figura a l'encapcalament del bloc no és fet només per fer un simple pareado.

He de dir, emperò, que quan vaig veure que el matasegfells era de Marratxi ja vaig associar als remitents i, d'aquesta manera, vull donar les gràcies a sa familia GRAN que , per sinó ho havia dit, em van enviar una postal de la Creu Roja.

Ja que trec el tema, no estaria malament això de, d'alguna forma, tornar a l'antic correu tradicional. Per tant, ja sabeu, per si encara no la sabieu, la meva direcció.

Per una d'aquelles habituals coses que me fa l'informàtica darrerament, l'ordinador me va excesivament lent i, com podreu suposar, no és massa còmode escriure una frase i esperar dos minuts de mitjana per veurer-la escrita a la pantalla. En aquest mateix sentit he de dir que avui m'han desaparescut tos els contactes del msn però, tenc entès que ells me segueixen veient a jo. També de caire informàtic ha estat la histèria del zoomtext ja que em pensava que l'havia perdut i m'he passat tot l'horabaixa cercant-lo quasi arribant al punt de fer una neteja a fons del cuarto.

Es tema informàtic se complica dient que se m'ha acabat sa llicència d'antivirus que tenia i ara potser m'hauria de descarregar algun antivirus gratuit. Algun suggeriment, informàtics?

Serveixi això de excusa per si trobau gran quantitat de faltes.

Com també crec que vos vaig dir, avui dijous havia, i he, entregat la ressenya que vaig acabar de fer ahir a la nit i que no publicaré de moment per no avorrir-vos (i perquè el profe no es malpensi de la meva autoria). Si algú la vol veure, que m'ho faci sabre. Com deia, la vaig acabar ahir a les dues de la nit per la qual cosa avui "m'he botat" les dues primeres hores, cisa que a ca meva encara no saben. Així que...

He de dir que tenia tanta son que, abans d'imprimir-ho, me vaig afluixar de repassar les faltes i, per aquelles coses que me passen, quan ho vaig tenir imprimit vaig veure per damunt que eren abundants. Així i tot, no ho vaig tornar imprimir ja que per tots vosaltres es coneguda la meva confrontació directa amb la màquina impresora.

En conclusió, dos punts de la nota final jugats en una nit.

De totes maneres, vos recoman molt especialment el llibre aquest titulat Europa ante el espejo de Josep Fontana perquè ens dóna una visió de la història que sempre se'ns ha estat ocultant per l'Esglèsia i les classes dominants.

Canviant readicalment de tema, a na Miquela i a jo mos va cridar s'atenció que al super hi haguès ensaïmades "encondonades" però encara mos va cridar més s'atenció quan varem veure on estaven fabricades, no eren ni de Felanitx, ni de Vilafranca ni de Palma. Tampoc eren de per Barcelona. Eren, nada más y nada menos, fabricades "artesanalmente" a Madrid. Sense comentaris.

Xerrant de na Miquela també vos he de dir que en els darrers dies estam fent un acostament controlat a l'ascensor, perquè ella fa psicoògia animal (i com que jo som tan animal) pos feim la técnica aquesta de desensibilització encara que amb aquest ascensor precisament és molt chungo perquè, apart de lo vell i lo sinistre que és, ara mateix na Margalida m'acaba de comentar que una veïnada cotilla li va dir que l'altre dia un homo hi va quedar tancat dedins!

Ara mateix no molt més, comentar-vos que vaig comprar unes quantes T10 perquè clar, com que al gener pujaran trenta centims cada una, hem de mirar per sa butxaca! je je je.

Finalment vos voldria, per si demà amb tot el follón de preparar maletes i demés, no vos escric desitjar-vos un feliç Dia del Solstici d'Hivern i, encara que tornare escriure (les empreses fa més d'un mes que mos "feliciten" per això de les festes) un bon any nou en que els preus no pujin tant com aquest i en que... Bé, tampoc me posaré ara revolucionari.