dilluns, 17 de desembre de 2007

Val, val. Ja som major d'edat.


No voldria començar sense agrair a totes I tots ses felicitacions, ja siguin via telèfon, sms, msn, email o de paraula directa. Aquest any, no se ben be perquè, m’han parescut majors en nombre que els altres anys, però bé, millor.

No diré ara allò típic de que me sent igual que abans (ja ho he dit, però ara no valia), m'estim més dir, com me va dir un amic meu, que ara ja podrem anar de senyores. (no vol dir que hi vagi, de moment; je je je)
En primer lloc, crec que vos contaré lo transcorregut avui dilluns, dia fatídic. M’he aixecat i, amb na Marga, hem agafat es bus, no he arribat tard, que fa és molt, i m’he disposat a fer s’examen d’es seminari de polítiques.
No és perquè hagués estudiat poc, que si, perquè sa pregunta me la sabia a la perfecció, però en aquell precís instant, he tengut un lapsus que m’ha impedit escriure els noms correctament. (hegemonia cerrada, hegemonia representativa, oligarquia competitiva y poliarquia). Després, ens hem dividit les preguntes per respondre entre el grup i, essent jo la mà innocent, m’ha tocat una pregunta que havia de respondre jo mateix. L’he llegida i es problema ha vengut quan es tio m’ha començat a demanar més, coses que jo no sabia.
Però això no ha estat res. Més tard teníem el famós tercer examen de Fonaments Matemàtics i Estadístics. Doncs bé, l’agonia allargada una setmana ha tengut pessims resultats per la meva persona estudiantil ja que, contra totes les previsions, el control seguia l’estructura del que haviem de fer i no ferem; inclús era més curt.
De les tres preguntes, la que he sabut fer més, on hi he invertit més temps i esforços, ha estat la primera però, com el mateix professor ha explicat (((...))) no era amb la variable “densitat” sinó amb “densitat per KM2”. Rebatuadell!!!
Com vos podreu suposar, els resultats varien completament d’una a altra, així que, com ens ha dit ell “jo no et demanava això”, i no contarà. ¡Manda güevos!
Però homo, havent-hi més de cinquanta variables i no trobant aquella, he pensat que seria l’altre! No estava despistat!
En conclusió, llàstima això de que ja sigui major d’edat perquè no podré assassinar a cert membre del cos docent de la UAB sense passar per la garjola. (era broma... o no?)
Desprès de la frustració i el lògic abatiment per tot lo explicat, a més del llibre que m’he de llegir i del qual he de fer una ressenya per dijous; comprendreu que no relataré els aconteixements d’aquest cap de setmana en la seva totalitat. Així i tot, no renunciaré a fer-vos quatre pinzellades de sa visita dels padrins joves a la Ciutat Comtal.
Divendres al final vaig dinar, eren quasi les cinc (quasi com avui) però vaig dinar.
Dissabte dematí vaig partir cap a Barcelona per trobar-me amb ells i, encara que estàvem a menys de deu metres, no mos veiem. Això era, com vos podreu suposar, al punt de trobada típic del Bar Zurich de Pl. Catalunya.
Varem anar a dinar al Passeig de Gràcia, a veïnat d’allà on varem anar amb en Miquel Lluis i na Bàrbara i va ser molt bo. Ells se coneixen Barcelona “como la palma de la mano” així que varem anar a passejar pel mercat de Sta. Llúcia, l’església de Sta. Maria del Mar (La Catedral del Mar) fins a l’Estació de França. Més tard varem tornar per la Plaça de Sant Jaume i varem anar a la Fnac per mirar una gravadora digital.
Jo vaig tornar a Cerdanyola, practicant amb el bastó des de Renfe, amb l’intenció d’estudiar. Voltros sabeu que no ho vaig fer sinó que el vespre, en haver sopat, vam veure Mach Point (no se com s’escrivia, però vos feis una idea, no?) d’en Budy.
Diumenge dematí, festivitat de St. Valentí i dia del meu cumple, m’hi vaig posar un poc. Els padrins joves havien de venir a dinar a Cerdanyola, però com que els restaurants de per aqui que jo tenc ullats consisteixen bàsicament en pizzes, kebabs i demés, vam acordar que ja hi pujaria jo i que desprès ells m’acompanyarien, tot visitant Cerdanyola.
Així, vam dinar a Les Rambles, i vam tornar cap aqui en Renfe on, com és habitual, s’en veuen poooocs de catalans (i/o espanyols). Però bé, vam venir cap aquí i els vaig mostrar lo poc que hi ha de pis i me varen fer entrega de la gravadora digital (que al final m’he l’han regalada). Des d’aqui les don ses gràcies i tot seguit me disposaré a provar-la un poc ja que ells son per aquí (avui anaven a Montserrat) fins dimarts.
En haver sopat, ahir, van posar divuit espelmes damunt sa coca de na Miquela reutilitzada de l’altre dia, de divendres quan pel seu aspecte un poc socarrimat no se l’en va voler dur i mos la varem fotre noltros (i ben bona que va ser). La vam reutilitzar perquè encara en queda per damunt sa taula d’es menjador. Fet de diumenge, i segons me van comentar, fet més d’en Miquel, varen fer natilles molt bones. Moltes merceeees!
Bé, en aquest moment no tenc res més a dir. Quedi patent la meva (educada) protesta, esgotament i indignació.
P.D.: Not que he tornat molt gos i ja no hi pos ni fotos, però, com diria en Tuson, una imatge no val més que mil paraules. Bé, vos ne posaré una d'en Piano Teclat, que ha estat amb noltros aquests dies i que no sabem (o no se) si tornarà. robada amablement d'es Flog de na Mica.

Per cert, voldría ara felicitar a tota aquella gent que m'ha felicitat a jo i amb qui jo, per la meva mala memòria, no hi pensi pel seu aniversari.


6 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaja quin dilluns que has tengut!!
per lo que dius ha estat com diriem "de pinyol vermell".
Esperem que al llarg de sa setmana sa cosa millori, i si no, pensa que dissabte ja tornes cap a "Sa Mola" i que te toca disfrutar d'unes bones vacacions. Fins aviat.

Anònim ha dit...

Per lo que acab de veure ara quan he tornat enrera veig que teniu un nou estedant al pis, és molt curret ell!!.

Anònim ha dit...

Bueno, no soy muy asiduo a estos lares.Pero...¿para cúando lo de las señoras? ¿eh? jeje...

Anònim ha dit...

anonimo que mi hermano no va de esas cosas!! asi que ve tu y a mi hermano no le metas!!
jajaja
por cierto no debes ser el anonimo mulato??jajaja
joan com duus sa majoria d'edat pq jo la duc igual!!
enga un besssssiitooooooo
fins prest!!

Anònim ha dit...

be, joan...ja torn a ser aqui
no és que hagués anat gaire enfora....però no havia tengut temps d´asseurer-me davant aquest aparell.
me va passar per alt es teu cumple....però si vols, t´envii ses felicitacions amb una mica de retard: MOLTS ANYS!!!!!!!!
per cert.....lo de les senyoretes.....no te preocupis que ja arribarà.....jo no men fiaria d´anar amb l´anonimo....per si de cas, a sabre on te duria.....jajjajajja
petonets!!!!!!

Anònim ha dit...

Joan tío, debido a la polémica provocada por mi simpático y mórbido comentario sobre lo de las "senyoretes", te informo que este es mi último mensaje vía tu blog.
Por cierto, estimados visitantes, no os impactéis ni os traumaticéis. Estoy preparando día, local y hora.
No podéis hacer nada, ya está sentenciado. Jojo

Es coña ¿eh?

Sin más; Saludos.
Vagi bé!