dimarts, 29 de gener de 2008

Una histèria per pensar i una per riure




El Milagro de la renda


Érase una vez... (Enrique Chicote Serna - publico.es)

Cuentan que había una aldea con sólo cuatro habitantes a la que, por estar situada entre montañas muy altas y escarpadas, nunca había llegado nadie de fuera. De sus cuatro vecinos, el más próspero ingresaba 6.000 euros, y los otros tres, 200 euros cada uno. Estos últimos labraban el campo del primero, y desde hacía tiempo se le quejaban del jornal, hasta que una mañana llegó un economista, sumó los ingresos de todos, incluido el jefe, dividió la cifra entre cuatro y les reunió en la plaza para anunciarles que disfrutaban de una renta per cápita de 1.650 euros. A partir de entonces, los tres jornaleros, aunque siguieron cobrando 200 euros por cabeza, dejaron de protestar y se sintieron mucho más felices...

(fuente: Público, 28 de enero de 2008, pág. 18)




El castellano de las islas
Si es usted castellanoparlante y tiene pensado instalarse en Mallorca, sería aconsejable que aprendiera la lengua autóctona, pues el castellano que se habla en la isla es extremadamente complejo. He aquí un ejemplo de lo que le podría ocurrir si un indígena mallorquín le invita a que le acompañe a recoger setas:

Mallorquín: Así mismo encuentro que hay muchos de "explotasangres" por este trozo.

Forastero: ¿Explota... qué?

M: ¡Recuarenta pulgas! ¡Sabes qué lo es de grande el asunto! Son esto que sale por fuera villa y que son muy buenos por comer "torrados" con un poco de pimienta buena. La semana pasada me pasó una de bien grande cuando en fui a buscar una panera y...

F: Perdone, pero es que no lo comprendo.

M: Mira, esto lo podemos dejar ir. La "questión" es que cuando los había replegado todos y era a arreglar los animales, una "guarda" de niños putas me los "barrinó" todos y cuando me en temí ya se habían hecho una hora lejos.

F: Discúlpeme señor, pero no logro entenderle.

M: ¡Cristo en pelo! Es que los forasteros sois cojones que no lo podéis ser más. Ya bien os pueden hablar en forastero y aún así tenéis mañas de no entenderlo. ¡Esto no saca cabeza a ningún sitio! Hala, tira que no quiero saber nada más de tú.


(autor desconegut, circula per la xarxa. M'ho va passar na Mica)




Que m'en deis? Bé, dir-vos que avui demati he fet un poquet de feina i que avui horabaixa hem perdut 2 hores anant a comprar amb na Miquela. Hem fotut 58 € a n'es Macabro i nosequants a la botiga de congelats La Sobrina. Hem tengut, per altra banda, problemes importants a l'hora de col·locar els congelats al seu lloc. Culpa meva en gran part perquè he estat qui més congelats he comprat. A això hi podem sumar despeses al pot de x3 i al del pis (o x4).

Per altra banda, i com a fet curiós, dir que na Miquela fents sa cuina neta ha montat uns florecents que mai havien estat encesos (des de que noltros hi som). Bravo!


Perdonau que segons quines coses no les escrigui jo i/o estiguin en castellà però és que si ja està escrit. Que hi farem?


Per cert, demà torn a sa loquera.


Por último me gustaria agradecer a Javi el escrito de ayer que, junto a las histérias de hoy, me hacen pensar.


En próximas histérias trataremos temas com el pa amb oli o algún tema sociológico.


::::foto de flickr, d'autor estranger Flossie_G que, probablement pobre homo, no ha acabat d'entendre això de sa realitat lingüística balear:::


dilluns, 28 de gener de 2008

El Congreso (by Javi)



Impresiones tras la visita al congreso de los diputados.

El congreso está lleno de cosas curiosas y chocantes.
Uno va con la imagen de un sitio grande con trescientos políticos con pinta de serios sentados llenando el hemiciclo. Pues bien, cuando uno llaga a uno de estos plenos normalitos en los que se “debaten” leyes de las que no había oído hablar en la vida, lo que hay son cuatro gatos desperdigados por los asientos en su mayoría vacíos. Pero parándose a pensar se cae en la cuenta de que, al fin y al cabo, tiene más sentido designar a unos especialistas que sean los que debatan mientras el resto trabaja en otros asuntos. Comprensible.
Lo que no me termina de entrar en la cabeza es por qué se llama debate a los monólogos de diez minutos que suelta el diputado del partido de turno. Podría llamarse así si hubiera dos partes, por lo menos, debatiendo: una que hablara mientras otra escucha y luego viceversa intentando convencerse los unos a los otos –cosa que, por cierto, parece ir en contra de sus principios: ¿ponerse de acuerdo? ¡Nunca!-; pero la realidad es que el que tendría que escuchar está en su mundo, haciendo cosas que no vienen a cuento y que incluso llegan a la falta de respeto, esperando a que le toque para decir su discurso y luego reanudar la actividad que dejó a medias. Tal vez si escucharan se habrían enterado de que, por lo menos en el caso que vimos, decían lo mismo: Que iban a apoyar la ley (con algunos matices y por supuesto en diez minutos).
Otra cosa interesante es la votación. Entra todo el mundo que hasta el momento había estado por ahí en las muchas salas y despachos del edificio, se sientan en sus escaños y conforme el presidente de la cámara va nombrando primero las enmiendas y luego las leyes, los diputados aprietan uno de tres botones (sí, no, me abstengo) según les indica el que había estado presente en cuerpo durante el debate. Una vez terminado el proceso que no llevará más de diez minutos, se marchan todos y vuelven a quedar un puñado de personas que esperan su turno para hablar al reducido “auditorio”.
Bueno, esto es lo que hay y no parece que vaya a mejorar, por lo menos seguro que ellos no van a hacer nada para cambiarlo. La verdad es que no vivimos nada mal asi que por lo menos parece que el sistema este funciona.

Javier Vallina Torralba (Madrile)

diumenge, 27 de gener de 2008

Sant Antoni a Gràcia

“Això és Mallorca”

Encara a risc de perdre molt de temps elaborant histèries no me puc estar de contar-vos això de ses ximbombes, es foguerons, es xeremiers i demés elements genuinaments mallorquins que es troben a la vila de Gràcia de Barcelona, essent aquesta una festa que va sortir ara fa setze anys de la mà d’un pobler que, segons pareix, tenia els fills estudiant per aquí i, clar, no podien celebrar les festes de Sa Pobla a Mallorca per la qual cosa aquestes agafaren el nom de “Festes de Sa Pobla a Gràcia”. Així i tot, he tengut sa temptació de canviar-li el nom perquè aquest any, diria jo, eren més felanitxeres que pobleres amb l’actuació de S’estol d’es Gerricó i Abeniara.
He de dir que a jo me feia un vessa partir que no ho sap ningú, però a n’es final no se ben be per quin motiu me vaig decidir a partir. Na Marga no va venir perquè estudiava (potser n’hi ha que hauriem de prendre un poc d’exemple...). Potser vaig partir perquè na Miquela me va fer una intensa campanya propagandística i, be, qualque dia havíem d’encetar sa llengonissa, i quin millor dia que a n’es caliu?
Així, varem agafar bus fins a Fabra i Puig i desprès metro fins a Catalunya per canviar-nos a la verda fins a Fontana. Quan ja havíem sortit a n’es carrer un home se mos va acostar (jo anava amb el bastó) i me va dir que estava dissenyant un sistema i volia conèixer sa nostra opinió de si ens seria útil un bastó que vibràs quan es trobàs amb alguns obstacles. Ja veurem mem que serà.
Varem anar fins a la Plaça del Diamant on, bé, si hagués estat de dia m’hagués anat millor per observar l’estàtua de na Colometa amb els coloms de la Plaça del Diamant (de Mercé Rodoreda, una obra que vos recoman). Sa qüestió es que na Mica se va posar a torrar i desprès varem anar fins a la Plaça de la Virreina on hi havia molts de felanitxers. Més tard varem tornar a la plaça del diamant a escoltar ximbombes, vos n’he posaría qualque gravació de ses que vaig fer però sa qualitat no és molt bona, així que passaré a reproduir-vos un tros. “En Pastor i n’Estarás son els polítics de moda, ella s’ho gasta tot en roba i ell s’ho fica tot p’es nas”. També en varem poder sentir qualcuna d’aquelles verdes que ja vos vaig inserir al post “Ximbombada”.
Més tard, a s’altre plaça va començar s’estol a tocar i na Miquela anava a ballar i tornava i s’en tornava a ballar. Desprès varen tocar es xeremiers coses com Els Segadors, La Balanguera, s’Himne de Riego o es jaleo de Sant Joan (“patró dels països catalans”?). Per allà hi havia tots els glosadors de s’altre dia manco na Pipiu, cosa que va empipar na Miquela.
He de dir que de gent de Felanitx vaig xerrar amb na Barceló, amb na Francisca “de música” o na Marga Estelrich, que viu per allà devora. N’hi havia molts més però tampoc els conec a tots.
Més tard va tocar Abeniara als que varem escoltar fins a la 1:30 que varem agafar metro fins a Plaça Catalunya. Com va dir na Miquela els mallorquins mos feim notar. Així, quan noltros en varem voure un grup de gent d’entre cinquanta i seixanta anys mos hi varem acostar i varem pujar dins es mateix vagó. Se vou que ells també mos varen fitxar a noltros perquè quan noltros varem baixar a Plaça Catalunya un homo, que duia una boina, va pegar un crit diguent: “Diooooos!” i mos va alçar es braç. Es que això d’esser mallorquí es un luxe, no tothom ho pot ser!
Quan varem sortir a superfície varem haver de pegar una correguda per tal de no perdre es bus nocturn de les dues que mos havia de dur fins a Cerdanyola. En arribar, varem haver de pujar a peu fins a n’es pis. Vos dic que hauré practicat molt de bastó!
Com a conclusió, valgui dir que no va estar malament. Crec que m’aficionaré a sa música aquesta folklòrica i és que, cosa curiosa, des de Barcelona estic valorant més ses nostres tradicions.
Avui dilluns surt a l'Ultima Hora el text que ara inseriré aqui mateix. He de dir que no vaig veure cap d'aquests polítics (cosa fàcil, per altra banda. A més, només n'hagués conegut una...)
Sa Pobla arde en Gràcia
Mallorquines y barceloneses celebran
la noche de Sant Antoni
El popular barrio de Gràcia volvió a colapsarse para
celebrar Sant Antoni. Desde que en 1993, el farmacéutico Antoni Torrens
instaurara la tradición para que sus hijos, estudiantes en Barcelona, no se
perdieran Sant Antoni, la fiesta ha crecido sin parar hasta convertirse en una
de las más importantes de la ciudad.
La noche del sábado, una formación de
xeremiers subió al escenario de la Plaça de la Virreina entre las actuaciones de
los grupos de Felanitx S’Estol des Gerricó y Abeniara.
Con la plaza llena
interpretaron los himnos de La Muixeranga, Els Segadors y La Balanguera. Torrens
recordó en público a Madò Buades, figura de la música tradicional fallecida el
pasado diciembre a los 96 años. En la literaria Plaça del Diamant, los foguerons
quemaron cientos de kilos de sobrasada. La calle Verdi es conocida por sus salas
de cine, el ambiente peatonal y la costumbre de algunos vecinos de preparar
mesas en plena vía. Los ximbombers poblers recorrieron la calle amenizando la
sobremesa de los grupos en plena calle.
Mateu Xuri, protagonista el jueves
en el Espai Mallorca de un combate de glosadors junto a Antònia Piu, Pilar Pons
y Miquel Ametller, colaboró con sus versos improvisados al son de la ximbomba.
La vicepresidenta del Consell, Joana Lluïsa Mascaró, y el director de Cultura,
Maties Garcies, presenciaron la aglomeración popular junto a concejales de sa
Pobla. El director de Cultura del Govern, Pere Joan Martorell, apuró las horas
antes de partir hacia la feria Midem en Cannes.
Carles Domènec

dissabte, 26 de gener de 2008

Un altre video, o no

Ara fa set o vuit vegades que intent penjar aquest video però se vou que s'aparato no ho considera interesant. Ha estat molt bé sa glosa de na Maria Magdalena. Això de s'ortografia podria ensenyar-se mitjançant gloses! jejeje

Crec que mentres això se carrega, o no, podria posar qualque cosa però com que ja hi he perdut molt de temps... De totes maneres, un dia d'aquests haurè de fer un recopilatori de gloses així que en podeu enviar més encara.

Per fer un poc de temps vos diré que avui he dinat d'hamburgueses perquè, en teoria jo havia de fer es dinar... Bé, és igual, han estat molt bones i és que jo som fidel, des de que som per aqui, a un lloc del mercat allà on venen hambugueses de ternera. Tant és així que rara és la setmana que no n'hi vagi a comprar dues per dinar-ne o sopar-ne. Això implica que aquelles dues senyores ja me coneguin. Per exemple ahir, que hi vaig anar amb na Miquela, aquella dona mos diu "Hola" però desprès quan me vou a jo afegeix "Ey, holaaa!". I és que es bons clients... és lo que té. je je je.

Bé, això i es tema de ses putes monedes que, com que no poden posar 1,50 € a ses hamburgueses van i hi posn 1, 49 € o 1, 53 € depenent de si son amb all i julivert o si son amb ceba, crec recordar. I clar, es putes cèntims, embullen.

Sa qüestió és que això no se carrega i ara, ja que he escrit això hi hauré de publicar, encara que es video no hi sigui.

divendres, 25 de gener de 2008

Combat de glosat + tancats dins es tren = glosant dins es tren


Copiaria vulgarment a na Miquela si hagués titulat aquest escrit com “dia complet”, i és que en certa manera, li podria considerar perfectament (jo en concret i els habitants del pis en general), però bé, això me passa, supós jo, per no haver escrit s’histèria abans. Vos diré que no l’he escrita abans perquè, en primer lloc, no volia restar protagonisme a s’histèria 69. Conyes apart, he de confessar-vos que ahir, fins altes hores de la dematinada (de aproximadament la una a passades les quatre menys vint) vaig estar polint el treball final de l’assignatura de pràctiques intrumentals que avui horabaixa acab d’anar a entregar.
Ahir horabaixa devers les sis varem partir cap a la UAB amb l’intenció d’agafar els Ferrocatas fins a Pl. Catalunya des d’on haviem d’anar caminant fins a l’Espai Mallorca per presenciar un combat de glosat entre una parella de menorquins i una de mallorquins. Es tema és que quan arribàvem a Barcelona na Margalida, que en aquells moments embarcava a l’aeroport de Palma, va telefonar a na Miquela per dir que havia perdut la cartera per demanar mem si la podiem anar a cercar a s’aeroport perquè no duia dobbers a damunt. Sa nostra intenció era anar a veure una estona de gloses per desprès anar a cercar-la, en principi a s’aeroport però desprès a Sants (ja que, pels incidents d’aquella línia encara és gratuita). Varen acabar els menorquins, en Miquel i na Pilar, fent qualque glosa de marcat caràcter polític i noltros mos varem dirigir cap a n’es metro (vos he de dir que vaig tenir importants problemes tàctics per sortir d’aquella sala abarrotada de gent amb taules i cadires enmig...) però en esser quasi a l’entrada na Margalida va comprovar que de Sants a Cerdanyola (com que la línia 7 també fou afectada, també és gratis). Així que noltros varem tornar entrar allà però ara vam haver d’escoltar als mallorquins, que acabaven de començar, de drets.
No estic jo molt familiaritzat amb l’art aquest de compondre gloses, ja que era la primera vegada que assistia a un acte de tals característiques. No obstant vos he de dir que, encara que un no-illnc no ho entendria ben bé, és una cosa de veure per l’espontaneïtat amb que es composen les diverses rimes.
És pot apreciar que les gloses entre illes varien molt ja que les de Menorca estan acompanyades per una guitarra mentre que les de Mallorca son “a grito pelao”.Un punt que si tenen ambdues en común son els glops d’herbes/gin i l’humor de que fan gala.
Com va dir un dels glosadors, a la sala s’hi trobaven presents diversos poetes, entre ells s’hi trobava (dues files més envant de noltros quan seiem) na Maria del Mar Bonet.
Els mallorquins, un tal Xurí i una tal Pipiu (coneguda de na Miquela) van tirar moltes conyes a, per exemple, en Mates i na Maripau (que se veu que la varen trobar a s’aeroport o això). A na Pipiu, quan li varen demanar que fes una glosa que digués que Sant Antoni era pobler, essent ella Manacorina, no li va anar molt bé. En canvi, en Xurí va dir quan li varen demanar (recordant jo sa família paterna) que la vila era Vilafranca.
En definitiva, va estar bastant bé aquesta experiència.
Posteriorment, en haver acabat, varem anar fins a Catalunya per agafar el tren de les 9:26 (havíem perdut el de les 9:21) cap a Terrassa. No se si ja he dit que tots dos ja havíem acabat ses respectives bateries dels mòbils però acabàvem de partir de Montcada Bifurcació i jo anava ben distret xerrant amb na Miquela de grups de música tradicional (S’estol d’es Gerrigó i Abeniara son felanitxers, Els Revetllers son un poc de per tot i coses així) quan m’en vaig donar compte de que feia una estona que no mos movíem. Aquí va ser quan jo vaig dir “Ui!”. Van passar uns minuts i per una megafonia que jo no havia tengut el “plaer” de sentir mai, una veu (la del conductor) que diferia molt de la de la megafonia habitual ens va anunciar que “a causa de un arrollamiento entre las estaciones de Terrasa y Sabadell Nord havia demoras en todos los servicios”. “Molt bé”, vaig dir jo. Això fou a les 9:40 i a diferència del que m’hagués pensat, i amb l’agravant de que no disposava ni de mòbil ni d’mp3 (no, encara no ha sortit) no me vaig posar excessivament nerviós. Vull dir amb això, na Miquela és testimoni (i menos mal que hi era, per altra banda), de que no me vaig posar a cridar ni vaig començar a pegar cops contra sa finestra ni res per l’estil. El que vaig fer va ser provar de caminar un poc però com que estavem un poc inclinats ho vaig deixar correr.
Així hi varem estar, tancats dins es tren, fins les 10:05, crec recordar, quan ens van fer baixar diguent que “este servicio queda suspendido” i pujar a un altre que anava fins a Martorell amb el qual vam arribar a l’estació de Cerdanyola sense major novetat, bé, varem baixar per l’altre via perquè a l’habitual hi havia un altre comboi aturat.
Segons na Miquela, el nostre havia estat el primer tren en aturar-se. També és mala sort, sobretot si pensam que haguéssim pogut quedar a sopar a n’es McRestaurant i tornar en bus.
En arribar a Cerdanyola, per acabar de completar es dia, sa madona me va fer aprendre amb el bastó un recorregut nou i més difícil.
Vaig sopar, passades les onze, de sopes de bé de sal, i he de dir que son millors ses de mu mare. Ja ho saps, eh? (jejejeje).
També,com no vos vaig mig comentar, jo totsol, vaig cuinar ses sopes i varen ser ben bones. Bé, na Miquela, que en va sopar, i na Marga que n’ha dinat, han hagut d’afegir-hi aigua.
Jo avui he dinat de pebres torrats, una cosa curiosa perquè a ca nostra no en menjava i ara que els he m’envien...
Per altra banda, he perdut tot es demati intentant imprimir el treball i he hagut d’acabar demanant assistència técnica. Com sempre!
Bé, jo ja estic cansat d’escriure així com voltros ho estareu de llegir així que m’estalviaré s’histèria d’anar a entregar el treball i sa ruta de comerços tancats d’avui horabaixa amb na Miquela.
Voldria acabar, emperò, amb una glosa que varem compondre ahir vespre dins es tren. Esper que ningú s’ofengui perquè si ho fa, és que no entén l’esperit de les gloses que, per cert, va amb una “s” o amb dues?

I jo vos voldria dir
ja que esteim aqui tancats
i no podem no, sortir
es de Renfe son uns tarats
hi ha hagut atropellats
i no mos deixen seguir
aquests putes catalans
mos volen fer dormir aqui
Joan posa’t ben tranquil
que hem canviat de ferrocarril
però seguim sense partir

dijous, 24 de gener de 2008

Histèria No.69


Informe Oficial del Puesto de Mando en Combate al Centro de Mando y Coordinación Familiar

Hasta la fecha de hoy, estos han sido los acontecimientos dignos de remarcar:
·Superadas ya por nuestras fuerzas, las derrotas sufridas en las batallas anteriormente descritas de Fonaments y Economia, aún están convalescientes por el combate librado recientemente con el enemigo sociológico, una lucha para la cual nuestros contingentes no estaban suficientemente preparados.

·Las actuales previsiones indican que la próxima batalla se va a librar en campo del enemigo de ciéncia política. Para la preparación de dicho combate contamos con unos dias de antelación por la cual os seguiremos informando.

·Hemos recibido noticias que nos llevan a enviar cordiales felicitaciones a la Legión Hermana con base en Mallorca por su magnífica superación de la Batalla Teórica en tierras palmesanas. A bien seguro, constituirá una magnífica División de Combate Autotransportado.

·Tenemos por bien consumidos los subministros que desde el Centro de Mando y Coordinación Familiar (en colaboración con los aliados de ca na Miquela) nos han sido enviados. No obstante, urge que sigan escuchando nuestras peticiones de auxilio humanitario y gastronómico.

En estos tiempos de combate feroz, de tremenda lucha y sufrimiento cuerpo a cuerpo, examen a examen, se ha de comunicar que la situación en esta trinchera en que se dirimen con fuerza duras batallas por la libertad y el futuro de nuestro pueblo es la siguiente:

¡RESISTIMOS LOS PRIMEROS ASALTOS! ¡SUSPENDEREMOS CON HONOR!

Aún es pronto para conocer los resultados de dichas confrontaciones directas con el enemigo. En nuestra unidad proseguimos con máximo empeño y enrervado ánimo con nuestra gloriosa actividad.

Desde el Puesto de Mando en campo, se os saluda marcialmente y se os invita a seguir en contacto, contribuyendo en esta lucha en pro de la libertad y el conocimiento académico. ¡Salud, camaradas!

Cerdanyola del Vallés. A Veinticuatro de Enero del año 2008.


P.S.: No vos dic cap mentida si vos cont que avui he anat a fer s'examen amb el jersei al revés!! Si és bona senyal potser ho adopti com a costum, o com a hàbit, millor dit.

dimarts, 22 de gener de 2008

Ximbombada

Avui posaré un parell de glosses o cançons brutes de per Sant Antoni.
He plagiat s'idea de na Miquela. Vos advertesc que, com bé indica el titol, ses cançons son brutes així que si no voleu ferir la vostra sensibilitat o integritat moral (jejeje) no seguiu llegint perquè això és pecat mortal!!!

Sa ximbomba ja no sona
ni sona ni sonarà
perquè té sa pell de ca
i sa canya que no és bona

A sa vorera de mar
hi ha moltes pedres planes.
Una dona sense mames
no la me fa enravenar

Una puta va dir a s'altre
ja no guanyarem més dobbers
perquè han vengut es forasters
i s'enculen un a s'altre

I dos que ho feien enterra
A darrera uns garballons
Amb so tuc-tuc dels collons
S’omplien el cul de terra

Una dona va fer un pet
A davall d’una figuera
Totes ses branques ballaven
Es so de sa petatgera

A Sa Pobla vaig anar
A cercar a na Magdalena,
Quan la vaig tenir d’esquena
No vaig poder enravanar

Es rector de Sant Marçal
va fer una fantasia
se va aixecar sa camia
amb sa punta des pardal

Un homo va anar a la mar
Amb la seva enamorada
I quan la va tenir despullada
No la va saber empitonar

Darrera una mata bona
vaig sentir lladrar un ca
i va ser es capellà
que barrinava una dona

Si vols venir ja hi vendrás
A s’hort a collir melons,
Mentres tu les colliras,
jo te tocaré es coions

En el cel hi ha una lluna
Tota envoltada d’estels,
sa meva al·lota en te una
Tota envoltada de pels.

Jo tenc un flabiolet
Que te forat i no sona,
En sentir olor de dona
s’empina i se posa dret

Sa madona de Sa Torre
el pa negre li fa mal,
però no n’hi fa el pardal
quan el te dins sa cotorra

Ses al·lotes de Sa Pobla
se pinten per esser guapes
i a devora sa cotorra
hi poden sembrar patates.

Na Catalina de Plaça
quasi se va acubar
quan va sortir a sa terrassa
i va veure els veinats barrinar

Una poma, dues pomes
tres pomes fan un remell
quan ve sa dematinada
sa poma crida s'aucell

Per cert, podeu trobar-me més, apart d'altra temàtica similar a la web http://www.santantonicapdepera.com/ (la meva font). I si en sabeu qualcuna, no dubteu en posar-li.

dilluns, 21 de gener de 2008

Ja hi tornam esser


Ja ha finalitzat sa meva visita llampec a Mallorca. A n’es final vaig comprar els bitllets per avui a migdia amb clickair. Vaig triar seient i vaig imprimir sa targeta d’embarcament amb s’error de càlcul que ha suposat pensar que el vol era a les 13:30 quan en realitat aquesta hora era la de l’embarcament… Però bé, hem dinat (mu mare i jo) d’una panada al solarium de l’aeroport, allà on per cert mai havia estat. Com be he dit, aquesta ha estat una escapada per la qual cosa no he tengut temps ni de fer les típiques visites de rigor ni amollar ets cans i molt manco estudiar (encara que diumenge horabaixa en vaig fer un “amago”). De totes maneres, essent l’examen dijous, si qualcú te una fórmula màgica per estudiar sociologia que ho digui.
Per altra banda, valgui dir que ses sorpreses se paguen i, podent esser molt barat el bitllet si ho hagués comprat amb suficient antelació, ha estat més car però mirant-ho així; al final no ho ha estat tant.
Viatjar en dies feiners és lo més còmode, sense coves ni per facturar ni per passar controls, ni per seure (avui tota la fila, la quarta, tornava ser meva) ni per devallar (he estat el tercer)...
Es vol ha anat molt be, he pogut agafar el tren de les 14:55, i des de Sants un cap aqui, essent a les 4:30 aproximadament al pis.
Més tard hem anat a comprar amb na Miquela al Caprabo (o Macabro, com li volgueu dir), encara que rompent el boicot que la cnt hi desenvolupa. Hem fet una puta (de grossa) compra comparable amb ses que fa mu mare!
Na Miquela, be, tampoc posaré xifres a lo que ella ha gastat, però si jo n’he gastat X ella quasi 3X. I jo he fet sa compra més grossa (o almanco més cara) comprant galletes de xocolata, pasta, més pasta...
Bé, sa qüestió es que hem omplit ben ple un carro (li he fet una foto però no la penjaré perquè me fa vessa haver d’enxufar es mòbil) i es carrito de na Miquela pesava un parell de tonelades...
De totes maneres diré que m’he aficionat a n’es Caprabo, és més gros i millor que s’orangutan i... Tenen crispis Crunch!!!
Sa putada ha estat que en ser a n’es pis na Miquela s’he n’ha donat compte de que no teníem ni ses pizzes (comunes) ni ses seves olives. Per la qual cosa i desprès d’un període de dubtes, cavil·lacions i telefonades familiars, hem decidit tornar-hi. Afortunadament, alguna ànima bondadosa els ha entregat i les mos han donat. Per cert, ja feia fosca hi he tornat amb el bastó, podent comprovar que he perdut sa poca pràctica que hi tenia.
Per altra banda, crec que cridaré s’Interpol perquè -¿Quién sabe donde? o ¿Donde estás MP3?- he perdut es reproductor de música, al qual alabava perquè fa un parell d’anys que me funciona correctament permetent-me escoltar sis gigas de variada música. No se si podré viure sense la seva (meva) música.

dissabte, 19 de gener de 2008

Dit i fet


Crec jo que aquest titol reflexa clarament lo que vos vaig a contar. Ahir vespre, desprès de sopar de pollastre d’es guisona, me va ig posar a veure una peli (de tv3) amb en Sergio però jo la vaig acabar de veure devers les dotze i me vaig posar es despertador per avui demati a les 8:45, una hora raonable, per posar-me a estudiar. L’he sentit a n’es despertador d’es móvil però l’he apagat tranquil·lament i he seguit a lo meu. Es tema es que eren ja quasi les deu, jo encara feia es mussol per dins es llit, quan m’ha cridat mon pare que m’ha dit que miràs un vol per venir avui perquè a sa madona no li feia gràcia que quedàs tot sol i se demanava mem perquè si tothom era aquí jo no podia venir.
Jo m’he posat a mirar tarifes amb el panorama que vos passaré a descriure. Spanair esgotat, Air Europa una aberració… M’he quedat amb el de Clickair que era una aberració però més petita. Hi havia un vol a les 12:35 i un més tard i jo, sense fer massa calculs (i perquè me pensava poder imprimir sa tarjeta d’embarcament des de casa) he triat es primer. Clar, en transport públic (essent quasi les deu i mitja) era un poc precipitat, per no dir impossible, per sa qual cosa he optat per anar fins a sa parada d’es taxis (que també els hagués pogut cridar, però bé) i n’he agafat un que tenia una xerreeeera… M’ha contat sa vida en vers i, segons he entés, era com un poc novato, però bon xicot.
Hem anat, via Ronda de Dalt, al Prat on he hagut de cercar lloc per facturar. No hi havia molta cova i he fet via.
L’avió era un Airbus 320 ben nou i anava bastant buit, jo era l’únic de la fila… M’ha fet gràcia una hostessa de pell oscura que m’ha demanat: “¿Quantos añitos tienes?”. No faré comentaris en aquest sentit.
He de dir que no havia menjat ni Begur res de tot es demati per sa qual cosa s’arròs de peix i es peix frit han estat exquisits. Per cert, vos he dit que només ho sabia mon pare que venia? Que li havia dit a mu mare que preparàs més dinar perquè venia l’amo d’es taller a dinar. (jejeje, havien posar estovalles i tot…)
M'ha fet gràcia es comentari d'es cavall, jejeje, menos mal que no me paresc a n'es Caudillo perquè era lo únic que me faltava per sentir... I sa cançó que vos ha parescut?
Bé res més, mem si estudiaré un poc de sociología i mem si compr es billets de tornada, que no els tenc.

Hello from Mallorca!

divendres, 18 de gener de 2008

Tot sol



Ahir vespre se pot dir que se va allargar s’horari d’estudi perquè, desprès de l’examen ja comentat de fonaments, no havia tengut gaire temps per estudiar. Així, m’en vaig anar a dormir quasi a les dues, però a vegades pens que es una gran botxor es fet de quedar a estudiar quan sa concentració no hi és present. Bé, tanmateix desprès, encara que pareixía que tenia molta son, no me vaig dormir fins que no vaig haver donat moltes voltes.
He de dir que avui demati m’he posat histèric, certament, perquè ahir, desprès de fer la migdiada (un hàbit saludable que he agafat darrerament) no vaig trobar ses ulleres però tampoc li vaig donar major importància. Sa putada ha estat avui dematí que he hagut de remoure tota s’habitació però no els he trobat i he optat per posar-me’n unes de fa bastants anys que no fan massa llarg, especialment per llegir.
No he tengut temps de beure sa llet ni res però es tema és que quan he sortit al carrer, amb les ulleres de antaño posades, he vist es bus que arribava a sa parada. Encara que era tard, he optat per anar-hi a peu, amb un estrés perquè me pensava que faria tard. He agafat una suaaada... Però tanta comèdia i he acabat arribant ben prest a la classe de pràctiques instrumentals en que havia de fer sa presentació, juntament amb na Maria, de sa ressenya de Comunitats Imaginades, de Benedict Anderson. Sa putada ha estat que no hem tengut temps tots els grups de exposar la presentació per la qual cosa hem perdut el temps allargant s’agonia. I jo que hagués pogut estudiar economia!
Desprès d’això s’examen d’avui que, afortunadament, només puntua sobre 8 gràcies al comentari aquell famós de sa petjada ecològica. Com altres companys, quan se m’ha demanat allò típic de “Que tal s’examen?”, he respost sincerament que no ho sabia, depén de com puntui.
I és que les preguntes... Jo crec que no inflingesc cap norma acadèmica si les penj aqui així que procediré a transcriurer-les.
·En la primera haviem de contrastar la visió de necessitat que tenen les diferents escoles econòmiques modernes (la neoclàsica i la crítica). En la segona se’ns demanava definició de capitalisme i d’acumulació i les relacions que s’estableixen entre aquestes. I la tercera era una cosa així com que expliquessim com argumenta Marx que existeix explotació en un sistema igualitari. (O una cosa aixi, ja no m’en record ben be).
Com ja va dir el professor, aquestes son preguntes per raonar. A veure com mesura el nostre, el meu, “raciocinio”.
La putada ha estat que desprès d’això hem hagut de xupar-nos una altra classe (fins ben passades les dues) d’exposicions de Pràctiques. A jo m’ha anat fatal no perquè me posas nerviós (ja quedava molt poca gent) sinó perquè no m’ho havia preparat massa i lo que m’havia preparat no anava en concordància amb el Power Point, a més, amb les ulleres que duia...
Avui horabaixa estava en gràcia en això de fer Tangrams i és que n’he aconseguit fer un bon grapat de seguits. Aprofit aqui per comentar que aquest joc ha agafat popularitat entre els habitants del pis des de la seva perenne posició a la tauleta de davant la tele. I, per enllaçar aquestes lletres i donar justificació al titol diré que avui vespre o demà demati s’en anirà en Sergio i quedarè tot soleeeet aquest cap de setmana ja que ses madones (salutacions!) son de vacasiones a mallorca. Mem si així estudii un poc i en salvam qualcuna!
Per cert, m’he menjat una d’aquelles escurades maratoniànes com ja feia temps que no me menjava. I demà sa cuina, Iujuuuu!!
Finalment comentar que, romànticament, he decidit posar aquestes fotos per la senzilla raó que a la classe de pràctiques, mentre cercavem el power point, s’han vist projectades davant tothom. (Sa qualitat no fa llarg) I que no ho és guapo?
M'autodedic aquesta cançó a jo i a tots els estudiants en general, reflexa sa meva situació quasi a la perfecció!!! Potser la converteixi en la sintonia del bloc.
Ey Això de Goear és unamerda, si coneixeu qualque alternativa m'ho deis. Vos pos sa cançó en aquest link.

dimecres, 16 de gener de 2008

Sant Miquel Àngel Moyà








"Alguien que sabe inglés, no siempre es buen profesor de ingles" Paraules d'en Gori Pomera


Toma, toma, toma capquadrat!!!

Serveixi aquest post com a dedicatòria de la classificació del Reial Mallorca a quarts, molt especialment al porter binissalemer i al "caño" Ibagaza.

No tenc ara pas ganes (jejeje, ho faig aposta perquè me diguin que m'estan canviant...) ni son aquestes hores de posar-me a explicar sa desfeta que ha suposat es meu calamitós examen de Fonaments. Es que si m'hagues centrat en això haguès pogut titular aquestes paraules amb una frase com "Setmana Tràgica de Barcelona" o "Primera derrota", però m'he estimat més centrar-me en la victòria del Mallorca a la capital d'Espanya. Mem si tornam viure una final de copa! I esperem que Dios nos pille confesados per als altres examens calamitosos... o potser bastarà tenir fe en Sant Miquel Ángel Moyà de Binissalem.

VISCA EL MALLORCA!

dimarts, 15 de gener de 2008

Recepta (I)


No se si seria millor dir que ja que no tenc molt de temps vos adjunt una recepta o potser que perquè no tenc molt de temps (i no m'agrada sa cuina, tenc pànic a sa cuina) faig aquesta recepta.
Sa qüestió és que no és mala de fer, ni triga molt de temps a fer-se.
Pebrots de Piquillo farcits de Pernil amb guarnició d'arròs
INGREDIENTS:
· 1/2 capsa de pebrots de piquillo de l'Àrea Guisona.
· 1 pot d'arròs d'aquests d'1 minuto al microondas.
ELABORACIÓ:
· Abocar la meitat del producte de la capsa de pebrots (3 unitats) en un plat, preferenment pla encara que si no n'hi ha d'escurats no passa res, net.
· Encalentir-ho uns quants minuts al micro, tenint en compte que l'aparell no ha d'estar en posició "descongelar".
· Obrir el micro i treure-ho de l'aparell però sense tornar-lo a tancar perquè s'hi ha d'introduïr el pot d'arròs exactament un minut.
· Com diu el producte mateix, compte amb el recipient ja que crema. (Bé, tampoc crema tant però...)
· Servir i esperar que els altres comensals preparin els seus complicats àpats o venen. Una altra opció és no esperar-los.
· Es pot acompanyar tot això amb un plàtan, la meva fruita preferida ja que és bona de pelar i no s'ha de netejar.
Bon profit!
Per cert, els examens de pena, o la seva preparació, de puta pena, podria fer molta més feina de la que faig però ara ja és massa tard. Ja vorem!
Res més, de moment sa nit (i es dia) està tranquila. Salut!

diumenge, 13 de gener de 2008

Vaja puta noxe (by Mica)


Avui en Joan m’ha proposat que fes de convidada a nes seu blog i que posàs una histèria. Per tant, procediré a contar-vos es show que hi ha hagut a nes pis avui horabaixa.
Fa uns quants dies, en Joan mos va xerrar d’una suposada al·lota que sabia moltes coses d’ell, però ell no sabia qui era i avui ha tornat xerrar amb ella. Al principi no mos ha dit res a na Marga i a jo, que estavem fent sa cuina neta i passant apunts, respectivament. Però ha arribat un moment que estava fent un descans dels apunts, que en Joan me crida i em fa llegir sa conversa que tenia amb aquesta al·lota. He de dir que era una conversa una mica verda, per dir-ho de qualque manera, no vos malpenseu de’n Joan, era aquesta “al·lota” que anava molt surtida, per no dir forta.
Fins aquí, tampoc és que sigui una cosa de l’altre món, però quan mos ha enviat una suposada foto seva asseguda a un seient una mica fàlic, ja ha canviat sa cosa. Hem informat a na Marga i hem pogut veure un parell més de fotos que ha enviat, d’al·lotes diferents, una mica lleugeres de roba. Clar, com vos podeu imaginar, a partir d’aquí mos hem posat tots 3 a investigar a mem qui devia ser aquesta al·lota, perquè no he pensat a dir, que sap bastantes coses de’n Joan, com per exemple el seu nom complet, els noms dels seus pares i sa germana, on viu...
Na Marga ha deixat sa seva neteja de cuina per seguir sa conversa, jo he intentat averiguar si el fotolog que li ha dit a en Joan que era es seu, si ho era, cosa que al final he descobert que no ho era o que mos ha donat un nom fals (les dues coses poden ser) i en Joan estava també seguint sa conversa i contestant les coses que anava diguent s’al·lota.
Lo bo ve quan en un moment donat aquesta al·lota, apodada “noxe” ha proposat a en Joan que li posaria sa seva webcam perquè en Joan la pogués veure. Obviament, en Joan li ha dit que si, però al final no l’ha posada fins que no l’hem provocada diguent que no tenia ______. S’esculada la mos n’hem duita quan ha acceptat, però després hem vist que s’havia posat una manta o algo així per damunt es cap i no li veiem res, excepcionalment qualque estona li hem vist un ull o es nas i també li hem vist sa mà dreta, que he de dir que era bastant grossa per ser d’una al·lota. Però bé, tot pot ser, tant pot ser que sigui un al·lot com una al·lota, encara que digui que nom Cris.
Un moment que hem rigut molt ha estat quan hem trobat es mòbil de’n Joan i ha trobat una telefonada d’un numero desconegut i li hem proposat que hi telefonas, no fos cosa fos aquesta tal Cris, que en Joan havia dit que no en coneixia cap. Idò en Joan telefona i diu: Ah! Cristina... . Com podeu imaginar, quan hem sentit això, mos esbutzavem de rialles, perquè clar, después que en Joan digués que no coneixia a cap Cristina i telefona a una numero desconegut i resulta ser una Cristina...però quan s’ha posat a xerrar amb ella en català estàndard, per dir-ho de qualque manera, hem vist que no podia ser ella.
Ja per acabar, vos diré que a nes final, quan començavem a suspitar a mem si seria un al·lot i pensavem a mem què li podiem demanar per sabre més coses seves, ha desaparegut des mapa sense dir res.

Idò res, esper no haver estat massa pesada contant sa feta, i ja donareu sa vostra opinió, tant del tema, com de sa redacció.

dijous, 10 de gener de 2008

Es puta arbitre i es puta Schuster!

MANOS ARRIBA, ESTO ES UN ATRACO!!
AÍXÍ, AIXÍ, AIXÍ GUANYA EL MADRID!!
S'HA PRODUÏT UN ROBATORI A SON MOIX!! DOS PENALS CLARÍSSIMS, UNA EXPULSIÓ...!!
DELGADO FERREIRO, CULPABLE!
SCHUSTER SUBNORMAL, IMBÉCIL CAPQUADRAT "EL ARBÍTRO NO HA INFLUIDO" TU PUTA MADRE, CABRONARROOO!!!! encara l'haurem d'afiliar a la ONCE.
I IB3 NO HA TENGUT COIONS DE POSAR-HO PER INTERNET, TENINT ELS DRETS EN EXCLUSIVA...
AIXÍ I TOT, 2-1.
VISCA EL MALLORCA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Es puta llom!

Bé, no tenc molt de temps per escriure però diré que una gotimplora és, únicament, una cantimplora amb un tassó. Je je je.Com podeu comprovar, estic iniciant la col·lecció d'histèries breus "Es/sa puta ...". Esperem que no durin molt.
Per altra banda, dir que ahir voliem sopar comunment d'un llom empotat que vaig dur, però quan ho varem obrir varem començar a sentir una olor que no entraré a descriure. Una puta olor!!!
També vos diré que avui m'ha passat una cosa nova. M'he equivocat de bus. Jo anava ben empanat i quan m'he adonat estava a sa sortida de Cerdanyola (per on jo no havia anat mai) i es conductor m'ha dit que anava a Badia (que, un altre dia m'hi centraré però m'han dit que té forma de península Ibèrica), Barberà i Sabadell.
Rés més.

dimecres, 9 de gener de 2008

Sa puta meeeeerda

Que malament, havia escrit una cosa per avui i s'ha borrat. Bé, només dos apunts.
Ahir vam anar a comprar amb na Miquela i vam poder constatar
que els embotits El Zagal se cobren bastant bé sa marca (0,80 € cada tarrina), i no és que, opin jo, es nom aquest sigui molt guapo ni típicament mallorquí, però sa qüestió es que la marca d'embotits selectes Bonpreu, elaborats a la mateixa fàbrica del nostre poble, val vuitant cèntims manco. Això ens hauria de fer reflexionar sobre el tema de les marques blanques aquestes.
Varem fotre una hora comprant i desprès quan tornavem vaig trepitjar amb el bastó una merda d'un puta ca cabró per la qual cosa vaig haver de desmontar el bastó i netejar la bolla amb lleixiu. Sa putada, encara major, fou que no el vaig desmontar bé i no l'he sabut montar. L'he hagut de dur a reparar.
Més tard, com que li devia un sopar a na Miquela, el vam fer mirant amb un termòmetre la temperatura. Se vou que sa temperatura no va ser molt alta perquè, com a mínim sa verdura/patata era ben cruuuua.
Posteriorment vaig acudir a n'es llit a intentar dormir-me però es veu que amb nervis és més díficil i va costar bastant.
Avui he anat a classe, com no, i he aprofitat per recollir la meva gotimplora (heu vist que fashion?). He dinat d'un bocata i he anat a Barcelona.
Res més, avui si he estudiat (i sinó potser també) miraré es partit del Mallorca si IB3, en contra dels drets d'emissió privats, emet el partit també per internet.
Vos deixaré perquè si se torna a penjar no m'en faré responsable.

dimarts, 8 de gener de 2008

Bombardejos sobre Barcelona


Sa costa de gener se presenta, sense cap dubte, ben empinada en la meva contra. Per començar, amb mal peu, diré que l’examen (III) de Fonaments Matemàtics i Estadístics del qual vos vaig parlar ja l’any passat no ha tingut altre resultat que un decepcionat tres coma setanta cinc. He d’acceptar la derrota i he de, cosa important, aclarir si això fa mitja o si, directament, he d’anar al Juliol. Cosa completament fatídica ja que no m’enrecordaré de, absolutament, res.
M’agradaria que això servís com a punt d’inflexió per tal de (no se si ja és massa tard) intentar salvar les avaluacions de Febrer, que majorment estan al Gener i, precisament, comencen amb el quart examen de fonaments d’avui a vuit dies.
Feia ja dies que no deixava caure cap escrit per aquí i el d’avui, crec jo, podrà figurar com a repàs de la classe d’història d’avui (de la segona hora, perquè la primera ha anat de II Revolució Industrial i…).
Idò bé, situant-vos en el context de la Guerra Civil Espanyola, en que es practica la “guerra total” en que tot és espai de guerra i les ciutats es converteixen en blanc de bàndol nacional.
La ciutat de Barcelona va esdevenir un marc apropiat per al desenvolupament d’aquests bombardeigs per estar a l’abast de la aviació italiana (la millor del moment amb caces i bombarders del tipus Fiat o Savoia) que operava des de Mallorca (el portaavions del mediterrani) finançada pel nostre “conillenc” Joan March. No havent-hi radars (que no s’usarien fins a la batalla d’Anglaterra) els avions només es veien en aproximar-se visualment, cosa que, juntament amb el regular plànol de la ciutat comtal afavoriren aquestes accions d’extermini de la població enemiga que tindrien com a zenit les bombes d’Hiroshima i Nagasaki o els massius bombardeigs de la II Guerra Mundial, de la qual la Guerra Civil en va esdevenir laboratori previ.
El punt àlgid d’aquests atacs aeris va tenir lloc els dies 16, 17 i 18 de març del 1938 executats per ordre de Mussolini al general Del Valle en que s’ordena un bombardeig martellejant, és a dir, un destructiu atac en onades cada tres hores durant tres dies.
Les imatges de la destrossa foren tan impactants que el departament d’estat dels EUA, El Vaticà (que, no ho oblidem, va donar suport a la “croada” franquista) i fins i tots els Nazis (!!!) diuen que aquests actes son inacceptables. Tot i això aquests s’apuntaran com a tàctica de guerra per a la II Guerra Mundial.
S’ha de dir que aquests actes van comptar amb el suport de catalans. Més concretament, Cambó i Josep Pla des de Marsella donen informació de gran importància estratègica per als italians. Participen també en una radio feixista italiana que emet en català (quines coses, eh?). També, en la seva oficina propagandística a Paris contra la república, van gaudir de la col·laboració d’importants famílies catalanes els noms de les quals, no per rés, no transcriuré. (Puc fer com El Tomate i donar inicials: A.V.Q. o F.d C. ...)
Des d’aquell moment fins a l’estiu del mateix any es construeixen, en la seva major part per mà d’entitats no governamentals com comissions de festes dels barris, a Barcelona més de 1400 refugis antiaeris de remarcable qualitat arquitectònica. Desprès, als anys 40, si el franquisme hagués entrat a la II Guerra Mundial s’haguessin reutilitzat. Alguns d’aquests refugis, sempre ho veuràs, foren víctimes del desemvolupisme dels anys seixanta doncs foren parcialment tapats amb ciment, altres (com el de Tetuan) van servir, destrossant-los, per a construir-hi infraestructures del metro barceloní. Dos refugis, emperò, es poden visitar. Aquests son el (crec recordar) 307 del Poble Sec i el de la Plaça del Diamant. M’ho apuntaré per a futura expedició...
El professor d’història ha insistit en que aquests refugis, dividits en tres models (d’autoconstrucció, de l’ajuntament –per a usos civils futurs- i de l’eixample –en que s’atorgaven quantitats d’espai segons diners aportats-), eren un reflex de la societat que no va tenir tanta repercussió a la ciutat de Londres perquè veien perillosa la relació interclassista i ho consideraven “de covards”...
La qüestió és que els bombardeigs van continuar fins desprès de la caiguda de Barcelona a mans feixistes.
I jo, vos he montat tot aquest rollo no només perquè m’assembla molt interessant sinó perquè aprofitaré per recordar aquell indret al qual vaig acudir amb en Miquel Lluis i na Bàrbara. A la Plaça de Sant Felip Neri, també ha afirmat el professor la falsedat de la teoria popular de que allà s’hi afusellà gent. El que va passar és que, a causa de que fou molt castigada pels atacs, va caure l’arc del temple cosa que s’agreujà perquè al seu interior hi havia gran quantitat de nins i nines refugiats d’altres llocs d’Espanya i, encara més, quan els sanitaris acudiren al seu auxili, va arribar la segona onada d’aviació italiana que va massacrar a les assistències i va impedir una possible atenció mèdica per als ferits.

divendres, 4 de gener de 2008

Mallorquinismo







Como lo prometido es deuda, procederé a escribir al menos unas cuantas líneas en castellano, para que todas y todos podáis entender el blog. Esto de los blogs plurilingües lo he visto en más de uno, recuerdo ahora mismo, salvando las anchas distancias, aquel de “a mis 95” (que me temo que ahora ya va por sus 96) en que la mediática abuela escribe en gallego, castellano y, ocasionalmente, inglés.
Valdría comenzar diciendo que hoy no estoy muy inspirado, pero bueno.
He titulado de esta forma este texto pues no en vano el Real Mallorca nos brindó una “noche mágica”, en palabras de los medios; un partidazo en que metió en tan solo 45 minutos no menos que cuatro goles, cosa que le mete en octavos de final de la copa, un hecho realmente ilusionante si recordamos, por ejemplo, el estadio Martínez Valero en la ciudad de Elche, en una noche en que el equipo entonces entrenado por Gregorio Manzano, consiguió por fin, la primera Copa de SM el Rey de la entidad.
El problema que yo, en principio, le veo es que en octavos tendremos que enfrentarnos al, nada más y nada menos, Real Madrid.
Quiero recordar en este momento no el partido de esta temporada en que metimos en vano unos cuantos goles en la portería del todopoderoso San Casillas sino un partido de hace ya un par de temporadas en que el dorsal número nueve del equipo rojinegro era portado por Samuel Eto’o, quién colaboró en el impresionante 1-5 que lució en el marcador del Bernabeu.
Un pequeño inconveniente es que este año Samuel Eto’o no va vestido de rojinegro si no de azulgrana, que no es lo mismo.
Por este motivo, este sábado nos las veremos contra este jugador que, como ha dicho Manzano, si nos puede meter tres goles, nos los va a meter.
Difícil lo tiene el Mallorca, pero después, como he dicho, de la épica remontada del otro día, nada parece insalvable.
Digo todo esto porque, después de estar gran parte de la liga sin seguir los partidos del Mallorca, el partido retransmitido por IB3 anteayer me hizo recordar aquellos momentos de sufrimiento o de alegria en el Estadi de Son Moix, o Son Mocs, como dicen desde Madrid.
Pero bueno, ya basta de fútbol, que a no todos los castellanoparlantes les gusta, je je.
No sé si os habreis fijado, queridos lectores, en que he creado un nuevo apartado que lleva por título “Histèries TV” en que se muestran videos del youtube más o menos graciosos. Os recomiendo fervientemente algunos de Polònia (hasta casi la una y media me quedé ayer viendo el maratón de dicho programa), los de los Batasunnis no tienen pérdida y alguno más. Por otra parte, decir que si tenéis sugerencias de algún tema o usuario youtubero del cual os parezca interesante insertar videos, se aceptan ideas.
Entiendo que me lo ponéis bastante difícil en el sentido de que la encuesta dio como resultada un, diría yo, empate técnico. En los próximos días, en cuanto tenga claras las distintas opciones, pondré quizás una encuesta en intención de voto en las próximas elecciones generales, así que ¡Al loro!
Se puede decir que mañana terminan mis vacaciones a Mallorca, por lo que ya tendré que ir preparando la maleta y todo lo que eso conlleva. En cuanto a los objetivos que me habia propuesto para estas fechas, desastre total: No he hecho, prácticamente, nada en lo que a estudios se refiere; cosa que me empieza a preocupar viendo mi particular cuesta de Enero, peor que la del Mallorca, diría yo (más que nada porque los jugadores tienen el sueldo asegurado…). También he dejado sin hacer muchas de las visitas que tendría que haber hecho, pero lo tendremos que dejar para la próxima.
Creo que por hoy, nada más. Espero, castellanoparlantes, que la próxima vez sea más sustanciosa.
Julia, Javi, Dani, Ramón, Antonio son algunos a los que me gustaría dedicar especialmente este escrito. Especialmente a Javi, monolingüita militante que hace frecuentemente un verdadero esfuerzo de comprensión.


P.S.: EsRacóMallorquinista aún está sin dueño, también se aceptan ofertas. ¿Quién se lo lleva?

dimecres, 2 de gener de 2008

Quina creu!


Ja me fa ganes encetar els escrits del 2008 encara que no tenc massa coses que contar ni tampoc temps per perdre.
Avui hem anat a Palma a fer quatre feines, hi hem anat en tren des de Manacor i hem anat a dinar a n'es celler Sa Premsa.
Això d'es tren és molt còmode i a Felanitx mos farien un gran favor si en tornaven posar. Ho he estat pensat i crec seria més viable no per l'antic traçat sinó per la zona Sud, però tampoc seria molt pràctic haver de fer voltera per Santanyí. Sa qüestió seria connectar-ho amb el de Manacor, com a Barcelona, que és pot anar a Martorell per dos llocs, i cap a Campos, Llucmajor, Ca'n Pastilla, Aeroport, Son Ferriol, Hospital de Son Llàtzer...
Desprès, en tornar a Manacor, hem anat a comprar. M'ha sobtat molt la carestia dels productes alimenticis, i és que se nota més quan se compra per quatre que quan se compra per un. És una vergonya i és que omplir una senalla, no ja un carro, no baixa dels 30 €!
Això si que és mal p'es cap i no son crosteres, un dia aprofundiré més en aquest mal d'aquesta societat nostra.
Avui he fet el planning d'anades i vengudes a Mallorca, que encara no he pogut concretar perquè la professora de Política encara no ha definit la data del seu examen, cosa que m'emprenya molt perquè els bitllets seran molt cars, i com que no mos ha tocat sa loteria... Tampoc vos aburriré amb el relat del meu calendari, només diré que els exàmens son (a falta d'aquell) dia 16, 18, 24, 26 de Gener, a més del d'història dia 8 de Febrer.
Intentaré, en aquest dificil període de combat mantenir el bloc viu amb, almanco, un escrit o dos per setmana.
Res més per avui. Vos tornaria a felicitar l'any, però a por de ser pesat no ho fare.
Bé, havent vist al programa de IB3 Balears Directe la denúncia un pobre i cívic jove, direm que, de Felanitx el qual estava religiosament assegut amb la seva cívica i pacífica familia davall la creu de la parròquia de la vila, suposam que passant el rosari de l'horabaixa i pregant per les bondats de l'Altissim quan la creu aquella li va caure damunt seccionant-li la cama.
Ell, pobre, ara demana una indemnització a l'Ajuntament i a l'Església. El rector diu que dies abans ja l'havia advertit de que no pujàs a damunt la creu, i el parte elaborat per la Policia també diu que hi estava damunt. Mentiders tots!
Pobre home innocent! Ara vos pensau que aquell jove d'una vintena haurà pujat mai a demunt una creu o haurà fet mai malbé cap mobiliari urbà del nostre poble??
Ens plantejarem, en els propers dies, si obrim un compte bancari per ajudar economicament als fidels que van a passar el rosari davall una creu i acaben mutilats. Felanitxeres i Felanitxers, quina creu!