Ja ha finalitzat sa meva visita llampec a Mallorca. A n’es final vaig comprar els bitllets per avui a migdia amb clickair. Vaig triar seient i vaig imprimir sa targeta d’embarcament amb s’error de càlcul que ha suposat pensar que el vol era a les 13:30 quan en realitat aquesta hora era la de l’embarcament… Però bé, hem dinat (mu mare i jo) d’una panada al solarium de l’aeroport, allà on per cert mai havia estat. Com be he dit, aquesta ha estat una escapada per la qual cosa no he tengut temps ni de fer les típiques visites de rigor ni amollar ets cans i molt manco estudiar (encara que diumenge horabaixa en vaig fer un “amago”). De totes maneres, essent l’examen dijous, si qualcú te una fórmula màgica per estudiar sociologia que ho digui.
Per altra banda, valgui dir que ses sorpreses se paguen i, podent esser molt barat el bitllet si ho hagués comprat amb suficient antelació, ha estat més car però mirant-ho així; al final no ho ha estat tant.
Viatjar en dies feiners és lo més còmode, sense coves ni per facturar ni per passar controls, ni per seure (avui tota la fila, la quarta, tornava ser meva) ni per devallar (he estat el tercer)...
Es vol ha anat molt be, he pogut agafar el tren de les 14:55, i des de Sants un cap aqui, essent a les 4:30 aproximadament al pis.
Més tard hem anat a comprar amb na Miquela al Caprabo (o Macabro, com li volgueu dir), encara que rompent el boicot que la cnt hi desenvolupa. Hem fet una puta (de grossa) compra comparable amb ses que fa mu mare!
Na Miquela, be, tampoc posaré xifres a lo que ella ha gastat, però si jo n’he gastat X ella quasi 3X. I jo he fet sa compra més grossa (o almanco més cara) comprant galletes de xocolata, pasta, més pasta...
Bé, sa qüestió es que hem omplit ben ple un carro (li he fet una foto però no la penjaré perquè me fa vessa haver d’enxufar es mòbil) i es carrito de na Miquela pesava un parell de tonelades...
De totes maneres diré que m’he aficionat a n’es Caprabo, és més gros i millor que s’orangutan i... Tenen crispis Crunch!!!
Sa putada ha estat que en ser a n’es pis na Miquela s’he n’ha donat compte de que no teníem ni ses pizzes (comunes) ni ses seves olives. Per la qual cosa i desprès d’un període de dubtes, cavil·lacions i telefonades familiars, hem decidit tornar-hi. Afortunadament, alguna ànima bondadosa els ha entregat i les mos han donat. Per cert, ja feia fosca hi he tornat amb el bastó, podent comprovar que he perdut sa poca pràctica que hi tenia.
Per altra banda, crec que cridaré s’Interpol perquè -¿Quién sabe donde? o ¿Donde estás MP3?- he perdut es reproductor de música, al qual alabava perquè fa un parell d’anys que me funciona correctament permetent-me escoltar sis gigas de variada música. No se si podré viure sense la seva (meva) música.
Per altra banda, valgui dir que ses sorpreses se paguen i, podent esser molt barat el bitllet si ho hagués comprat amb suficient antelació, ha estat més car però mirant-ho així; al final no ho ha estat tant.
Viatjar en dies feiners és lo més còmode, sense coves ni per facturar ni per passar controls, ni per seure (avui tota la fila, la quarta, tornava ser meva) ni per devallar (he estat el tercer)...
Es vol ha anat molt be, he pogut agafar el tren de les 14:55, i des de Sants un cap aqui, essent a les 4:30 aproximadament al pis.
Més tard hem anat a comprar amb na Miquela al Caprabo (o Macabro, com li volgueu dir), encara que rompent el boicot que la cnt hi desenvolupa. Hem fet una puta (de grossa) compra comparable amb ses que fa mu mare!
Na Miquela, be, tampoc posaré xifres a lo que ella ha gastat, però si jo n’he gastat X ella quasi 3X. I jo he fet sa compra més grossa (o almanco més cara) comprant galletes de xocolata, pasta, més pasta...
Bé, sa qüestió es que hem omplit ben ple un carro (li he fet una foto però no la penjaré perquè me fa vessa haver d’enxufar es mòbil) i es carrito de na Miquela pesava un parell de tonelades...
De totes maneres diré que m’he aficionat a n’es Caprabo, és més gros i millor que s’orangutan i... Tenen crispis Crunch!!!
Sa putada ha estat que en ser a n’es pis na Miquela s’he n’ha donat compte de que no teníem ni ses pizzes (comunes) ni ses seves olives. Per la qual cosa i desprès d’un període de dubtes, cavil·lacions i telefonades familiars, hem decidit tornar-hi. Afortunadament, alguna ànima bondadosa els ha entregat i les mos han donat. Per cert, ja feia fosca hi he tornat amb el bastó, podent comprovar que he perdut sa poca pràctica que hi tenia.
Per altra banda, crec que cridaré s’Interpol perquè -¿Quién sabe donde? o ¿Donde estás MP3?- he perdut es reproductor de música, al qual alabava perquè fa un parell d’anys que me funciona correctament permetent-me escoltar sis gigas de variada música. No se si podré viure sense la seva (meva) música.
1 comentari:
Això que dius que has fet sa compra més grossa que jo,és un dir...,ja que jo, no pens en tot i al dia següent hi he de tornar i així succecivament...
Publica un comentari a l'entrada