Sant Antoni a Gràcia

“Això és Mallorca”

Encara a risc de perdre molt de temps elaborant histèries no me puc estar de contar-vos això de ses ximbombes, es foguerons, es xeremiers i demés elements genuinaments mallorquins que es troben a la vila de Gràcia de Barcelona, essent aquesta una festa que va sortir ara fa setze anys de la mà d’un pobler que, segons pareix, tenia els fills estudiant per aquí i, clar, no podien celebrar les festes de Sa Pobla a Mallorca per la qual cosa aquestes agafaren el nom de “Festes de Sa Pobla a Gràcia”. Així i tot, he tengut sa temptació de canviar-li el nom perquè aquest any, diria jo, eren més felanitxeres que pobleres amb l’actuació de S’estol d’es Gerricó i Abeniara.
He de dir que a jo me feia un vessa partir que no ho sap ningú, però a n’es final no se ben be per quin motiu me vaig decidir a partir. Na Marga no va venir perquè estudiava (potser n’hi ha que hauriem de prendre un poc d’exemple...). Potser vaig partir perquè na Miquela me va fer una intensa campanya propagandística i, be, qualque dia havíem d’encetar sa llengonissa, i quin millor dia que a n’es caliu?
Així, varem agafar bus fins a Fabra i Puig i desprès metro fins a Catalunya per canviar-nos a la verda fins a Fontana. Quan ja havíem sortit a n’es carrer un home se mos va acostar (jo anava amb el bastó) i me va dir que estava dissenyant un sistema i volia conèixer sa nostra opinió de si ens seria útil un bastó que vibràs quan es trobàs amb alguns obstacles. Ja veurem mem que serà.
Varem anar fins a la Plaça del Diamant on, bé, si hagués estat de dia m’hagués anat millor per observar l’estàtua de na Colometa amb els coloms de la Plaça del Diamant (de Mercé Rodoreda, una obra que vos recoman). Sa qüestió es que na Mica se va posar a torrar i desprès varem anar fins a la Plaça de la Virreina on hi havia molts de felanitxers. Més tard varem tornar a la plaça del diamant a escoltar ximbombes, vos n’he posaría qualque gravació de ses que vaig fer però sa qualitat no és molt bona, així que passaré a reproduir-vos un tros. “En Pastor i n’Estarás son els polítics de moda, ella s’ho gasta tot en roba i ell s’ho fica tot p’es nas”. També en varem poder sentir qualcuna d’aquelles verdes que ja vos vaig inserir al post “Ximbombada”.
Més tard, a s’altre plaça va començar s’estol a tocar i na Miquela anava a ballar i tornava i s’en tornava a ballar. Desprès varen tocar es xeremiers coses com Els Segadors, La Balanguera, s’Himne de Riego o es jaleo de Sant Joan (“patró dels països catalans”?). Per allà hi havia tots els glosadors de s’altre dia manco na Pipiu, cosa que va empipar na Miquela.
He de dir que de gent de Felanitx vaig xerrar amb na Barceló, amb na Francisca “de música” o na Marga Estelrich, que viu per allà devora. N’hi havia molts més però tampoc els conec a tots.
Més tard va tocar Abeniara als que varem escoltar fins a la 1:30 que varem agafar metro fins a Plaça Catalunya. Com va dir na Miquela els mallorquins mos feim notar. Així, quan noltros en varem voure un grup de gent d’entre cinquanta i seixanta anys mos hi varem acostar i varem pujar dins es mateix vagó. Se vou que ells també mos varen fitxar a noltros perquè quan noltros varem baixar a Plaça Catalunya un homo, que duia una boina, va pegar un crit diguent: “Diooooos!” i mos va alçar es braç. Es que això d’esser mallorquí es un luxe, no tothom ho pot ser!
Quan varem sortir a superfície varem haver de pegar una correguda per tal de no perdre es bus nocturn de les dues que mos havia de dur fins a Cerdanyola. En arribar, varem haver de pujar a peu fins a n’es pis. Vos dic que hauré practicat molt de bastó!
Com a conclusió, valgui dir que no va estar malament. Crec que m’aficionaré a sa música aquesta folklòrica i és que, cosa curiosa, des de Barcelona estic valorant més ses nostres tradicions.

Avui dilluns surt a l'Ultima Hora el text que ara inseriré aqui mateix. He de dir que no vaig veure cap d'aquests polítics (cosa fàcil, per altra banda. A més, només n'hagués conegut una...)

Sa Pobla arde en Gràcia

Mallorquines y barceloneses celebran
la noche de Sant Antoni
El popular barrio de Gràcia volvió a colapsarse para
celebrar Sant Antoni. Desde que en 1993, el farmacéutico Antoni Torrens
instaurara la tradición para que sus hijos, estudiantes en Barcelona, no se
perdieran Sant Antoni, la fiesta ha crecido sin parar hasta convertirse en una
de las más importantes de la ciudad.
La noche del sábado, una formación de
xeremiers subió al escenario de la Plaça de la Virreina entre las actuaciones de
los grupos de Felanitx S’Estol des Gerricó y Abeniara.
Con la plaza llena
interpretaron los himnos de La Muixeranga, Els Segadors y La Balanguera. Torrens
recordó en público a Madò Buades, figura de la música tradicional fallecida el
pasado diciembre a los 96 años. En la literaria Plaça del Diamant, los foguerons
quemaron cientos de kilos de sobrasada. La calle Verdi es conocida por sus salas
de cine, el ambiente peatonal y la costumbre de algunos vecinos de preparar
mesas en plena vía. Los ximbombers poblers recorrieron la calle amenizando la
sobremesa de los grupos en plena calle.
Mateu Xuri, protagonista el jueves
en el Espai Mallorca de un combate de glosadors junto a Antònia Piu, Pilar Pons
y Miquel Ametller, colaboró con sus versos improvisados al son de la ximbomba.
La vicepresidenta del Consell, Joana Lluïsa Mascaró, y el director de Cultura,
Maties Garcies, presenciaron la aglomeración popular junto a concejales de sa
Pobla. El director de Cultura del Govern, Pere Joan Martorell, apuró las horas
antes de partir hacia la feria Midem en Cannes.
Carles Domènec