dilluns, 4 de febrer del 2008

Bloc d'esquerres?

Bé, ha quedat demostrada sa deriva de "rojos, comunistas y masones" dels lectors d'aquest bloc (jejejeje). Per això, a més de contar-vos sa meva aventura d'ahir vos insertaré La Marsellesa.
Vos he de dir que jo me pensava que al final havia quedat amb n'Ivan que no aniria a Barcelona a dinar amb ells però a n'es final va resultar que si. Això ho vaig descobrir a les dotze i mitja quan me va despertar una cridada seva. Jo feia comptes, en haver-me dit que m'esperaven, agafar es bus de la una en punt, però na Miquela, a sa qual vaig despertar (en teoria m'havia de despertar ella a les onze, però això es un altre tema) me va recordar que només n'hi havia, essent diumenge, un a i mitja. Els vaig tornar telefonar i varem quedar que m'esperarien.
Vaig partir i sa qüestió es que en ser a Barcelona va començar a ploure, va be perquè així no hi haurà restriccions d'aigua. Varem anar a dinar de tapes dinant a defora (davall una sombrilla, per no haver de fer massa cova) amb un aigua i un vent... Dinar varem dinar be i a més va ser interessant s'espectacle d'es camarer, que tenia una vitalitat i una mala llet ocasional...
Més tard varem anar a fer voltes, tot descobrint un centre comercial. Lo important és que no me vaig banyar massa i quan vaig tornar vaig fer es bany.
Per cert, aquest bloc és especial en so sentit de que jo no don informació sino que la deman. Mirant s'universitat catalana d'estiu, verem es començament d'una peli mallorquina Blocao, ambientada en un regiment mallorquí que va a lluitar a sa guerra de Marroc. Sa putada és que (cosa previsible, també) a s'Ares no hi es i tampoc a s'hemeroteca de sa UAB. No hi haurà cap lector/a cinèfil/a que pugui donar pistes d'on trobar-la?
Canviant de tema, ahir va tornar ser tard. Millor no donar hora... Però va ser ben entretengut. A que si, Miquela?
(bé, tampoc vos malpenseu de demés, eh?)
Bé, mem si me pos a estudiar un poc. Abans dir-vos que aquesta cançó està censurada (o quasi) a França, cantant-se només segons quines estrofes. Mem si m'inspira per estudiar història.
Ah! Si tengués temps també vos contaría coses de sa Rua, que varem veure passar per aqui i que no vaig veure de Felanitx però me varen dir que va ser molt entretenguda amb una comparsa (metro, piscines, Andratx i coses d'aquestes) amb que s'autoritat se va retirar... Quan se graten és perquè pica.
Y yo no digo ná...

LA MARSELLESA

Allons enfants de la Patrie,
Le jour de gloire est arrivé!
Contre nous de la tyrannie,
L'étendard sanglant est levé,(bis)
Entendez-vous dans le campagnes,
Mugir ces féroces soldats?
Ils viennent jusque dans nos bras,
Égorger nos fils, nos compagnes!

Marxem, fills de la pàtria,
que ha arribat el dia de la glòria.
El sagnant estendard de la tirania
està ja aixecat contra nosaltres (bis)
No escolteu bramar pels camps
a aquests feroços soldats?
Doncs vénen a degollar
als nostres fills i a les nostres esposes

Aux armes, citoyens,
Formez vos bataillons,
Marchons, marchons!
Qu'un sang impur
Abreuve nos sillons!


A les armes, ciutadans!
Formeu els vostres batallons!
Marxem, marxem,
que una sang impura
xopi els nostres solcs

Que veut cette horde d'esclaves,
De traîtres, de rois conjurés?
Pour qui ces ignobles entraves,
Ces fers dès longtemps préparés? (bis)
Français! pour nous, ah! quel outrage!
Quels transports il doit exciter!
C'est nous qu'on ose méditer
De rendre à l'antique esclavage!

Què pretén aquesta horda d'esclaus,
de traïdors, de reis conjurats?
Per a qui són aquestes innobles traves
i aquestes cadenes temps ha preparades?
Per a nosaltres, francesos! Oh, quin ultratje! (bis)
Quin arravatament ens deu excitar!
És a nosaltres a qui pretenen sumir
de nou en l'antiga esclavitud!

Quoi! ces cohortes étrangères!
Feraient la loi dans nos foyers!
Quoi! ces phalanges mercenaires
Terrasseraient nos fils guerriers! (bis)
Grand Dieu! par des mains enchaînées
Nos fronts sous le joug se ploieraient!
De vils despotes deviendraient
Les maîtres des destinées!

I què! Sofrirem que aquestes tropes estrangeres
dictin la llei en les nostres llars,
i que aquestes falanges mercenàries
vencin als nostres valents guerrers? (bis)
Gran Déu! Encadenades les nostres mans,
hauríem de doblegar els fronts sota el jou!
Els amos de la nostra destinació
no serien més que uns vils dèspotes.

Tremblez, tyrans et vous perfides
L'opprobre de tous les partis
Tremblez! vos projets parricides
Vont enfin recevoir leurs prix! (bis)
Tout est soldat pour vous combattre
S'ils tombent, nos jeunes héros
La France en produit de nouveaux,
Contre vous tout prêts à se battre

Tremoleu, tirans, i també vosaltres,
pèrfids, oprobi de tots els partits!
Tremoleu! Els vostres projectes parricides
van per fi a rebre el seu càstig. (bis)
Tots són soldats per a combatre-us.
si pereixen els nostres herois.
França produeix altres nous
disposats a aniquilar-vos.

Français, en guerriers magnanimes,
Portez ou retenez vos coups!
Épargnez ces tristes victimes,
A regret s'armant contre nous. (bis)
Mais le despote sanguinaire,
Mais les complices de Bouillé
Tous ces tigres qui, sans pitié,
Déchirent le sein de leur mère!...

Francesos, com magnànims guerrers
sofriu o rebutgeu els cops!
Perdoneu aquestes pobres víctimes
que contra la seva voluntat s'armen contra nosaltres. (bis)
Però aquests dèspotes sanguinaris,
però aquests còmplices de Bouillé,
tots aquests tigres que, sense pietat,
estripen el cor de la seva mare...

Amour sacré de la Patrie,
Conduis, soutiens nos bras vengeurs!
Liberté, Liberté chérie,
Combats avec tes défenseurs! (bis)
Sous nos drapeaux, que la victoire
Accoure à tes mâles accents!
Que tes ennemis expirants
Voient ton triomphe et notre gloire!


Amor sagrat de la pàtria,
condueix i sustentació els nostres braços venjadors!
Llibertat, llibertat benvolguda,
baralla amb els teus defensors (bis)
Que la victòria acudeixi sota les teves banderes
a l'escoltar les teves varonils accents!
Que els teus enemics moribunds
vegin el teu triomf i la nostra glòria!

("Couplet des enfants")
Nous entrerons dans la carrière
Quand nos aînés n'y seront plus,
Nous y trouverons leur poussière
Et la trace de leurs vertus (bis)
Bien moins jaloux de leur survivre
Que de partager leur cercueil,
Nous aurons le sublime orgueil
De les venger ou de les suivre!

("Estrofa dels infants")
Nosaltres entrem en el camí
quan ja no existeixin els nostres majors;
Allí trobarem les seves cendres
i la petjada de les seves virtuts. (bis)
No estarem tan gelosos de seguir-los
com de participar de la seva tomba;
Tindrem el sublim orgull
de venjar-los o de seguir-los

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Kaixo!

Bueno la qüestió és que ens trobèssim, fos d'una manera o d'una altra. Va ser un dinar excepcional...
el proper dia podríem primer buscar un lloc i després quedar, no perque ens aborríssim sinó per "veure" o cupsar noves coses. SORT
Agur bai

Anònim ha dit...

obres públiques;rua 2008

oh piscina ben venguda
que ben tapada estau
amb una alternadora
que s'espenya i mos cau

encalantiumos s'aigo aquesta
per poder anar a nedar
es 6000€ que mos costa
es poble les pot pagar

al poligon dau ajuda
i els obrers menjaran prest
amb sa feinada que tenen
es més buit que un desert

els de l'ave de barcelona
tanta via no faceu
els pisos no son de ploma
forats per tot arreu

amb el metro nou de palma
podrem anar a estudiar
ara preniuvos-ho amb calma
perque vos podreu NEGAR!!

aquests varen quedar en 4ª lloc

Joan M. Roig ha dit...

jejejeje que bona sa cançó!