dimecres, 20 de febrer de 2008

Es tanga no és nostro


Encara que ahir digués que no escriuria molt, a n’es final ho vaig incomplir un poc ja que varen sortir un parell de temes. Avui és més tard i per tant els temes (que també n’hi ha un grapat) que vos exposaré seran ben breus.
En primer lloc, dir que he tret uu 4/8 de l’examen parcial d’economia, nota que sumada als dos punts aconseguits mitjançant el treball de la petjada ecològica, fa un total de sis. Aquesta nota és especialment positiva tenguent en compte la mitjana global de classe no ha estat molt satisfactòria. De totes maneres, i havent-ho mirat dos pics, demà ho tornaré comprovar, no fos cosa que m’hagués errat (que seria una real putada…)
Avui dematí, abans de saber aquesta nota, hem partit los tres (ses madones i jo) a cercar es bus perquè teníem classe/feines que fer per la UAB. Vos he de dir que jo m’havia despertat bastant abans de que sonàs es despertador i havia sentit es renou breu d’es despertador d’en Sergio i m’he pensava que ja se n’hauria anat (com habitualment). Sa qüestió és que mos pensàvem que no hi havia ningú per la qual cosa na Miquela ha tancat de defora.
Sa meva sorpresa ha arribat quan, s’horabaixa, na Margalida ha tornat de classe i m’ha comentat sa feta, que un veïnat li ha agafat confiança i li ha contat mitja vida. Es net és que es pobre Sergio s’ha posat, desprès de sentir que rodàvem sa clau, no reaccionar i berenar tranquil·lament, a mirar per sa finestra de sa cuina però no passava ningú així que ha telefonat a na Miquela, que ha agafat es bus i ha partit però quan ja era a sa segona parada de dins Cerdanyola en Sergio li ha telefonat que havia passat una dona (a la qual havia començat a pegar crits i a tirar les claus) que li havia obert. Aquesta dona era la mare de s’amic de na Marga.
Aquest mateix jove també li ha demanat, argumentant que “en los pisos de estudiantes se hacen muchas locuras” (ho diu ell que, visquent a casa, ho deu anhelar), si un tanga que hi havia a les escales, que na Margalida havia vist però no així un servidor (usuari freqüent de les escales), era nostre (meu no ho és, per lo menos). També li ha explicat que cada dijous fa dos anys al nostre pis hi feien festa, o arribaven tard, cosa que molestava als veïnats i que explica l'existència d'un arsenal de begudes alcohòliques a un armari d'es menjador. (ara no en feim, papás y mamás, tranquils).
I poca cosa més, desprès de sopar (tard) m’he disposat a menjar-me un plàtan quan, davant la meva sorpresa, m’he trobat amb que hi havia “dos plàtanos aferrats, dels quals un estava mig obert per sa part de baix, on se'n podia observar un trosset florit i tot lo altre com a sec i pareixia com que hi hagués reina de pi per la superfície seca”, com ha descrit amb precisió na Miquela.
Per cert, jo no sabia que a la UAB hi havia màquines centrifugadores d’això potents per enriquir urani i coses d’aquestes... Interessant. Així com també ho és que la UAB sigui bona en anatomia perquè te molts de cadàvers, gràcies a la gent que dóna els cossos a la ciència (segons recorden els metges)
P.D.: Menos mal que sa concurrència és oberta i progressista i podrà soportar aquesta imatge.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Per començar contaré una mica com ha estat lo de'n Sergio, ja que no sé si queda massa clar, almenos qualque part.
Diré que a nes nostro pis, sa porta té 2 panys, a nes quals x defora se pot rodar clau, xo a dedins do+ se pot rodar clau a 1 dels panys, que és el que normalment deixam obert. I res, avui dematí, davant el comentari de'n Joan que havia sentit es despertador de'n Sergio, he rodat clau al pany habitual que des de dedins no se pot rodar i hem partit. I quan eren les 10, que jo me dirigia a sa meva facultat amb ses meves lentilles recién estrenades, m'ha cridat en Sergio que l'haviem deixat tancat. I ha passat tot lo altre exposat pe'n Joan. He de dir que això de quedar-se tancats, no és es primer pic, ja que l'any passat jo hi vaig quedar un dia.
Una altra cosa que he de dir és q s'ha de matisar que lo de ses juergues de fa 2 anys no és del tot correcte, ja que, no en tenc certesa encara que hagi estat jo sa que ho hagi dit. Diré que fa 2 anys, els inquilins dels quals només en queda un, solien fer dijous universitaris de tant en quant, que solien consistir en anar a sopar a fora qualque dia i a fer partides de dardos o billar; i de tant en quant vespres de ponche amb coca-cola. L'any passat aquests vespres se varen reduir i es poden contar amb sos dits d'una mà. Per cert, de tot s'alcohol que hi ha a s'armariet, no hi ha res que se'n consumis l'any passat ni aquest any, almenos que jo sàpiga.
Una altra cosa a dir és que no domés hi ha centrifugadores, sinó un caramull de tecnologia que val millons per ses facultats científiques.
Ah! i tenc una queixa. No domés hi ha cadàvers humans per sa UAB, també record que a sa nostra facultat tenim unes geleres amb olor de formol i a vegades podrit, que estan plenes de cussets i cussetes i sales de necròpsies on fas s'autòpsia de vaques mortes, entre d'altres. Per tant, també hi ha cadàvers animals pululant per la UAB ;)

Anònim ha dit...

Remilgrosses de putes Joan ,quina esquena que has triat per avui...Ja ho crec que tu no te vàres fitxar si hi havia un tanga per s´escala, en lo despistat que ets...Amb el pany haureu de tenir esment,sino haureu de fer lo mateix que en Sergio.

Anònim ha dit...

Doncs, de qui és ?