dijous, 21 de febrer del 2008

Negocis bruts


No és la meva intenció per aquest quatrimestre escriure diàriament però els temes, les histèries, se van acumulant i m’entren ganes de contar-les. Avui comença aquesta campanya electoral bipolaritzada amb aquest sistema electoral summament desproporcional, que no entraré a analitzar, almanco avui, en que els dos grans partits es gastaran ni més ni menys que 37 milions d’euros, 20 el PP i 13 el PSOE. Visca l’austeritat!
Tampoc vos parlaré excessivament de que he dinat de merluza en salsa verde i patates farcides de bacallà d’això congelat ni de que he tornat estendre i he entrat roba (no m’he fixat si hi havia molts de tangas...) de la qual només hi havia dues coses meves (Hauré perdut roba?).
En el que me vull centrar avui es en el fet de que he fet campana. Si, desprès d’una hora de ciència política, una legítima de bar (perquè no hi havia classe) i una d’història, no he anat a sociologia però com be ha conceptualitzat no se qui, ha estat una campana constructiva ja que hem assistit a una xerrada d’un tal Arcadi Oliveres (que se veu que tothom coneixia manco jo) que, segurament i sense menysprear les interessants classes de sociologia, ha estat més “il·lustrativa”. Passaré a explicar-vos, a grans trets, el perquè.
La xerrada (jo no ho sabia) a l’aula 22 de la facultat d’econòmiques anava de crítica a la banca. Oliveres ens ha plantejat els seus posicionaments en contra del sistema bancari basant-se en tres arguments:
En primer lloc perquè és un simple intermediari que és lucra amb l’inferencial entre interès gran i petit. Així, no és ètic rebre l’interès ja que li prenen a algú.
En aquest sentit, Weber considerava que el risc és el premi que obté l’empresari per arriscar-se però els bancs no corren riscos ja que si no el paguen expropia. Això comporta molt benefici per molt poc risc.
Per altra banda, no és just el cobrament de comissió entenent que, ja guanyant diners amb l’inferencial, no és necessari. Això s’agreuja tractant-se d’una caixa d’estalvis que, legalment, no te dret a cobrar comissions per la qual cosa algunes les disfressen pintant-les de “comissions”.
En tercer lloc, les institucions financeres inverteixen seguint una ètica bastant dubtosa. D’aquesta manera el diari EL PAIS va publicar fa mesos que “els dos grans espanyols” (està clar quins, no?) realitzaven blanquejos de diner procedents del narcotrafic a paradisos fiscals.
Es així destacable que mentre el sou de la mitjana espanyola no arriba als 1400 € (un 58 per 100 no arriba a ser mileurista) els salaris dels consells d’administració de les empreses cotitzants a l’IBEX 35 te una mitjana de no menys de 60.000 € mensuals, que se diu aviat. Essent encara més escandaloses les xifres dels consellers del BBVA amb 600.000 € al mes (sabeu que es de bo de fer afegir zeros...).
En aquest sentit, el senyor Botín té un patrimoni de 400.000 milions d’euros, encara que 300.000.000.000 € els té en paradisos fiscals. Així, no resulta estrany que quan una jutgessa de l’Audiència Nacional el va acusar de ja no record que, aquest senyor decidís (abans de passar per la presó) entregar 26.000 milions d’euros (“calderilla”) que va portar en un furgó blindat a la citada Audiència. Aquell dia, els titulars de la premsa deien que hi havia “un botín dentro y otro fuera”.
Amb tot, una cosa curiosa amb aquest tema fou que la jutgessa va considerar adequat que aquesta gran quantitat d’efectiu fos ingressada en un banc i no se li va ocurrir millor idea que ingressar-ho al Banco Popular. Això me produeix una gràcia especial tenint en compte que aquest és una filial del Santander, essent la presidenta Patricia Botín.
El senyor Solbes, socialista obrer (i espanyol) de tota la vida, es va negar a imputar al senyor banquer. Aquí cal recordar d’on surt el finançament de tots els partits.
El BBVA inverteix i finança la indústria i la venda d’armes, entre els quals hi ha empreses italianes que venen impunement armes a Àfrica. Però, ben mirat, aquest banc ha estat el banquer de l’armeria basca des del segle XIX...
Això succeeix també a les caixes, La Caixa, caixa per excel·lència, va obtenir l’any 2000 la xifra de 120.000 milions de pessetes de beneficis que va destinar a:
- 20.000 en recerques.
- 80.000 en inversions. A empreses com Repsol o la llavors ACESA (ara Abertis) comprada per 77.000 i amb uns beneficis de 800.000 però que, curiosament, encara segueix cobrant els peatges als catalans.
- 16000 en obra artística i recreativa
- 4000, tan sols 4000, a l’obra social. Així s’entenen els anuncis aquells que parlen de “l’ànima de la caixa”, serà això perquè de cos... poca cosa. És fa així comprensible la visió aquella que diu que l’única obra social de la caixa la fan els seus caixers, on poden dormir alguns rodamons.
Jo no sabia que La Caixa era un dels 24 bancs que van participar en un concorci bancari per “reconstruir Irak”. Però la seva participació no va durar molt ja que les protestes i la pèrdua de clients ho van evitar.
Davant tot aquest panorama les entitats bancàries es plantegen accions de l’estil de la “banca ètica”, un oximon (expressions que es contradiuen) segons Oliveres, com també ho podrien ser “intel·ligència militar” o “aduaners sense fronteres”.
La banca tradicional ofereix fons solidaris, no ètics, en que la comissió de gestió es reparteix entre el banc/caixa i una ONG.
Els fons ètics, per altra banda, son seleccions d’aaccions d’empreses que compleixen segons quins requisits (ni armes, ni droga, ni tabac, ni nuclears... fins 150) encara que dels 13 o 14 que s’ofereixen a Espanya d’aquest tipus només 1 ho és realment.
La banca ètica, però, és la que la que quan reb analitza d’on procedeixen els dobbers i inverteix en cooperatives, tallers de treball per discapacitats, reforestació de boscos, entre d’altres.
La intenció de crear un banc ètic català és va truncar ja que el Banc d’Espanya, en concepte de seguretat informàtica, demana cinc cents milions de pessetes anuals; cosa inassolible. No obstant això, al carrer Roger de Llúria de Barcelona hi ha una sucursal del banc ètic holandès (no, no és ING Direct) Triodos Bank, que realitza tot tipus d’operacions excepte retirar efectiu, cosa que pots fer gratuïtament (sense comissió) sis operacions mensuals en altres caixers.
A la vila de Gràcia, al carrer de la Providència, s’hi troba Fiare, una filial de la Banca Populare Etica Italiana, encara que ofereix menys serveis.
Nosaltres, però, a les Illes tenim la Caixa de Pollença (o Caixa Colonya) que s’ah convertit en una banca ètica. Aquesta entitat és la número 49 al registre de caixes d’estalvi i opera des del segle XIX.
En realitat no és correcte dir que aquesta s’ha transformat en una caixa ètica ja que, en els seus oblidats orígens, totes ho eren. Així, la Caixa Colonya disposa d’un compte corrent ètic, la Llibreta Vermella.
Encara que se’ls hi va oferir, no van ampliar els seus horitzons fins a Barcelona ja que si ho hagués fet hagués passat de banca regional a nacional, cosa que no els resultava factible.
A banda d’això també existeixen cooperatives i institucions també de caràcter ètic i solidari com Coop57 o Acció Solidària contra l’atur.
A les dotze i a la facultat de medicina hi havia una xerrada sobre l’avortament que, com podreu suposar, no he pogut presenciar encara que m’hagués agradat.
Perdonau per aquest rollo que vos he montat però, que en trobau?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ton pare diu que has escrit tu més amb un dia que ell amb tots els anys que va anar a escola.
Be. hem de reconèixer que tots els bancs són iguals, excepte el que tu dius i sa caixa rural, com diu en Terrasa... inverteix aquí, i unes quantes coses nés que no men record, ja que fa estona que no l´escolt. Records.

Joan M. Roig ha dit...

Avui dematí he estat advertit d'un lapsus.La senyora Botin és la dirigent del BANESTO, no del Banco Popular.
En aquest tema voldria també advertir que no el vaig explicar amb molta claredat en relació a la actuació que va fer la jutgessa, però tampoc fa falta filar tan prim.
Ahir vespre inici de campanya i avui en temps d'economia ha vingut l'asesor d'economia del grup d'esquerra a explicar-nos el seu programa i tot això. Dues hores llargues... Potser en dies proxims relataré lo que mos ha contat.
Només diré que els catalans es queixen molt de balances fiscals i manca d'inversions. Si vessin Balears... (i seguim votant als de sempre)

Anònim ha dit...

No he tengut temps de llegir lo que has escrit, m'hi haurè d'asseure amb calma, tal volta demà.
Lo que si te vull dir ara es que sa col·lecció de fotografies està molt be.

Anònim ha dit...

De rollo res.
Molt il.lustratiu el blog d´avui. Així m´agrada. Ten-mos informats del món.
Unes quantes reflexions, mentre llegia tot això que a jo me sembla molt interessant:
Si que ho és de bo de fer afegir zeros! Què té més? Un més un menos... Per segons qui, clar.
Quants en té en Botín allà dessà? És que m´embull comptant-los ...
Per cert, trob que no deixes gens malament sa famosa Ironia Felanitxera (Nadal Batle, Valverde, Xammarrins, Timpano...)
Si, si...molt bones ses expressions "aduaners sense fronteres" o "intel.ligència militar"
He passat un bon "Rato".

Joan M. Roig ha dit...

Si, si. Aìxò d'ets zeros és ben relatiu.
No coneixia jo això de s'ironia felanitxera aquesta ni tampoc m'agradaria posar-me a s'altura d'aquests personatges, però´està be.