Reconec que l’enquesta d’intenció de vot efectuada entre la població lectora d’aquest bloc no s’acaba d’ajustar als probables resultats del pròxim dia nou de març.
No obstant això, estic ben satisfet d’aquests resultats que s’han donat ja que crec sincerament que, de donar-se a les eleccions generals, la situació milloraria molt per a les nostres illes.
Jo ja estava convençut de que el bipartidisme no és ni just ni beneficiós en cap sentit ja que exclou moltes idees, cosa que fa que l’interés i la participació en la vida política es deteriorin cada vegada més, A més d’afavorir majories absolutes (aquella situació en que un govern fa lo que vol “por co...” sense escoltar a la ciutadania) i no permetre la regeneració democràtica convertint-la en un circ en que les elits polítiques s’aferren a certes cadires públiques. Un sistema que cada vegada més em recorda a la alternança de temps de la restauració.
Però en aquesta campanya encara m’he convençut més veient els avorrits i famosos cara a cara entre els dos presidenciables, que centren l’atenció mediàtica en la seva persona, deixant de banda el treball en equip i altres partits que també hi tenen que dir. Com va dir el senyor del PNV al debat (o successió de monòlegs) d’ahir, això s’està convertint en una elecció presidencialista per la qual cosa, si volem que sigui així, hem de canviar el sistema polític abolint la monarquia (ja que els sistemes presidencials només es donen en repúbliques).
Del debat d’ahir també vaig extreure una altra conclusió, si a algun lloc de l’Estat és més necessari rompre amb el bipartidisme aquest lloc és, sense cap dubte, Balears.
Dic això perquè al debat d’ahir, en que hi eren presents tots els representants dels set partits polítics amb grup parlamentari propi al Congres, els catalans i bascos van defensar lo seu (financiació i balances fiscals, que també ens perjudiquen) i el senyor de Coalición Canaria va exposar problemes que també son propis de les nostres Illes i que ningú reclama ja que els diputats de PP-PSOE per les nostres illes l’únic que fan es pitjar el botó que els dicta el portaveu del grup, tenguent com a robots dues funcions: La Funció HibernaciOFF, quan el seu partit està al govern, i la funció oposiciON, quan està a la oposició.
Per cert, al debat d’ahir la de IU ho va fer fatal en la meva opinió (hi hauria d’haver anat na Marisol). Encara que, amb el sistema electoral espanyol està condemnat a l’ostracisme. Una bona mesura per evitar aquesta subrepresentació injusta seria canviar els districtes electorals de províncies a CCAA.
No crec que votar una coalició de partits autòctons de Balears sigui només qüestió de ser nacionalista i punt ja que altres comunitats sense a penes component nacionalista (les mencionades Canàries, Aragó o Navarra –quota de nacionalisme comparable a les Illes) tenen representants autònoms a Madrid, que hi aporten la seva veu, tot expressant els seus problemes i necessitats i aconseguint majors reconeixements i millors inversions.
En aquestes eleccions, com ja he dit, no me pareix bé que s’hagi substituït Esquerra Unida Els Verds (que encara que tengui seu a Madrid, com ERC la te a Barcelona, ha defensat els interessos per les Illes) per UM (la dreta que ha governat tants anys amb el PP i es va conformar amb l’estatut descafeïnat). Així i tot, crec que en Sampol (amb el seu característic accent mallorquí quan xerra en castellà) ha fet una bona tasca durant aquest període en que ha estat senador autonòmic.
Per altra banda, un argument molt recurrent del PSOE és aquell del “voto útil” però pens jo que seria doblement útil votar a Unitat que, per una banda seria útil ja que no investiria en Rajoy i per altra banda miraria pels interessos illencs a Madrid.
Arribat en aquest punt dir-vos que la meva intenció quan he començat a escriure era explicar-vos quatre coses en relació als sistemes electorals (es que estava passant apunts) però crec que ho deixaré per un altre dia perquè avui ja he escrit bastant. Només mostrar-vos unes imatges (no, no son las caras de Belmez) que representen el fenomen conegut com Gerrymandering, un senador d’Estats Units, Gerry, que construïa (allà els districtes, no com aqui, son mòbils) districtes electorals en funció de les seves necessitats. Segons m’han dit, mander vindria a ser “comadreja”, cosa que s’entén vejent les formes.
També he calculat, en funció dels resultats de l’enquesta de la que ja vos he parlat al principi, la distribució dels vuit diputats de Balears entre les distintes forces polítiques (se que és un poc irreal) segons la Llei electoral d’Hondt (vigent a l’estat espanyol), sistema de quocients o mitjanes en que el vot es divideix per un divisor.
Partit --- PP ----- PSOE ----- Unitat --EU-EV
1 ------- 13 (4) -- 25 (2) ----- 38 (1) --- 22 (3)
No obstant això, estic ben satisfet d’aquests resultats que s’han donat ja que crec sincerament que, de donar-se a les eleccions generals, la situació milloraria molt per a les nostres illes.
Jo ja estava convençut de que el bipartidisme no és ni just ni beneficiós en cap sentit ja que exclou moltes idees, cosa que fa que l’interés i la participació en la vida política es deteriorin cada vegada més, A més d’afavorir majories absolutes (aquella situació en que un govern fa lo que vol “por co...” sense escoltar a la ciutadania) i no permetre la regeneració democràtica convertint-la en un circ en que les elits polítiques s’aferren a certes cadires públiques. Un sistema que cada vegada més em recorda a la alternança de temps de la restauració.
Però en aquesta campanya encara m’he convençut més veient els avorrits i famosos cara a cara entre els dos presidenciables, que centren l’atenció mediàtica en la seva persona, deixant de banda el treball en equip i altres partits que també hi tenen que dir. Com va dir el senyor del PNV al debat (o successió de monòlegs) d’ahir, això s’està convertint en una elecció presidencialista per la qual cosa, si volem que sigui així, hem de canviar el sistema polític abolint la monarquia (ja que els sistemes presidencials només es donen en repúbliques).
Del debat d’ahir també vaig extreure una altra conclusió, si a algun lloc de l’Estat és més necessari rompre amb el bipartidisme aquest lloc és, sense cap dubte, Balears.
Dic això perquè al debat d’ahir, en que hi eren presents tots els representants dels set partits polítics amb grup parlamentari propi al Congres, els catalans i bascos van defensar lo seu (financiació i balances fiscals, que també ens perjudiquen) i el senyor de Coalición Canaria va exposar problemes que també son propis de les nostres Illes i que ningú reclama ja que els diputats de PP-PSOE per les nostres illes l’únic que fan es pitjar el botó que els dicta el portaveu del grup, tenguent com a robots dues funcions: La Funció HibernaciOFF, quan el seu partit està al govern, i la funció oposiciON, quan està a la oposició.
Per cert, al debat d’ahir la de IU ho va fer fatal en la meva opinió (hi hauria d’haver anat na Marisol). Encara que, amb el sistema electoral espanyol està condemnat a l’ostracisme. Una bona mesura per evitar aquesta subrepresentació injusta seria canviar els districtes electorals de províncies a CCAA.
No crec que votar una coalició de partits autòctons de Balears sigui només qüestió de ser nacionalista i punt ja que altres comunitats sense a penes component nacionalista (les mencionades Canàries, Aragó o Navarra –quota de nacionalisme comparable a les Illes) tenen representants autònoms a Madrid, que hi aporten la seva veu, tot expressant els seus problemes i necessitats i aconseguint majors reconeixements i millors inversions.
En aquestes eleccions, com ja he dit, no me pareix bé que s’hagi substituït Esquerra Unida Els Verds (que encara que tengui seu a Madrid, com ERC la te a Barcelona, ha defensat els interessos per les Illes) per UM (la dreta que ha governat tants anys amb el PP i es va conformar amb l’estatut descafeïnat). Així i tot, crec que en Sampol (amb el seu característic accent mallorquí quan xerra en castellà) ha fet una bona tasca durant aquest període en que ha estat senador autonòmic.
Per altra banda, un argument molt recurrent del PSOE és aquell del “voto útil” però pens jo que seria doblement útil votar a Unitat que, per una banda seria útil ja que no investiria en Rajoy i per altra banda miraria pels interessos illencs a Madrid.
Arribat en aquest punt dir-vos que la meva intenció quan he començat a escriure era explicar-vos quatre coses en relació als sistemes electorals (es que estava passant apunts) però crec que ho deixaré per un altre dia perquè avui ja he escrit bastant. Només mostrar-vos unes imatges (no, no son las caras de Belmez) que representen el fenomen conegut com Gerrymandering, un senador d’Estats Units, Gerry, que construïa (allà els districtes, no com aqui, son mòbils) districtes electorals en funció de les seves necessitats. Segons m’han dit, mander vindria a ser “comadreja”, cosa que s’entén vejent les formes.
També he calculat, en funció dels resultats de l’enquesta de la que ja vos he parlat al principi, la distribució dels vuit diputats de Balears entre les distintes forces polítiques (se que és un poc irreal) segons la Llei electoral d’Hondt (vigent a l’estat espanyol), sistema de quocients o mitjanes en que el vot es divideix per un divisor.
Partit --- PP ----- PSOE ----- Unitat --EU-EV
1 ------- 13 (4) -- 25 (2) ----- 38 (1) --- 22 (3)
2 ------- 6,5 ---- 12,5 (6) ---- 19 (5) --- 11 (7)
3 ------- 3,25 ---- 6,25 ----- 9,5 (8) ---- 5,5
Per tant:
Unitat: 3
PSOE: 2
EU-EV:2
PP: 1
P.S.: Si heu aconseguit llegir-ho tot sou ciutadans/anes interessats/ades per la vida política (a això fa referència el titol). I dic això perquè m'han fet veure lo pesat que pot resultar per a molta genr llegir un text de contigunt mitjanament polític.
2 comentaris:
Doncs a jo m´agrada llegir-ho i no ho trob cap rollo.
(També hi ha qualque estampida per ca nostra si pos un debat o similar.)
no sé què passa, però n o me deixa dir maria magdalena
Publica un comentari a l'entrada