Fa uns anys jo no ho veia així, me pensava que això de les classes socials havia passat de moda i que avui en dia tothom era igual. El que passa, però, és que aquesta concepció està arrelada en les ments de molta de gent, tot i no ser certa. Avui tenint una casa (o dues) i un cotxe (o dos), que ens condemnen a una hipoteca quasi perpètua, ens pensam que som propietaris i que el sistema ens tracta molt bé.
Potser això sigui per la imatge que ens donen els mitjans de comunicació burgesos, que ens oculten i mal interpreten els fets atenent-se als seus interessos. Un bon exemple d’això l’he tengut avui dematí vegent a tv3 (i jo que me pensava que eren progres...) el programa d’en Cuní que malinterpretava i portava a la confusió amb dues estudiants del comité de vaga d’avui, posicionant-se brusca i descaradament en contra de la protesta estudiantil antiBolonya.
En primer lloc diré que no estava gens informat ja que, entre d’altres, no sabia que les directrius Bolonya no son d’obligat compliment essent per tant els estats membres els encarregats de dur-les a terme o no. Per altra banda, ha assegurat en repetides ocasions que els estudiants havien ocupat el rectorat, cosa del tot incerta.
També, i això m’ha cridat molt s’atenció, ens ha fet creure que “l’educació universitària es més barata que l’educació secundària”. Això, crec jo, serà al Liceu Francès o qualque altre escola d’alta alcúrnia a la que deu portar els seus fills, perquè l’IES Felanitx, al meu parer, no és més car que la UAB.
Ha amollat més barbaritats però com que no les tenia apuntades se m’han oblidat.
Sa conclusió que en trec jo de tot això és que, abans de condemnar algú o alguna cosa (en aquest cas les protestes) cal tenir una informació contrastada que no s’aconsegueix només amb els mitjans de comunicació típics sinó que s’ha d’anar a cercar a través d’internet, aprofitant les avantatges que avui en dia ens atorga.
Es per aquest motiu, perquè vos informeu si voleu, que no m’embolicaré ara contant-vos tots els motius que em fan posicionar-me en contra de Bolonya. Només vos n’anomenaré uns quants.
En primer lloc, i en segons quines carreres sense interès mercantil, hi ha molts titulats que no son directament útils per aquest sistema (Filosofia, Lletres...) i que, amb la introducció de capital privat a les universitats públiques, desapareixeran quasi completament, quedant només a l’abast dels que s’ho puguin permetre pagar en institucions privades.
Valdria aclarir que això de la introducció d’empreses privades a la universitat pública es a causa de la baixa inversió que hi fan les institucions i que, amb la implantació del model anglosaxó, seran encara més insuficients, deixant l’accés a estudis superiors només a fills de les classes que s’ho puguin permetre; només deixant pels altres treballs que, com a molt, podran arribar a FP, cosa que t’ensenya un ofici però no t’ensenya d’igual manera, crec jo, la situació real de la societat.
En Cuní ha dit que la universitat s’hauria de preservar “als que hi estiguin capacitats intel·lectualment, per evitar el fracàs universitari”. Jo me deman qui està més ben preparat que els que han aprovat selectivitat? Crec sincerament que, subconscientment, volia referir-se a “capacitats econòmiques”...
A més, els que pateixin el model Bolonya seran graduats i no llicenciats i que a més hauran de fer un máster i que valdrà més encara; per tant, hi haurà una època que els llicenciats estaran més demandats que els graduats. A part de tot això, s'universitat s'està convertint en una espècie d'institut, ja que se fan tutories (o s’intenten, perquè amb una classe de setanta persones…), te donen feina i treballs a saco, etc. Tot això dificulta compaginar-ho amb un treball remunerat que, a falta de beques ( ^^ PAZ) a vegades fa recorrer a prèstecs, que es podran col·leccionar tal si fossin tazos amb el futur cotxe i el minipis.
Bé, jo crec que com a resum, és suficient. Entenc que no he exposat els arguments d’una manera clara però; per tenir-ne una idea crec que son suficients.
Potser això sigui per la imatge que ens donen els mitjans de comunicació burgesos, que ens oculten i mal interpreten els fets atenent-se als seus interessos. Un bon exemple d’això l’he tengut avui dematí vegent a tv3 (i jo que me pensava que eren progres...) el programa d’en Cuní que malinterpretava i portava a la confusió amb dues estudiants del comité de vaga d’avui, posicionant-se brusca i descaradament en contra de la protesta estudiantil antiBolonya.
En primer lloc diré que no estava gens informat ja que, entre d’altres, no sabia que les directrius Bolonya no son d’obligat compliment essent per tant els estats membres els encarregats de dur-les a terme o no. Per altra banda, ha assegurat en repetides ocasions que els estudiants havien ocupat el rectorat, cosa del tot incerta.
També, i això m’ha cridat molt s’atenció, ens ha fet creure que “l’educació universitària es més barata que l’educació secundària”. Això, crec jo, serà al Liceu Francès o qualque altre escola d’alta alcúrnia a la que deu portar els seus fills, perquè l’IES Felanitx, al meu parer, no és més car que la UAB.
Ha amollat més barbaritats però com que no les tenia apuntades se m’han oblidat.
Sa conclusió que en trec jo de tot això és que, abans de condemnar algú o alguna cosa (en aquest cas les protestes) cal tenir una informació contrastada que no s’aconsegueix només amb els mitjans de comunicació típics sinó que s’ha d’anar a cercar a través d’internet, aprofitant les avantatges que avui en dia ens atorga.
Es per aquest motiu, perquè vos informeu si voleu, que no m’embolicaré ara contant-vos tots els motius que em fan posicionar-me en contra de Bolonya. Només vos n’anomenaré uns quants.
En primer lloc, i en segons quines carreres sense interès mercantil, hi ha molts titulats que no son directament útils per aquest sistema (Filosofia, Lletres...) i que, amb la introducció de capital privat a les universitats públiques, desapareixeran quasi completament, quedant només a l’abast dels que s’ho puguin permetre pagar en institucions privades.
Valdria aclarir que això de la introducció d’empreses privades a la universitat pública es a causa de la baixa inversió que hi fan les institucions i que, amb la implantació del model anglosaxó, seran encara més insuficients, deixant l’accés a estudis superiors només a fills de les classes que s’ho puguin permetre; només deixant pels altres treballs que, com a molt, podran arribar a FP, cosa que t’ensenya un ofici però no t’ensenya d’igual manera, crec jo, la situació real de la societat.
En Cuní ha dit que la universitat s’hauria de preservar “als que hi estiguin capacitats intel·lectualment, per evitar el fracàs universitari”. Jo me deman qui està més ben preparat que els que han aprovat selectivitat? Crec sincerament que, subconscientment, volia referir-se a “capacitats econòmiques”...
A més, els que pateixin el model Bolonya seran graduats i no llicenciats i que a més hauran de fer un máster i que valdrà més encara; per tant, hi haurà una època que els llicenciats estaran més demandats que els graduats. A part de tot això, s'universitat s'està convertint en una espècie d'institut, ja que se fan tutories (o s’intenten, perquè amb una classe de setanta persones…), te donen feina i treballs a saco, etc. Tot això dificulta compaginar-ho amb un treball remunerat que, a falta de beques ( ^^ PAZ) a vegades fa recorrer a prèstecs, que es podran col·leccionar tal si fossin tazos amb el futur cotxe i el minipis.
Bé, jo crec que com a resum, és suficient. Entenc que no he exposat els arguments d’una manera clara però; per tenir-ne una idea crec que son suficients.
11 DUBTES SOBRE BOLONYA QUE MAI NINGÚ T’HA EXPLICAT (de la web del comité de vaga)
1.- L’aplicació de Bolonya és una obligació derivada de la Unió Europea?
1.- L’aplicació de Bolonya és una obligació derivada de la Unió Europea?
2.- L’EEES (Bolonya) és realment una coordinació europea de títols universitaris?
3.- Quina relació té el EEES amb l’Acord General de Comerç i Serveis?
4.- Com es relaciona l’aplicació de l’EEES amb les condicions laborals i la qualitat docent, investigadora... dels treballadors a la universitat?
5.- Què passa amb l’ensenyament en català?
6.- Supossa l’aplicació de l’EEES una pujada dels preus dels estudis?
7.- Una llicenciatura/diplomatura equival a un grau?
8.- Què passa amb els estudiants que ara estan fent llicenciatures/diplomatures? Seràn llicenciats/diplomats o seràn graduats?
9.- I la revolució pedagògica?
10.- Beques vs prèstecs
11.- ANECA/AQU?
Na Pizà, respecte els incidents de l'latre dia, també afegia això:
El més original que s'ha inventat la premsa burgesa:
-Uns quants encaputxats van fer fotos als professors que seguien fent classe quan es va ocupar la facultat
-Es varen obrir arxius de despatxos de professors
-Varem trencar un vidre (quan nosaltres no anavem armats, i el vidre el va trencar un mosso amb un cop de porra)
-etc, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada