dilluns, 24 de març de 2008

Mentre llegia el setè


Mentre llegia el setè i darrer llibre de la saga d’en Harry Potter, me van venir bastantes coses a les que fer referència. Potser, s’hi m’hi pos, revelaré qualque secret de l’obra així que si te trobes en aquest estrany nínxol de població que tengui interès per llegir aquest llibre però encara no ho hagi fet, potser no hauries de llegir això.
He de començar dient que, tot i haver llegit tots els altres en castellà i aquest en català, l’efecte atraient (tot i que la traducció canvia i s'amplia) que m’ha provocat s’ha mantingut, tant és així que el vaig començar el dijous –sant– i el vaig acabar ahir horabaixa. He avançat, emperò, un poc pel que fa a l'adicció a la saga ja que desprès de llegir els altres me pegava per tornar-me a llegir tota la sèrie.
Crec sincerament que la senyora JK es va inspirar en la realitat (europea del segle XX) per escriure ja que m’ha semblat trobar-hi una sèrie de paral·lelismes. No se ben be com expressar això, que només entendran potser les persones lectores habituals.
Ho podria resumir dient que el “bàndol dolent” liderat per en Voldemort seria equiparable al Tercer Reich d’en Hitler. En aquest context, els jueus serien els anomenats “sang de fang” o “sangre sucia”, amb altres minories menyspreades com serien els elfs, els gòblins, els homes llop; equiparables als gitanos, homosexuals... als que s’ha d’eliminar pel bé de la raça ària, els bruixots de sang pura.
Així, la resistència estaria representada pels partisans (l’Orde del Fènix) que lluiten en la clandestinitat ara que l’enemic ha pres el poder, confonent-se els seus cavallers de la mort (SS) amb les forces coercitives governamentals (els efectius de la conselleria) que porten als seus enemics a Azkaban, equiparable a un camp de concentració
Seguiria amb exemples d’aquest estil, però com a fins i tot a jo me pareixen un poquet frikis, els deixarem anar.
Si a tots els lectors els enganxa l’argument, sobretot passada la pàgina 200, com a jo; no és d’estranyar que l’escriptora s’hagi esmunyit a les llistes d’entre els més rics del planeta.
Com sempre, i aquesta tendència potser s’ha aguditzat en aquest darrer volum, el bruixot protagonista i els seus amics, troben la salvació i la victòria quan ja sembla tot perdut. Potser aquest fet podria donar a entendre que s’allunya de la realitat, jo crec que ho fa, però els lectors no li haguessin perdonat a l’autora un final que no fos el que tots, crec jo, volien.
Tot i així, quan jo mateix ho llegia no hagués apostat ni una pesseta pel final que ha tengut ja que les situacions per les que han passat eren ben putes. L’únic, però, que hem feia pensar que no podien morir encara era perquè encara quedava a la part dreta del meu llibre una gruixa considerable.
Per altra banda la forma, condicionada per un grapat de factors, que ha tengut per arribar el desenllaç ja esperat no era gens esperable ni senzilla.
A més, tot i que les novel·les son novel·les, aquesta història fa pensar que la rendició és el darrer que s’ha de fer, apostant per valors que tanta falta fan a la nostra societat com son l’afecte, l’altruisme, la solidaritat, la justicia, la confiança, entre molts d’altres.
Res més, tenia pensat escriure moltes més histèries durant aquestes vacances però no he tengut massa temps així que les haurem d’ajornar.
Ahir varem anar a dinar a ca sa tia Àngela, avui dinaré de caragols i demà ja m’en vaig.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

A jo també me va agradar, però queden moltes coses alaire i pel meu gust falten petits detalls, com per exemple sa trobada de'n Harry amb na Ginny després de tot lo que passa, falta un bon beso (com es de'n Ron i n'Hermione); però clar, hem de pensar que tot i que som una generació que hem crecut amb en Potter (jo el vaig començar a llegir devers els 12 anys i els he anat llegint així com han sortit, i se pot dir que hem crescut al mateix temps) és un llibre infantil i per això, ni podia acabar malament, ni pot explicar certes coses de sa vida dels protagonistes.

Anònim ha dit...

Per cert, què són els gòblins??

Joan M. Roig ha dit...

Estic completament d'acord amb tu, es final s'hauria d'allargar més. Potser pes fet de ser "infantil" (encara que jo crec que els infantils son bastant més curts) implica que acabi bé, però crec que, amb tot lo que surt per sa tele avui en dia, cap nin/a s'haguès escandalitzat per una besada intensa.
Per altra banda, tens raó en això de que hi ha molta gent, sa majoria diria jo, que ja (més o manco) hem crescut; però jo no només trob que hi falti una besada.
Els gòblins, no record com era en castellà, son els sers que vigilen gringotts i fabriquen armes i tal.

santhilarina ha dit...

eeeei! quan de temps.... tescric aki xk mas desaparegut del msn.... pero weno... k tal vas? cada dia vaig llegint el blog, i ja veig k vas be.
No et dic res del llibre jaja, xk io vaig per el cinke llibre, vaig enderrerida jajaja, pero be, ia hi arribare ia. Val mes tard k mai...
Weno et deixo
Fins aviat
ah, espero k et vagi be dema el viatge...

Anònim ha dit...

si que te ret llegir!!! jo no ho faig tan ràpit com tu...i me ve just es temps per llegir ses teves histèries....encara que no les llegeix cada dia, sempre tenc algún moment per llegir les que duc endarrerides...el potter no l´he llegit, però és una saga que tenc pendent per quan tengui temps lliure...encara que si no acaba amb un petó d´enamorats...no sé si m´agradarà el final, jajajjaj
petonets!!!!

ArgentinitA ha dit...

Wenas wenas!
que tal todo?
espero q bieen.. acabo de ver el blog de cris y vi tu firma.. y nada, pasaba a dejarte un coment...

cuidate, hablamos en el msn ok?
beso grandeee!
dew!

Joan M. Roig ha dit...

jejeje
per norma general no es que me reti llegir (especialment aquests textos tan espesos de ciencia política o coses similars. Però en Potter es una altre cosa.
No se si avui encara escriure per contar es pute viatge d'ahir, que vaig arribar a les nou a n'es pis, perquè he de fer un treball de socio per demà.

SALUTacions!