dilluns, 3 de març del 2008

Guarda d'ovelles






M’he proposat per a la histèria d’avui ometre qualsevol anàlisi quasipolitològica o electoral amb la pretensió de tornar a les histèries clàssiques, per dir-ne de qualque manera.
He de dir, no obstant això, que aquest bloc, com tot, ha tengut una evolució en la qual s’han deixat potser de banda temes de caire més personal havent descobert que els principals reptes o objectius d’adaptació a la meva nova situació d’estudiant universitari a la península havien estat més o menys superats. A partir d’aquesta constatació, la meva existència pren un caràcter més rutinari que fa que les coses, pel fet de no esser ja noves, no me cridin tant s’atenció i no les reflecteixi, per tant, aquí. Tot això no vol dir que no me passin coses dignes de contar ni que no tengui ganes de escriure-les però, en tot cas, queden eclipsades per la campanya electoral.
Aquest cap de setmana ha estat marcat al pis per la visita de sa mare de na Miquela que mos ha cuidat i alimentat. Per altra banda, també hem comptat amb la visita d’en Rafel, i això que na Margalida te angines, que ja mos va visitar (a ella, com s'entén) en aquella ocasió en que varem anar a veure els carrers Felanitx, Santanyí...
Dissabte dematí me vaig aixecar no massa tard perquè, entre altres coses, no duia son enrere ja que divendres vaig començar a les onze; crec que vaig ser el primer i tot, sense comptar sa mare de na Miquela que ja feia feines per dins sa cuina. Jo vaig anar al quiosc a cercar desesperadament diaris que duguessin enquestes electorals però, sempre ho veuràs, cap en va dur. Vaig comprar el Público i me va venir un cd de “Los Tres Cerditos” que tenc ben venal.
No record ben bé de que varem dinar perquè com que sa mare de na Miquela va fer tantes coses, m’he embullat. Jo diria, en tot cas, que era arròs brut i freules amb vinagre (que no se nota). S’horabaixa, tot i que havia de fer feina, vaig anar amb elles dues a Barcelona a passejar per les Rambles, la boqueria... i una cosa que per na Miquela no pot faltar mai, es Farggi (tampoc importava fer publicitat). Sa qüestió és que varem veure una manifestació (no era s’única que hi havia) reclamant el dret a tenir un sostre. Per sort, o no (per allò de s’emoció), no varem veure s’espectacle d’es mossos en acció, però bé.
Ahir me vaig aixecar tard i vaig anar a comprar El Pais, que me va costar la no menyspreable xifra de 2,70 € (un temps que valien 100 pts) i una T10. Va venir en Miquel a dinar (amb qui també havia vengut a n’es Farggi) de sopa i aguiat de rap, cosa que superava es menú dominical de per Sa Mola que segons me varen informar consistia en també sopa i pollastre a l’ast.
S’horabaixa el vaig dedicar a llegir es totxo de diari (amb la revista d’afegitó) i a dissenyar sa bandera de sa RISA Mola que un dia d’aquests vos penjaré. El Mallorca, per no variar, va tornar empatar (i gràcies). Si he de dir sa veritat, ja ni l’escolt...
Avui, desprès de dormir poc i malament, he tornat a custura a fer dues hores de ciència política, política espanyola i una de pràctiques instrumentals amb una substituta que ja ens han assignat.
Un temps, a sa classe de tota sa vida de per Sant Alfons, quan s’acostava un aconteixemnt important en temes de futbol (un Madrid-Barça) feiem porres sobre aquest tema. Ara, emperò, la situació ha canviat un poquet i enlloc de fer-la de temes futbolers la feim (i que estudiam, noltros?) de les pròximes eleccions de dia 9. Jo, com no podia ser d’una altra manera hi he participat aportant un euro. En la meva aposta he combinat coses que crec que passaran amb coses que m’agradaria que passassin. He de dir que no vaig encertar mai aquelles del Madrid-Barça, mem que tal m’anirà aquesta.
Quan tornava de classe, a peu i sense dinar, he vist una cosa que m’ha sorprès (encara que no era sa primera vegada) i m’ha, d’alguna manera, acostat a Sa Mola. Era una guarda d’ovelles de mida considerable que pasturava pel tram entre Cerdanyola i l’estació de Renfe. Li dedic ses fotos a mon pare.
En arribar, que ja era ben hora, he dinat de merluza en salsa de gambas i patates bullides, be al microones, i he escurat. A hores d'ara no he fet res de bo.
Aquest cap de setmana, de fet avui parteixen, venen n’Andreu i na Binimelis a Barcelona i, com que m’han de convidar a dinar, vos deman qualque suggerència en quant a lloc.
Res més, que quedi patent un agraïment a sa mare de na Miquela que, per sinó ho he dit, també va fer es bany. Cosa que era competència meva aquesta setmana.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

No ho havies anunciat pes pis això del cd dels 3 cerditos!!
Freules?? no se diuen fraules en tot cas?
A part d'això, te diré que està bé que de tant en quant tornis a als inicis contant 4 cosetes que te passen, es text sol ser més bo de digerir per sa gent que no li agrada sa política, tot i que és ben normal que un futur politòleg estigui emocionat i pensant tot lo dia en política a causa de ses properes eleccions.

Joan M. Roig ha dit...

potser se diguin freules, no ho se.
Lo d'es cd si que ho vaig dir però com que t'acabaves d'aixecar alomillor...
Una altra cosa, tampoc hi pens tot lo dia am sa política, eh?!!

Anònim ha dit...

És més entretengut i s´enten més aquesta histeria d´avui que les de tanta política, però hi ha d´haver de tot, així ens enteram els profans amb la matèria.
Va anar molt bé aquest cap de setmana amb sa mare de na Mica, així vos va alimentar molt bé i fer altres feines. Per cert, fraules és amb a, malgrat sona e.
A ton pare li ha agradat molt sa guarda d´ovelles i diu que té cantarà "sa tonada des munyir".Es cd des tres cerditos regalel a qualque nin petit, així no ho perdràs tot.