Així estaven gran part dels vols a les pantalles de l’aeroport del Prat. De res m’ha servit aixecar-me a les set i mitja per agafar tren i tren fins a s’aeròdrom. Dins es segon tren, on per cert he hagut d’anar dret, ja hi havia una boira que feia por i, segons pareix, per Son Sant Joan també n’hi havia. Tant és així que jo que havia d’embarcar a les 10:45 no ho he fet fins ben passada la una perquè s’avió que d’abans ja havia partit cap a Palma amb retràs, i s’anava acumulant.
Menos mal que ahir vespre vaig aprofitar un poc de pate coent que m’havia sobrat i el vaig enfangar a una llesca de pa bimo que, amb un funciona, m’he fotut a s’aeroport.
He de dir que, a més avui que volava tot sol, m’he mort d’oi esperant però, tot i així, m’he anat entretengent observant a sa gent.
Hi havia un grup de japonesos la guia dels quals seia a davant jo. Hi ha anat un jove mallorquí (que m’imagin que tendria interessos turístics) i li ha començat a demanar coses mentre jo, com si d’una conversa estil llibre d’anglès se tractàs, perquè si, xerraven en anglès; anava escoltant quatre coes, a falta de res millor que fer.
A lo vist, se tractava d’una petita companyia que organitzava recorreguts, com ella mateixa els ha definit, d’estil japonès ja que s’estaven dues nits a Mallorca (vegent tan sols Valldemossa, les Coves del Drac i Palma), dues a Eivissa (però no de discoteques) i dues a València (falles) abans de tornar a Barcelona.
Aquell homo li ha dit que, essent Mallorca l’illa de la calma, no era adeqüat visitar-la d’aquesta manera. També li ha dit que hi havia unes platges precioses i li ha demanat perquè els japonesos, al contrari que els xinesos, no van a la platja. Ella li ha dit, segons he entès, que no els agradava posar-se morenos ja que consideraven més bella la pell blanca.
Trob, però, que si mateix he entès bastant de sa conversa i es que se coneix si son anglesos o no però jo crec que més o manco, la d’Osaka i el Mallorquí s’han entès. S’han donat el mail i tot, encara que a ella no li ha anat be quedar per sopar.
Per altra banda, he conversat quatre mots ambuna senyora major que també esperava per anar cap a Menorca.
Afortunadament, desprès de l’espera, el vol ha anat bastant bé i m’ha agradat perquè hem entrat, crec jo, per la part nord i hem travessat tota s’illa vegent ports, pobles, camins, muntanyes, molins, un camp de golf i sembrats com fitxes de colors, com deien ets anegats.
En arribar hem anat a dinar i he tret a passetjar els cans. En definitiva, ja som per Sa Mola per passar ses vacacions!!
Menos mal que ahir vespre vaig aprofitar un poc de pate coent que m’havia sobrat i el vaig enfangar a una llesca de pa bimo que, amb un funciona, m’he fotut a s’aeroport.
He de dir que, a més avui que volava tot sol, m’he mort d’oi esperant però, tot i així, m’he anat entretengent observant a sa gent.
Hi havia un grup de japonesos la guia dels quals seia a davant jo. Hi ha anat un jove mallorquí (que m’imagin que tendria interessos turístics) i li ha començat a demanar coses mentre jo, com si d’una conversa estil llibre d’anglès se tractàs, perquè si, xerraven en anglès; anava escoltant quatre coes, a falta de res millor que fer.
A lo vist, se tractava d’una petita companyia que organitzava recorreguts, com ella mateixa els ha definit, d’estil japonès ja que s’estaven dues nits a Mallorca (vegent tan sols Valldemossa, les Coves del Drac i Palma), dues a Eivissa (però no de discoteques) i dues a València (falles) abans de tornar a Barcelona.
Aquell homo li ha dit que, essent Mallorca l’illa de la calma, no era adeqüat visitar-la d’aquesta manera. També li ha dit que hi havia unes platges precioses i li ha demanat perquè els japonesos, al contrari que els xinesos, no van a la platja. Ella li ha dit, segons he entès, que no els agradava posar-se morenos ja que consideraven més bella la pell blanca.
Trob, però, que si mateix he entès bastant de sa conversa i es que se coneix si son anglesos o no però jo crec que més o manco, la d’Osaka i el Mallorquí s’han entès. S’han donat el mail i tot, encara que a ella no li ha anat be quedar per sopar.
Per altra banda, he conversat quatre mots ambuna senyora major que també esperava per anar cap a Menorca.
Afortunadament, desprès de l’espera, el vol ha anat bastant bé i m’ha agradat perquè hem entrat, crec jo, per la part nord i hem travessat tota s’illa vegent ports, pobles, camins, muntanyes, molins, un camp de golf i sembrats com fitxes de colors, com deien ets anegats.
En arribar hem anat a dinar i he tret a passetjar els cans. En definitiva, ja som per Sa Mola per passar ses vacacions!!
Menos mal que he vengut per Mallorca, perquè a Catalunya s’internet/MSN està col·lapsat. Jejeje És broma!
1 comentari:
He de dir que jo vaig dur sa sort que a les 21 h. per Palma ni a Barcelona hi havia boira i vaig partir ben puntual; no va passar lo mateix a uns que havien d'anar a Madrid, que s'avion partia a les 15:30 i s'hora estimada era a les 00:30. Jo també vaig fer es trajecte per damunt s'illa, però es vespre domés vaig poder distingir Santa Margalida, Sineu, Petra i Manacor i, es camp de golf, tot i que no el veien per sa fosca, també el tenc ben vist, perquè és de lo darrer que veus antes d'aterrizar.
Per cert, jo també som a s'estació central de sa Cala.
Publica un comentari a l'entrada