Avui tenc molta son. Per un procés d’aquests naturals l’he anat acumulant des de diumenge, nit electoral, i ahir vespre, per acabar-ho de completar, vaig veure la pel·lícula Salvador. Això va ser una cosa inicialment involuntària ja que estava jo escoltant música en la funció del “Reproducir Todo” quan, un moment determinat, va començar a mostrar-se el citat film i, com qui no vol la cosa, el vaig anar mirant.
Com supós que ja sabreu, la citada cinta explica s’història del militant anarquista català Salvador Puig Antich, últim ajusticiat per garrote vil a l’Estat Espanyol.
Va ser jutjat per un tribunal militar, ja vos podeu imaginar, i el van matar a Barcelona, a la Presó Modelo el 2 de març de 1974 a les 9:20 hores del demati, certificant la seva mort un capità metge a les 9:40 (!!!) desprès de l’assassinat per part d’ETA de Carrero Blanco, també conegut com el pequeño saltatejados,
Especialment es darrer tros, i tot i saber com acaba la història, es molt fort. Tampoc vos donaré excessius detalls per si, per un d’aquells casuals, la volguéssiu veure.
Me va commoure, entre altres coses, com el funcionari que el vigilava li va agafant sinó carinyo, compassió. També me va commoure veure el botxí que el va executar, que a vegades inclús pareixia una persona.
Circulen certes crítiques per Internet de s’estil de que s’ha buidat de contingut polític el personatge així com que certs personatges son falsament dignificats. No coneixent jo en gran mesura s’història no entraré a fer valoracions. No tot pot agradar a tothom i, a jo sa peli me va agradar. A més, en una entrevista a la revista local “Dies i Coses” (o algo així de per devers Santanyí) que na Miquela me va mostrar, na Margalida, que així nom, no criticava el film.
Per altra banda, me va emprenyar recordar la participació activa en el cas de “personatges” com Manuel Fraga Iribarne o Pio Cabanillas. Es en aquests moments quan pens com pot condemnar el PP la dictadura franquista si hi estava implicat fins a dalt!?
Evitaré temptacions de parlar de política. Realment ahir vaig perdre molt es temps perquè, davant s’ordenador, no vaig ser capaç de copiar una pàgina d’apunts durant tot s’horabaixa. A banda d’això, vaig fer devers la una de la nit (mitjançant s’inestimable col·laboració de na Miquela) un càlcul de desproporcionalitat de les passades eleccions que, ni vaig aconseguir fer bé ni s’havia d’entregar.
Avui he partit amb na Miquela a peu pensant que hi havia vaga de bus, cosa que no era certa i he anat a classe, cosa habitual i freqüent, i desprès he quedat a dinar amb un parell de sa classe, aprofitant que a les tres havia quedat amb en Jorge del PIUNE perquè me mostràs les noves cabines que han instal·lat a l’hemeroteca (3 per discapacitat sensorial i 3 per física). Estan molt bé amb una telelupa molt virguera que se connecta amb s’ordenador, que te una pantalla de 21”.
Bé, no se si qualque vegada he contat que a Mallorca hi vaig demà. Ho tornaré a contar perquè això només me passa a jo i, per tant, no te desperdici. Volia anar-me’n amb na Marga i, un dia (millor dit una nit) els varem comprar. Ella els va comprar abans per problemes tècnics meus. Jo vaig accedir a la web desprès i, guian-me amb el preu, el número de vol i l’hora, vaig comprar –el que me pensava jo que era- el mateix. No comptava jo que el calendari d’Spanair se me va posar, per una d’aquelles estranyes coses de la vida, d’estil anglès sense jo saber-ho (amb això vull dir que el diumenge està a l’esquerra) cosa que va provocar que compràs el mateix vol però de divendres.
Una excusa, en fi. una excusa per estar un parell d’hores més per sa roca i per anar a un parell de classes menys. Sa putada és que m’hauré d’aixecar prest i me va costar lo mateix.
Encara que ja he triat es seient (6A) i he imprès sa targeta d’embarcament, no he fet sa maleta i ni se si he de facturar, perquè tenc un grapat de tuppers buits i molta roba d’hivern que, per altra banda, quan l’hagi de tornar a emplear (si no hi ha novetats) seré per aqui així que... Perquè m’ajudeu a decidir, potser obri una enquesta estil Cuní de tv3 (histeries.si, histeries.no).
Com supós que ja sabreu, la citada cinta explica s’història del militant anarquista català Salvador Puig Antich, últim ajusticiat per garrote vil a l’Estat Espanyol.
Va ser jutjat per un tribunal militar, ja vos podeu imaginar, i el van matar a Barcelona, a la Presó Modelo el 2 de març de 1974 a les 9:20 hores del demati, certificant la seva mort un capità metge a les 9:40 (!!!) desprès de l’assassinat per part d’ETA de Carrero Blanco, també conegut com el pequeño saltatejados,
Especialment es darrer tros, i tot i saber com acaba la història, es molt fort. Tampoc vos donaré excessius detalls per si, per un d’aquells casuals, la volguéssiu veure.
Me va commoure, entre altres coses, com el funcionari que el vigilava li va agafant sinó carinyo, compassió. També me va commoure veure el botxí que el va executar, que a vegades inclús pareixia una persona.
Circulen certes crítiques per Internet de s’estil de que s’ha buidat de contingut polític el personatge així com que certs personatges son falsament dignificats. No coneixent jo en gran mesura s’història no entraré a fer valoracions. No tot pot agradar a tothom i, a jo sa peli me va agradar. A més, en una entrevista a la revista local “Dies i Coses” (o algo així de per devers Santanyí) que na Miquela me va mostrar, na Margalida, que així nom, no criticava el film.
Per altra banda, me va emprenyar recordar la participació activa en el cas de “personatges” com Manuel Fraga Iribarne o Pio Cabanillas. Es en aquests moments quan pens com pot condemnar el PP la dictadura franquista si hi estava implicat fins a dalt!?
Evitaré temptacions de parlar de política. Realment ahir vaig perdre molt es temps perquè, davant s’ordenador, no vaig ser capaç de copiar una pàgina d’apunts durant tot s’horabaixa. A banda d’això, vaig fer devers la una de la nit (mitjançant s’inestimable col·laboració de na Miquela) un càlcul de desproporcionalitat de les passades eleccions que, ni vaig aconseguir fer bé ni s’havia d’entregar.
Avui he partit amb na Miquela a peu pensant que hi havia vaga de bus, cosa que no era certa i he anat a classe, cosa habitual i freqüent, i desprès he quedat a dinar amb un parell de sa classe, aprofitant que a les tres havia quedat amb en Jorge del PIUNE perquè me mostràs les noves cabines que han instal·lat a l’hemeroteca (3 per discapacitat sensorial i 3 per física). Estan molt bé amb una telelupa molt virguera que se connecta amb s’ordenador, que te una pantalla de 21”.
Bé, no se si qualque vegada he contat que a Mallorca hi vaig demà. Ho tornaré a contar perquè això només me passa a jo i, per tant, no te desperdici. Volia anar-me’n amb na Marga i, un dia (millor dit una nit) els varem comprar. Ella els va comprar abans per problemes tècnics meus. Jo vaig accedir a la web desprès i, guian-me amb el preu, el número de vol i l’hora, vaig comprar –el que me pensava jo que era- el mateix. No comptava jo que el calendari d’Spanair se me va posar, per una d’aquelles estranyes coses de la vida, d’estil anglès sense jo saber-ho (amb això vull dir que el diumenge està a l’esquerra) cosa que va provocar que compràs el mateix vol però de divendres.
Una excusa, en fi. una excusa per estar un parell d’hores més per sa roca i per anar a un parell de classes menys. Sa putada és que m’hauré d’aixecar prest i me va costar lo mateix.
Encara que ja he triat es seient (6A) i he imprès sa targeta d’embarcament, no he fet sa maleta i ni se si he de facturar, perquè tenc un grapat de tuppers buits i molta roba d’hivern que, per altra banda, quan l’hagi de tornar a emplear (si no hi ha novetats) seré per aqui així que... Perquè m’ajudeu a decidir, potser obri una enquesta estil Cuní de tv3 (histeries.si, histeries.no).
4 comentaris:
Aprofit s'avinentesa per recordar-te que un dia la vull veure a aquesta peli.
En quant a lo de'n Cuní, histèries no al lo des facturar, sí a lo des tuppers (sempre i quan t'hi cabin, i si no, ja saps que tens 2 comodins) i no a lo de sa roba.
Aquesta Margalida és de Felanitx, de llinatge Bover, cosina de na Turita i té una filla que nom Llibertat, que va néixer quan en Puig Antich ja havia mort. A que no ho sabies a tot això?
Per cert, a jo també m´agradaria veure aquesta pel.licula, ja la me deixaràs.
Fraga, fundador de God.sa
Publica un comentari a l'entrada