dilluns, 17 de març del 2008

S'Hipòdrom i poca cosa més


Cada vegada m’estic comprometent davant més gent que deixaré el tema de la política un poquet al marge. Ho faré, si més no hauré de fer qualque al·lusió, per petita que sigui, al cas De Santos. Quines coses més rares, essent en Rodriguito d’es PP, aquest partit en contra dels drets dels homosexuals, era ben gay, i a més de gay, era guay perquè convidava als seus col·legues a orgies pagades per tots els ciutadans de Ciutat.
Ha d’esser molt guapo això de ser polític i tenir a n’es teu càrrec una visa de s’Ajuntament.
Es qüestió d’estadística afirmar, i qui ho negui no te raó, que molts dels escàndols de corrupció i malversació de fons públics en aquest país ha fet el mateix partit. Es tema és que aquest senyor fou tinent de batlle i regidor d’Urbanisme, una posició sensible i propícia per a segons quines conductes. Però, realment, qualcú va decidir a tancar els ulls i deixar que el convidessin a orgies.
Fa un parell de setmanes, quan a classe d’història ens van explicar la figura d’en Rasputin, ja hi va haver certes rialles. I no és per manco.
No ho se jo, els bisbes que diran (per qui demanaran el vot)... sinó els hi conviden.
Bé, es tema és que el Mallorca va perdre i mentrestant jo era a s’Hipòdrom de Son Pardo amb sos padrins joves, aprofitant s'avinentesa de que es primo Miquel Lluis hi fa feina, a veure cavalls i egos fent un parell de carreres d’aquestes.
S’ambient està be i, per anar-hi un dia, no està malament però no seria una d’aquelles coses a ses quals m'hi aficionaria i hi aniria cada diumenge. A jo totes ses carreres me pareixien iguals i és que, sinó hi tens interessos o apostes, que té més qui guanya.
Una de les més entretengudes fou una en que corria en Xisco Moya, que va quedar sisè crec recordar. No està malament, no?
Abans d’això, he de dir que havia dinat de sopa i porcella, vaig sopar d’un variat i avui per dinar hem fet amb n’Aina aquelles piteres de pollastre amb nata i sopa de ceba. Han quedat més o manco bé.
Per altra banda, abans havíem anat allà dalt per dins sa muntanya a pintar un parell de tubos. Si qualcú s’avorreix i si vol apuntar...
Ahir vaig veure a n'es diari un parell de coses que tal vegada estaria be fer-ne referéncia. Una d'elles era que un vuitanta per cent dels estudiant universitaris copiava els seus treballs d'internet (no pot ser mai!). Aqui deix sa dada. Per altra banda, hi havia gent especialitzada en crear, fabricar, tesis per un mòdic preu de 10.000€. Ja ho diuen que amb dobbers se pot comprar tot manco sa dignitat...
Bé, avui no tenc molta escriguera així que ho deixarem per aqui.