dissabte, 15 de març del 2008

Soldados de Salamina


"...Cuando salí hacia el frente en el 36 iban conmigo otros muchachos. Eran de Terrassa, como yo; muy jóvenes, casi unos niños, igual que yo; a alguno lo conocía de vista o de hablar alguna vez con él; a la mayoría no. Eran los hermanos García Segués, Miquel Cardos, Gabi Baldrich, Pipo Canal, el Gordo Odena, Santi Brugada, Jordi Gudayol. Hicimos la guerra juntos; las dos: la nuestra y la otra, aunque las dos eran la misma. Ninguno de ellos sobrevivió. Todos muertos. ¿Sabe? Desde que terminó la guerra no ha pasado un solo día sin que piense en ellos. Eran tan jóvenes. Murieron todos. Todos muertos. Muertos. Muertos. Todos.
Ninguno probó las cosas buenas de la vida. Ninguno tuvo una mujer para él solo. Ninguno conoció la maravilla de tener un hijo.
Nadie se acuerda de ellos ¿Sabe? Nadie. Nadie se acuerda siquiera de por qué murieron, de por qué no tuvieron mujer e hijo; nadie y, menos que nadie, la gente por la que pelearon.
No hay, ni va a haber nunca ninguna calle miserable de ningún pueblo miserable de ninguna mierda de país que vaya a llevar nunca el nombre de ninguno de ellos.
¿Cree usted que alguien me ha agradecido alguna vez haberme dejado la juventud luchando por la libertad del país? Nadie. Nunca. Ni una carta. Ni un gesto. Nada"

5 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha agradat aquest escrit d'avui, molt emotiu. Aquest escrit és digne d'un bon comentari, es problema és que en aquests moments no estic massa inspirada, me sap greu. Si me pega s'escriguera, ja el te faré més llarg.

Anònim ha dit...

Una vegada llegit el llibre, si no has vist la pel·lícula no cal que hi perdis temps. No aporta res, ni tan sols cinematogràficament.

Joan M. Roig ha dit...

Miquela, t'ha agradat perquè és curt i no xerra de política, però tranquila, és més llarg que els que jo te faig a tu!!
Miquel Lluis, sincerament, jo ho he fet al revés, me val la pena llegir-me es llibre? (és que en tenc un caramull en "llista d'espera")

Anònim ha dit...

jo no he llegit el llibre, ni sé quin és, però el que tampoc sé ni crec que puguii saber mai és el sentit de les guerres.....
canviant de tema...no és que no volgués llegir el bloc, és que he estat una temporada sensa ordinador...i això és com moltes coses...t´hi aveses i l´utilitzes diariament...però si no el tens, simplement fas altres coses...
estic contenta de veure que segueixes escrivint al bloc...ara vaig a posar-me una mica al dia llegint escrits anteriors...jajajaj
segueix amb aquest bon humor!!!
petonets!!!

Joan M. Roig ha dit...

ah, això està bé. Jo m'hauria d'avesar a estudiar i no hi ha manera...