dijous, 27 de març de 2008

Un variat


Menos mal que estaré unes setmanes sense tornar a Mallorca, perquè sinó tal vegada m’en afluixaria. Ho dic per lo d’es viatge, els retards de l’avió (ja sigui per la forma d’embarcament aquella ineficaç, “por la llegada tardía del avión” o perquè no retiren sa passarel·la) o del tren. El tren ara és més ineficient encara, si això era possible a Barcelona, perquè com que es pont que va de sa terminal a s’estació està tancat i te fan anar amb un bus que, sempre que hi he anat per sa voltera que fa, he perdut es tren i he hagut d’esperar mitja hora.
Com ja vaig dir, dimarts vaig arribar devers les nou i dimecres, ahir, ja me va tocar anar a custura encara que, afortunadament, només tenia de nou a dotze. A la segona hora de política espanyola ens van posar un documental sobre en Franco. Es imperesionant la quantitat de mites i històries falses que sobre ell se varen anar estenent i que ara en democràcia ningú s’ha ocupat de desmentir.
En primer lloc, son pare era un lliurepensador que anava de beure i de dones, per això, germà de tres més, el jove Xisco va decantar-se cap a la seva mare que li va inculcar una tradicionalista moral catòlica.
Davant sa derrota que per a cada un dels individus de Ferrol va provocar la desfeta naval del 98, en Franco va reforçar el seu sentiment nacionalista i patriòtic. Per això es fa allistar a l’exèrcit, a l’Alcàsser de Toledo on li va ser el centre de les burles dels seus companys per la seva baixíssima estatura, per aquest motiu, no podia carregar amb un fussell reglamentari i n’hi van haver de donar un de més petit.
Quedant el 295 dels 311 de la seva promoció (o algo així), només li quedava anar a Àfrica on va ser ferit en diverses ocasions. Una vegada els metges espanyols, que als ferits els deixaven tirats a les trinxeres per impossibles, no el van voler evacuar i Franco, agafant l’arma del seu secretari marroquí, va amenaçar al metge, que al final va diagnosticar la ferida de l’estomac com a curable.
En Franco havia ascendit a general i a la campanya d’Astúries es va guanyar el sobrenom de “el carnicero de Asturias” per la falta de miraments de la seva actuació.
Al 36 el govern del Front Popular el va enviar a Tenerife i ell no veia molt clar lo del cop d’estat però al final es va decidir i va anar on en Mola l’havia enviat, al Nord d’Àfrica. Des d’allà i essent com era un “got buit” en el sentit de que no tenia cap ideologia, els nazis i els feixistes van condicionar la seva col·laboració a que Franco fos l’interlocutor.
Es parla de que en Xisco va retardar el final de la guerra (amb accions com la de l’Alcasser de Toledo) per augmentar el seu prestigi i poder personal. Així, quan fou designat com a comandant en cap ho va ser només el temps que duràs la guerra, frase que el seu cunyat (en Serrano Suñer) va eliminar del decret.
Per altra banda, i ja per acabar perquè ja m’he cansat de xerrar d’aquest “senyor”, dir que a Hendaya, quan va quedar amb en Hitler, un altre senyor, va fer tard pel mal estat de les vies (ja hi devia haver rodalies). No hi va arribar tard aposta, com es va dir, per pressionar a Hitler.
En aquest sentit, i com a mostra de l’ampli repertori de mentides del règim que amb els anys no s’han netejat. És fals que Franco no volgués entrar a la guerra ja que hi hagués entrat a canvi d’armament, diners i el Nord d’Àfrica (de Marroc fins a Libia) per a restablir “el imperio”. Així, quan en Franco li amollava aquest rollo a n’es cap quadrat, aquest feia badalls. Desprès, en acabar l’entrevista, va anunciar que s’estimava més que li treguessin quatre dents que tornar a xerrar amb aquell homo.
Bé, sa veritat es que no era sa meva intenció parlar-vos d’això, però ha vengut així. Dir que per avui havíem de fer un treball de sociologia que, d’entre vuit grups, quatre havien de fer una presentació. Tots le mos havíem preparada i al sorteig no mos ha tocat a noltros però un puta grup d’es coions ha dit que no la duien preparada i llavors, de rebot, mos ha tocat a noltros. Sa veritat és que jo tampoc m’ho havia preparat molt i així ha anat (per part meva).
Per cert, me venen a n’es cap altres qüestions que no queden clares sobre el final d’en Harry Potter desprès de que me diguessin que el prota entra com a auror, n’Hermione entra al cuidat de criatures màgiques i en Ron a Sortilegios Weasley. Que passa amb els Dursley?

5 comentaris:

Joan M. Roig ha dit...

batuadell!!
Ara venc de comprar fruita i, per 4 plàtans (de Canàries), 2 pomes i 2 peres he pagat 3,35€.
Surt a quasi mig euro per peça: A SETANTA PESSETES PER FRUITA!!
Allò de CINCO AL DIA ES VITAL no s'ho pot permetre tothom...

santhilarina ha dit...

Veig que el viatge t'ha anat bé, me'n alegro, encara que això dels retards... és un rollo, pero weno.
I que cabrons aquests del tal grup que van dir que no tenieu el treball preparat. No tenien més res a fer per dir això o que? que capullos!
D'això de que els passa als dursley no en tinc ni idea jaja, com ja t'he dit el seté llibre encara no l'he llegit. Ja et treurà el dubte altre persona jeje.
Ah, gràcies per comentarme al meu blog eh? jejeje. Quan vulguis hi pots anar, encara que jo no escric cada dia. Avui si que hi escriuré.
Vinga deew, hasta otra! jejejej!

Anònim ha dit...

Molt bona pregunta aquesta dels Dursley i, per cert, lo de'n Harry auror i tot això, no surt al llibre. Però bé, ja que hi som, 2 preguntes +: què passa amb tots els altres Weasley? I qui és el director de Hogwarts?

Joan M. Roig ha dit...

Aquest tema pot interessar a qualcu. M'han dit una web que parla de lo d'en Potter:
www.eldiccionario.org

Unknown ha dit...

Em pensava que s'asunto anava d'un variat a n'es "Gomila" però veig que no.
Sobre en Franco veig que no sabem moltes de coses, es veu que nomes ens varen dir allò que els convenia.
Al pròxim vol esper que no tenguis tants de retards, es veu que els vas agafar tots.