A n'es CAP

Avui, com que quan m’he despertat tenia 38 de febre, més que ahir, he decidit anar a n’es metge perquè me medicàs. Hi he anat amb na Miquela, que havia d’anar a n’es banc, i en principi hagués anat a n’es d’es seguro, que està per aquí aprop però com que només era de tres a sis, he anat a n’es CAP (PAC, a ca nostra) on m’han donat hora per a les 10:50.
Hi he tornat i jo esperava a sa consulta 18 perquè es paperet ho deia però ha resultat que era a sa 14. Sa metgessa m’ha dit que li pareixía un refredat normal (perquè no havia notat res que digués lo contrari) amb la gola vermella i mucositat a les orelles (on també duc, segons m’ha dit, un tap de cera que m’hauré de llevar quan estigui bé). Sa febre me dudarà uns 3 o 4 dies però si persisteix hi he de tornar.

M’ha receptat efferalgan (“na Bel” anava ben encaminada) i un xarop i amb sa recepta només m’ha costat tres i pico.
Aquests catalans se queixen molt de sa financiació i tot això, dient que tenen sa sanitat col:lapsada i aquestes coses, però personalment me dona s’impressió (segur) que està més saturada i més mal finançada a les Illes, serveixi la foto com a bon exemple.
Per cert, aquella dona de sa recepció s’ha barallat mitja hora amb s’ordinador per donar-me hora i quan ho ha aconseguit m’ha demanat si era un “desplaçat”, a lo que li he respost que si. Per altra banda, m’ha informat de que a no se quin carrer de Barcelona i havia algú que tenia el nom igual que jo, encara que no se si era amb Joan o Joan Miquel, supòs que amb Joan.
I res, encara que no me trob massa malament no se si m’hauria de posar a fer feina perquè clar, tenc com a costum arrelat de tota sa vida quan estic un poc malalt allunyar-me de qualsevol tasca escolar. Però és que me fa més vessa que quan no tenc res.
Per altra banda, ara ja no és lo mateix que quan anava a escola que havia de fingir estar malalt per no anar-hi, ara si no hi vaig no hi vaig i n’Aina no ho comunicarà. Entenc que ha quedat clar que avui no he anat a classe.

Una dada, crec que ha estat sa primera vegada que he anat a n'es metge tot sol i, com ha quedat palés, potser escriuré histèries fins i tot al meu llit de mort, o potser no.