dilluns, 7 d’abril de 2008

Per ses putes (II)

Dissabte horabaixa varem anar a fer una expedició d’exploració amb na margalida i na Miquela per una zona de Cerdanyola que, jo almanco, desconeixíem. Després el vespre, l’àrbitre de l’equip de la metròpoli li va robar el partit al Reial Mallorca amb multiplicitat de greuges que ara tampoc anirem a relatar. Lo pitjor d’es cas és que sa premsa imperial ha recollit la notícia de tal manera que fa veure que el partit va esser desequilibrat per l’àrbitre però en sentit contrari per la merescuda expulsió d’en Ramos. Sa putada va ser que noltros al pis, no sabent que hi havia altres opcions, varem mirar el partit per Telecinco on, apart d’importants problemes tècnics, varem poder “gaudir” l’integrisme d’en Benito Floro, encara que estàs compensat, un poc, amb en Soler.
No faré cap escrit encès com vaig fer en una anterior ocasió així que ho deixarem anar.
Diumenge me’n vaig anar a dinar a Barcelona i després vaig fer es bany, per tant, feina acadèmica en vaig tornar fer poca en aquest cap de setmana.
Avui ha estat, per altra banda, un dia d’aquests en que més hagués valgut quedar-me dins es llit. Primerament perquè m’he despertat amb un mal de coll més intens de lo que era quan vaig anar a jeure (i que encara conserv) i perquè, fruit de no haver ni obert s’agenda, no tenia en compte que de 9 a 11 hi havia seminari de política i que jo el tenc sa setmana que ve, per tant he anat a sa biblioteca a llegir es diari, desprès d’intentar anar a sa telelupa que encara no està operativa.
Desprès d’això a política espanyola, de dues hores, hem vist videos de la Transició durant més d’una hora (un dels quals crec que ja havia vist per la tele), però molt interessants.
Més tard a Pràctiques Instrumentals hi havia classe teòrica que competeix amb les de Fonaments del quatrimestre passat en quant a la baixa afluencia d’alumnat (manco de 20, segur).
A les dues he agafat el bus perquè me feia venir caminant i, coses que passen, sempre que vaig a peu es bus fa més via a passar que quan l’esper.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Lo primer de tot vull dir que me pareix millor anomanar ta mare amb el seu nom que dir-li "vella", es dia que ho vaig llegir,sa veritat, no me va agradar, a pesar que crec que tu ho deies amb tot es carinyo o així ho vaig interpretar.
Diven que "el peix gros se menja al petit" i mes o menos es lo que li passa al "Mallorca", val mes no enfadar-si.
Finalment procura posar un poc mes d'esment amb lo que fas, un dia perdràs es cap...
Be Joan avui ja t'he sermonat massa, no t'enfadis per això.
Fins a la pròxima.

Anònim ha dit...

Lo primer de tot vull dir que me pareix millor anomanar ta mare amb el seu nom que dir-li "vella", es dia que ho vaig llegir,sa veritat, no me va agradar, a pesar que crec que tu ho deies amb tot es carinyo o així ho vaig interpretar.
Diven que "el peix gros se menja al petit" i mes o menos es lo que li passa al "Mallorca", val mes no enfadar-si.
Finalment procura posar un poc mes d'esment amb lo que fas, un dia perdràs es cap...
Be Joan avui ja t'he sermonat massa, no t'enfadis per això.
Fins a la pròxima.

Joan M. Roig ha dit...

jejeje
Tranquila per lo d'es sermó!!
Tens raó