Poques classes i molta sequera

Ja de dins es llit, he tengut certs dilemes morals que m’han fet estar-me devers deu minuts debatent internament si m’havia d’aixecar o no. A n’es final, i per allò de que som un estudiant mooolt responsable, m’he decidit a aixecar-me, m’he vestit i amb na Miquela, perquè na Marga ja havia partit, hem agafat es bus just a temps.
A classe, complint-se les meves previsions, hi havia molt poca gent i és que, segons els meus càlculs, només tendríem classes de nou a deu (de política només en feim una hora, segons quins dijous) i de onze a dotze, ja que sociologia (de dotze a dues) hi vaig anar la setmana passada.
Es tema, emperò, ha estat que història (de onze a dotze) tampoc en teníem perquè, segons han dit, hi havia un avís ja que el profe estava en un tribunal o no se qué.
En conclusió, només hi hem anat els paletos que no sabíem que no hi hauria història i els que havien de fer sociologia (o alguns d’ells, els que no havien acabat els treballs).
Desprès he tornat a peu i m’he ajagut per veure si me tornava es son que tan inútilment havia tallat però no hi ha hagut manera per sa qual cosa he contactat amb mu mare, que estava a una estació d’esquí tancada veient com els seus alumnes jugaven amb sa neu, a sa qual demà probablement (com ja tenia pensat) aniré a veure a s’aquarium. Hi aniré, probablement, en haver fet un examen de pràctiques instruments.
Ahir me vaig poder aixecar una hora més tard i només vaig fer dues horetes de classe, en la segona de les quals ens van posar dos vídeos; i és que, com ja li he dit a mu mare: “Haguessis pres bon ofici” (je je je).
Bé, antes d’ahir a vespre soparem a n’es Bonapizza per celebrar s’aniversari de na Miquela i tot això. Desprès, que vàrem tornar amb en Sergio en cotxe, vaig recordar un dels molts avantatges del transport públic/ inconvenients del cotxe privat, i és que varem donar més voltes que un ca dins una sanaia perquè no trobàvem aparcament.
I res, tal vegada en dies com aquests en que tant es parla de la sequera i de la necessitat o no de fer un minitransvasament com a solució d’urgència crec que estaria bé, sense xerrar massa de política, donar, breument, sa meva opinió.
En primer lloc, pens que no s’hauria de criminalitzar excessivament el fet de voler dur aigua al Llobregat comparant-lo, com fan des de diversos sectors, amb el de l’Ebre ja que ni la magnitud és la mateixa ni l’ús que es pretén donar als recursos hídrics tampoc ja que al País Valencià deuen tenir una gran afició al golf i, clar, volen fer massa camps que desprès s’han de regar.
Si és duu aigua a Barcelona és, primordialment, per al consum privat. Així i tot, com han suggerit diversos companys meus, crec que abans que el transvasament s’hauria d’optar per restriccions d’aigua ja que això serviria per aconseguir una major conscienciació ciutadana envers la necessitat de no malgastar aigua (que ens acostumaríem a no tudar-ne tanta) i pensant, per altra banda, en que milions i milions de persones es troben cada dia i de per vida en unes condicions infinitament pitjors que la nostra. A més, aquest transvasament es pinta com a mesura puntual però, tenint en compte les previsions futures en quant a canvi climàtic i sequera (d’aquest planeta que mos carregem entre tots), potser (millor dit, segur) el fet deixarà d’esser puntual, deixant d’esser també una solució viable.
Amb tot, l’oposició (oportunista) criticaria el fet perquè considerarien obligació del govern evitar les restriccions però, tanmateix, com a oposició pareix que tenen l’obligació de no aconseguir cap mena de consens.
Per cert, ara mos hem barallat mitja hora amb so router inalàmbric perquè només ens oferia “acceso local” perquè sa xarxa era privada (privada però nostra!!!). Si public és que hem vençut a s’aparato.