dissabte, 12 d’abril de 2008

Repòs... a Sabadell



Si no escrivia des de dijous no és, afortunadament, perquè estigui fotut ni, malauradament, perquè hagi estat estudiant. Jo me trob ben be, per una vegada diré que trob que estic ben bo, i sa raó per sa qual no he escrit és perquè no estava massa inspirat, supòs jo; i és que tampoc puc seguir es ritme aquest d’escriure cada dia sempre.
Dijous ja vaig notar una millora de sa situació però no me vaig posar a fer massa feina. Desprès de sopar, o mentres sopàvem, varem mirar el gran partit que va jugar el Getafe, varem fruir de veure com “toreava” amb facilitat al millor equip de la lliga alemanya i també vam veure el final en que els caps quadrats varen aconseguir, en el darrer sospir, capgirar l’eliminatòria que per futbol i per justícia haurien d’haver perduda.
He de dir, emperò, que quan el Mallorca va arribar a les semifinals de la UEFA no se li va prestar ni una petita part de l’atenció que li han dedicat al Getafe tots els mitjans de comunicació. És més, m’atreviria a dir que, ni quan varem arribar a la final de Birmingham (o com s’escrigui) l’atenció que els mitjans estatals ens van dispensar va ser inferior a la d’un partit de, crec que era, quarts de final.
Vull pensar que això no és conseqüència de l’estat centralista en que vivim on, per poc important que sigui l’equip, si està a prop de la metròpoli ja és considera gesta i si està a una illa perifèrica és... poca cosa.
Així i tot, i al contrari de l’anterior reivindicació, jo anava amb el Getafe per diversos motius com la simpatia que li tenc per haver crescut tant en pocs anys (com li tenia al desaparescut Ciudad de Murcia, al Vila-Real o a l'Eivissa mateix), perquè compta amb un parell d’ex-mallorquinistes, perquè m’agrada veure perdre als alemanys i perquè me congratula veure com un equip poc important centra l’atenció tot rompent el biclubisme Madrid-Barça.
Bé, és que sa amargor va entrar per sa tele quan el Bayern va marcar el darrer gol coa que va provocar que en Sergio proposes, al meu parèixer en broma, anar a engatar-nos a Sabadell. Vam anar-hi però no mos varem engatar.
Na Miquela ho conta així:
“Després de totes ses emocions viscudes mirant el partit, sa veritat és que mos varem quedar una mica xof i en Sergio va fer el comentari de que era un dia per sortir a engatar-se i, casi casi, dit i fet. Mos varem animar una mica, també vàrem animar en Joan, encara que no les tenia totes. I res, mentres en Sergio se dutxava i se posava guapo, jo me vaig canviar de roba i vaig aconseguir convèncer en Joan perquè vengués i després, en Sergio se’n va encarregar d’acabar d’animar na Marga, que ja estava amb so pijama dins es llit. Per tant, després de tot, varem anar cap a Sabadell on en Sergio mos va fer de guia i varem coneixer unes quantes discoteques; cada una té la seva particularitat: a Mi chumino negro hi ha un home que deu tenir uns 50 anys que ve a ser el gogó, o algo així, se posa a ballar, fa laterals, se mou més que molts joves; al Bora-bora els camarers i camareres van amb banyador-bikini; i el Paladium és una disco una mica més pija. Noltros allà on varem estar més temps va ser a Mi chumino negro. I devers les 2 i mitja ja varem tornar agafar cotxe i cap a son dormir.”
Aquell homo si que en tenia poca de vergonya... i se movia més ell en un minut de lo que jo m'he mogut mai en un antre obscur i renouer d'aquests.
Els que me coneixen s’extranyaran de que jo hi anàs, jo encara m’extrany. Potser va ser perquè en principi no pensava que anàs enserio, compreneu que si te diuen "anem a mi chumino negro" no fos molt creible, i desprès ja va ser massa tard per reaccionar. No, no vos penseu que viure a Barcelona m'hagi canviat TANT com perquè m'agradi sortir de marxa, però d'això ja divagaré un altre dia. He de dir que quan tornavem mos varem trobar amb un super (de gros) dispositiu d’alcoholemia dels Mossos, que varen fer bufar en Sergio.
Curiosament divendres dematí no tenia massa son però vaig poder comprovar que es demati fa més, bastant més, fred que de nit. Me vaig haver de fregar de valent es puta cuño que te posen a sa mà per entrar, me va recordar les senyes que els nazis feien als jueus, però això son neures meves...
Varem dinar de sopa rellena que va ser boníssima, com també ho va ser es puding de na Binimelis, a qui agraim, a totes dues, sa seva col·laboració. Així, també vaig agrair sa cuixa de cabrit que, a n’es forn, me vaig cruspir ahir vespre. També va ser deliciosa.
Avui hem anat amb na Miquela de shopping per Cerdanyola. Hem anat a una botiga de roba que jo vaig descobrir fa poc que hi era I que no hi es per Mallorca. Tampoc direm marques perquè no mos paguen. Estava dubtant en comprar-me un parell de coses i a n’es final crec que n’hauria d’haver comprat més.
Més tard hem dinat d’una recepta tipicall Miquela, “revuelto amb pisto” que és bastant potable amb cuixes de pollastre i sopar… això ja és una altra histèria que encara no te desenllaç.
I res, continuam com sempre, feina poca i així anam.

P.D.: Estic dubtant de si he de seguir fins dijous amb tres dosis d'Efferalgan cada dia (d'1 gra) i tantes altre de xarop, que per cert és molt bo.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Me pareix que ja no importa que prenguis més medicament si estàs bé. Això de discotequeo està bé, encara que sia en dijous i es divendres classe.M´agradaia veure aquest de 50 anys que se mou tant, en venir hi haurem d´anar...és broma!!! Cada cosa al seu temps.Quan tornis de tendes has de comprar lo que necessitis. Records.

Anònim ha dit...

Fa temps que no te faig cap comentari i trob que aquesta histèria se'n mereix un, per vàries coses. Primera, perquè m'ha agradat sa manera en que l'has escrita. També te mereixes es comentari per lo des sortir de marxa, que, sa veritat, a nes principi no t'hi acabava de veure, i menos a na Marga i, a nes final, ja ho veus, tots a Sabadell! A mem si després d'aquesta experiència t'animes a venir a s'Animalada, on sa música serà molt millor i hi haurà striptease incluit! Esper que si sa música t'agrada més, te moguis una mica, perquè pareixies una estàtua s'altre dia ;P
Amb lo des medicament jo vot perquè s'Efferalgan el deixis de prendre perquè estàs ben bo; lo des xarop, no sé, tampoc de farà mal prendrer-ne un parell de dies més.

Joan M. Roig ha dit...

Miquela, com ja t'he dit, m'estudiare això de s'animalada tenint en compte s'estriptis i sa música bona. No te garantitz que vengui, i molt manco, que me mogui però s'intentarà.
Lo d'es medicaments ho veig llogic (deixar-ho).
Per altra banda, m'agradaria fer notar a mem si és molt normal això de que una mare digui "Això de discotequeo està bé", l'hi hauré de dir a n'Aina que ho has dit...