A s'aquarium

No se ben bé perquè però avui estic un poc cansat. M’he aixecat com sempre i m’he n’he anat a peu. Puntualment hem fet s’examen que no ha estat excessivament difícil. A les deu menos quart ja havia acabat i he anat a agafar es ferrocatas que, ha passat tot d’una quan jo he arribat, m’ha duit fins a Plaça Catalunya d’on he agafat metro fins a Espanya per anar a la ONCE on he anat a cercar el bastó i he comprat una bolla per tenir-la de recanvi. Era massa prest, gairebé les onze, per anar fins a Drassanes (havia quedat amb sa vella a les 12:30) per la qual cosa he anat a sa biblioteca de la casa d’on m’he mirat un llibre molt interessant que anava d’entrevistes a persones del gremio. M’ha cridat s’atenció sa quantitat de polítics que hi havia (un parlamentari a les corts valencianes del PSOE, un conseller de la Junta de Andalucia del PA –ja deu ser ex-, entre d’altres, la majoria interns de l’organització), també hi havia un diplomàtic llicenciat en dret, econòmiques, filosofia anglesa i francesa, a més d’escriptor (però que essent deficient visual no podia desenvolupar segons quins càrrecs). Per altra banda, hi havia un pintor, un escultor, un venedor, una telefonista, una mestressa de casa, aquell senyor mallorquí que va donar la volta al món en veler.. Bé, m’he entretengut.
Més tard he partit cap a Drassanes, jo per allà no hi havia estat des de que estudii per aqui, he passat per l’estàtua d’es nostre cèlebre conciutadà (que mira cap a ca nostra) i he tirat cap a l’aquàrium, via maremagnum.
He de dir que he hagut d’esperar una estona en que m’han envaït al meu voltant, de les escales on seia, joves (la quasi totalitat en viatge d’estudis, diria jo) d’Itàlia i França.
Jo recordava tota aquella zona i també que a la façana de l’aquàrium hi ha, entre moltes altres, la bandera de les Illes.
Han arribat i hem entrat. Què vos he de dir d’es peixos? Està bé, com sempre.
En sortir, i prèvia visita per la botiga (d’allò més important), hem dinat. Jo, concretament, he dinat de gorra, i és que de picnic sempre en sobra.
Crec que sa madona, a sa seva edat, està ben entretenguda perquè encara que no son molts, son nins/nines. Amb tot, però, m’han parescut bons de dur (els hi sentia contar més grosses), a més que hi va amb na Xesca que és jove.
I res, jo desprès els he vist passar amb el bus (encara que ells no m’han vist) quan me disposava a pujar Les Rambles fins a Catalunya per agafar un Renfe (que he hagut d’esperar una estona) cap aqui. Ja a Cerdanyola m’he aturat a adquirir productes d’es Guisona destacant com a novetat uns canelons de bolets, veurem que seran.