divendres, 30 de maig de 2008

Economia: A 2,5 punts







Tenc tantes coses que contar, tantes histèries que durant aquesta setmana hagués escrit però no he pogut per mirar estudiar una mica perquè, no només es el simple fet d'escriure el post, hi ha molts d'entreteniments implicits a encendre l'ordinador.
Però avui escriure, encara que el word no me funcioni (des de fa setmanes, perquè me diu que falta un element de nose quina instal·lació), que la barra inferior d'internet desaparegui, que el teclat canvii de configuració desapareixent o cnavinat de lloc els accents... Com dic, avui escriuré.
Procediré, doncs, a fer certes reflexions de les que la meva malmesa memòria no s'ha oblidat despres de l'examen d'economia d'avui. Encara que eren tres preguntes curtes, no eren gens senzilles ni concretes ni facils, en la línia del professor d'economia política, que pretén que ens xuclem el cervell cercant conceptes, interrelacionant-los, etcétera. Encara que es dificil dir-ho, no m'ha anat massa bé encara que te la bondat de que si de l'altre quatrimestre vaig treure un 6 i del treball d'aquest tenc un 1,5 sobre dos, me basta amb un 2,5 d'aquest examen per aprovar per curs, sinó, hi ha examen de juliol.
No ho vaig molt impossible encara que, si aprov, serà gràcies a les divagacions metalògiques de les preguntes 2 i 3, que han estat una mica xungues, per al meu gust.
A causa d'aquest examen m'he posat molt nerviós, no ja quan el feia (o quan ho intentava) sinó en l'estona d'abans i, especialment, ahir vespre quan tenia la desagradable sensació de que el que havia estudiat no m'havia quedat, cosa que me posava més nerviós encara.
Un dia d'aquests, les respectives estacions centrals varen enviar un paquet al pis enviant, entre d'altres coses, unes raccions de caragols amb un all i oli deliciós. També ha estat bo un confit de taronges i unes tomàtigues.
I res, un horabaixa d'aquests, desprès d'haver conversat amb sa família unes sis vegades, me va tornar cridar n'Aina perquè posàs el Diario de Patrisia perquè hi havia un felanitxer prou conegut, n'Eloy aquell, no faré massa comentaris al respecte (quina vergonya per al gremi...) Només diré que tenia muy buen asento l'homo... i sa madona. Una llàstima que aquelles madones (que me recordaren, no se perquè, a les filles de Bernarda Alba.
Però bé, aquest programa, ras i curt, me pareix un espectacle humiliant. com tants altres, mostra d'una societat que té problemes greus, i no només ens referim a la recessió a la crisi de la construcció ni de la sequera.
Això va ser dimecres, crec recordar perquè no vaig fer res profitós en tot el sant horabaixa, i ya puestos vaig quedar a veure el no-do en que vaig veure el un espectable que també em va produïr un poc de vergonya aliena. Aquell locutor d'humor d'aquella cadena d'humor i bon rollo per antonomàsia, essent demandat pel maricomplejines del batlle de Madrizz per injúries i coses d'aquestes. Jo crec que, si la classe política l'escoltàs, especialment els rotjos i els separatistes, aquell senyor tendría judicis cada dia. Seria molt entretengut, haurien d'habilitar un jutjat aposta (la sala número 1 de lo Federico). Deu ser que les esquerres no se rebaixen al seu nivell, perquè això seria donar-li massa protagonisme.
No te preu, però, veure a ex-ministres radicals del PP declarant en contra de Federico.
Però, resumint, el que no te preu son les declaracions d'en Fede: "No me fio de los políticos, por eso soy liberal". Ah, cabrito! No t'en fies dels polítics liberals i per això ets liberal?
Bé, deixem el tema.
Com deia, dimecres no vaig estudiar però és que ja ho havia fet, passant apunts, dilluns i dimarts i clar, si no ho deixam tot pel darrer dia, amb la característica pressió insoportable, no tendria emoció.
Ara record moltes vegades que durant aquesta setmana m'han dit que això podria ser una histèria però ara...
Bé, dir-vos que n'Aina té un ca, un labrador negre encara que no se per quan de temps ja que és un mascle, potser l'hauriem de dur a n'es port i si n'Aina s'en va el curs que ve... En aquests casos d'indecisió familiar, sempre s'em sol consultar perquè me posicioni, cosa que si puc, evit encantat (com a futur bon polític? -És broma-)
Avui horabaixa fa quaranta vegades que crida un tio de ya.com d'accent extrany i en llengua castellana demanant per l'usuari d'internet. Sa primera vegada he contestat però ses altres...
Bono, i demà partim (hom majestàtic) cap a Sa Roqueta fins dimarts, hauria d'estudiar però en ser-hi ja veurem.
Finalment, m'agradaria fer com l'Assemblea de la Facultat convocant un referendum d'un tema senzill. Bolonya, si o no?
Potser en aquest el resultat serà més equilibrat que el de la facultat (de 233, jo inclós, només 4 si's a Bolonya). Dic això perquè avui he tornat sentir per Cerdanyola Ràdio que hi ha hagut, de nou, incidents per evitar la reunió de la junta de govern.
Quedarà així per un altre dia el tema proposat per na Miquela, eriçó o conill de rata, entre altres coses perquè no sabem exactament com és això de conill de rata en català estandart.
Per cert, Visca la República Federal del Nepal!

diumenge, 25 de maig de 2008

Cerdanyola mola









Ahir horabaixa vaig partir amb na Marga a caminar ja que ella havia descobert una nova ruta de noves rutes, com un parc natural amb caminois interessants. Qui diria passetjant per aquell foravila tan verd que vius a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, per anar-hi, varem anar per una zona de Cerdanyola per la qual jo no havia anat mai. He de dir que me reafirm amb la idea de que Cerdanyola mola ja que, lluny de tenir les algomeracions típiques d'una ciutat, te carrers amples i tranquils amb arbres i rutes verdes al seu voltant. A més, crec que, en línies generals, s'hi fa una bona gestió política.
Hi havia per aquella zona un agradable riuet que, per anar a meditar per allà escoltant el renou de l'aigua, és ideal. També ho és el camp en general, que me va recordar a s'olor de foravila, perquè el paisatge és per l'estil.
Una cosa que si que te aqui és que hi ha bastanta gent que hi pastura. Per altra banda, això no me sorpren excesivament donada l'elevada demografia del lloc. També, així mateix, vaig trobar que hi faltava una guarda d'ovelles o cabres, però bé.
Es demati havia anat a comprar amb na Miquela i me vaig estresar per diversos motius. Jo en principi podia resistir un parell de dies sense compra però hi vaig anar i me vaig gastar uns 70€, casi ná...
Desprès de fer peripècies per col·locar els congelats, avui dematí més concretament, m'he donat compte de que les magdelenes que ahir vaig adquirir, havien caducat, ojo al dato, dia 12 de Maig. DIA DOTZE, ÉS UNA VERGONYA!
Es puta Mierdoski aquest... Ara se veu que tampoc hi ha ni crispis Crunch. Així, anar a comprar (a n'es Macabro) no mola.
I res, ara toca Eurovisió, que tampoc mola.
Aquest festival desfasat que va passar de moda quan la tele encara es veia en blanc i negre en que els factors demografics, socials i polítics (no musicals) son els influeixen. Varem veure com, i literalment segons s'ha dit a n'es pis, "n'Uribarri no necessita Viagra amb sa cantant grega (mira mira Kalomira)", que és un pitoniso i s'ha venut, dissimulant la seva adversió al representat espanyol. Encara que el discurs final va estar bé.
Com deiem, això és un joc de favors entre nòrdics i quasiasiàtics, no tenint Espanya res que pelar-hi.
Hem quedat 16, està bastant bé. Jo no seré d'aquests com els de La Noria que mentre feien Eurovisió ells se dedicaven a xerrar d'es PP i quan se va consumar la derrota van començar a fer llenya de l'arbre caigut, com se sol dir; com dic però, ho van emetre quan el festival ja havia acabat. Van parlar de compra de vots, ridicul i amiguisme (d'això n'hi ha). Lo que em va semblar curiós va ser que en parlassin la cantant aquella que no va treure ni un punt, des del meu punt de vista no pot dir que fessim el ridicul amb el chiki chiki (més que ella, vull dir). També hi havia aquelles velles que cantaven lo del cibersexo, parlant des de la rancúnia d'haver quedat segones en la votació, na Malena Gracia que tampoc és una superestrella de la cançó i un nostàlgic eurofan. A part de na Gisela que parlava des de Belgrado on no havia passat a la final competint per Andorra que, al meu parer, hauria de cantar en català per tal de donar-li una mica de promoció internacional.
Una cosa si voldria dir, per favor, no més chiki chiki.
Ara, mirant elpais.com he trobat un grapat d'articles interessants, vos deix una perla d'una entrevista a l'home més ric del món, a Espanya per invertir-hi.
"Cuentan que Buffet (Omaha, Nebraska, 1930) irrumpió un día en su oficina de Berkshire Hathaway -el conglomerado desde el que controla sus participaciones en la propia Coca-Cola, American Express y 74 compañías más- y preguntó a sus 19 empleados cuántos impuestos pagaban. Nadie, ni el recepcionista, pagaba menos que él en proporción a sus ingresos. "La anécdota es auténtica", concede. "Mis empleados pagan un 33% de su renta y yo, sin asesores ni planificación ni paraísos fiscales, limitándome a hacer lo que dicta el Congreso, el 17%". (...)Es cierto que durante la era de Bush ha habido una rebaja gradual de los impuestos que pagan las grandes fortunas, mientras que las clases medias pagan cada vez más. Y aprovecho cada ocasión que tengo para denunciarlo".
I desprès les classes mitjanes voten al pepe.

divendres, 23 de maig de 2008

S'acosten...

A l'instant s'acabaran ses classes... i començaran els examens. Ja me començ a estressar de sentir a dir a sa gent coses tìpiques com "jo m'estudiaré això", "jo me centraré en aquesta"o "jo abandonaré aquella", però sa que potser més m'inquieta és aquella que diu "jo m'estudii això" o molt pitjor encara "jo ja m'he estudiat això". Això, com vos dic, m'inquieta de mala manera tenint en compte que jo encara no he ni començar a planificar-me per on he de començar a estudiar i, certament, s'examen que me preocupa a hores d'ara és, apart del d'economia política (que és d'aqui una setmana justa), la meva estimadíssima recuperació de Fonaments Matemàtics i Estadístics, de la qual guard uns records... Bé, uns records. Apart de que no he tornat a obrir els apunts en cap moment i, essent sa darrera (dia 3 de juliol que ara pareix enfooora, però no ho és tant) i el temps que li destini serà el que va del darrer examen de juny al juliol. Però bé.
Avui hem fet amb el grup de pràctiques una presentació del que serà el nostre treball de Immigració i Integració. A jo no m'agrada massa, que diguem, parlar en públic però sort de que en Bernat ha dit sa majoria de coses. En relació a això, a jo m'ha tocat fer l'apartat de llengua, per parlar del català com a vehicle d'integració de les persones nouvingudes. Si teniu cap suggeriment no dubteu en comunicar-ho.
En aquests cinc dies que queden de classes ens haurem de despedir dels sociòlegs ja que, no se si ho he comentat mai, el primer curs és comú a segon ens separen i, tot i que la majoria de la classe fa Polítiques, no és tothom. A més, amb lo que m'ha agradat Carrasquerologia!
Conten que ahir va ser la Festa Major de la Vila i, al mateix temps, La Petum de Berga (o una cosa així). Ahir també, va venir el Sr. coordinador de la titulació per parlar-nos dels nous plans d'estudis.
El titular podria ben bé ser aquell de Spain is different, dic això, ademés molt convençut, ja que en teoria el que es pretenia era armonitzar els estudis amb Europa. Doncs bé, ja no serem llicenciats sinó graduats però no per això passarem a estudiar tres anys sinó que el Govern Central ha decidit que aqui son quatre. Y punto en boca.
Desprès si volem, i si podem, podem fer un màster que només serà d'un any de duració. Lo curiós és que si venen europeus (la carrera dels quals dura només 3 anys) hauran de fer un segon any de master que serà, de fet, el quart de carrera nostra. Que vos pareix?
El Coordinador va insistir molt en que "no ens hem de preocupar tant de tot això" (des de la seva posició deu ser bo de dir). També digué que la carrera, d'alguna manera, es condensarà eliminant àrees com les Pràctiques Instrumentals o reduint Història a un quatrimestre (Locos tots). També, i aquest fet me preocupa, posaran més classes en anglés.
Per cert, a les 17:30 vaig a una trobada amb uns danesos a la ONCE on hauré de practise my english very well fandango.
I'll lost the bus! Bye Bye Darling
P.S.: Demà Eurovisió -sense Andorra-, apostes?

dimecres, 21 de maig de 2008

Curta histèria


Avui tal vegada començaria comentant el colapse patit aquest dematí a la línea del Vallès dels FGC o Ferrocatas, que ha provocat que molta gent, a més de quedar alguns aturats en una parada i altres tancats dins el tren, arribès tard a classe. Podria dir que això a jo m’ha afectat indirectament ja que havia d’anar a Barcelona a veure la psicòloga i, quan he partit cap a l’estació i he vist que el panorama no era molt esperançador, tampoc agafant Renfe perquè ja no hi seria a temps, he optat per agafar bus i metro. Avui al suburbà hi havia manco gent i he pogut seure i tot.
Ahir mos varen cridar al pis per tal de fer-nos una enquesta de transports per a l’Autoritat Mestropolitana del Transport de Barcelona i com que na Margalida no va voler respondre, ho vaig fer jo, donant la meva opinió en molts d’aspectes. I és que hem de col·laborar amb els, d’alguna manera, del gremi. Això es complementa amb diverses enquestes per valorar al professorat que, segons vaig sentir a dir, servia per donar un sobresou al més valorat. No se fins a quin punt és vera però he de dir que a la d’avui m’he fet sa puta de contestar perquè sal letra és molt petita i jo he perdut sa lupa, una lupa molt guay que tenia un llum i tot... No i m'han dit que son cares!
I res, ara m’hauria de posar a fer un poc de feina. Au!

dilluns, 19 de maig de 2008

Entre associacions i seminaris





Dissabte ja no record massa bé que vaig fer fins s’horabaixa que, desprès de dinar de llom arrebossat amb patata fregida (primera vegada que pel-tall-fregesc patata a Cerdanyola), vaig agafar bus i vaig partir cap a sa capital, lloc on vaig agafar metro, anava amb na Marga ara que hi pens, per arribar a Plaça Espanya on, a la seu de la DT de la ONCE se celebrava assemblea de renovació de JUP, essent aquesta la meva primera assistència a un acte d’aquests.
Vaig trobar que hi havia molta gent, més de quaranta persones vam votar a la única llista oberta i els únics cinc candidats en llista tancada que s’havien presentat però... tràmits de política. Sa putada va ser que, com que dilluns tenia (ja he tengut) dos seminaris essent un de política espanyola i l’altre de ciència política, vaig quedar-me al pica-pica però vaig haver de partir molt prest i no vaig poder quedar a sa festa posterior, però s’obligació és s’obligació. Més que res també era que em feia mandra haver de tornar amb el bus nocturn. En aquest sentit, vaig conèixer un jove de Cerdanyola que me va dir que un bus nocturn passava per Serra Parera i que, encara que no tenia parada oficial, si te veia amb el bastó t’hi deixava. I sinó, sempre queda el taxi des de Fontetes.
Posteriorment vaig agafar el metro i no me va agradar, va ser d’aquelles vegades en que vas tant i tant estret. I és que varem començar malament a Espanya on jo no havia vist mai tanta gent dins l’estació esperant el metro amb destinació Fondo, però això va anat empitjorant a mesura que avançaven les parades i, on per un que baixava (si podia) en pujaven sis. Això va ser així fins a Catalunya, on el vagó es va quasi buidar per, immediatament, tornar-se a omplir fins unes quantes parades.
Quan vaig arribar al pis, no vaig estudiar massa.
Ahir diumenge al mati vaig, principalment, dormir i a la tarda vaig partir altre vegada cap a Barcelona per tal de parlar, en cimera extraordinària, del futur de l’ADUAB. Hi vaig anar amb renfe i a l’estació de Sant Andreu el tren, quan es sentia el pip-pip-pip característic, aquest es va interrompre i es van apagar tots els llums del convoi. Passant uns instants es varen encendre i es tancaren les portes. Un petit ensurt.
I res, de la reunió es podria treure la conclusió de que. als dos únics que volem seguir, se’ns dona de plaç fins dia 15 del pròxim per tal de reclutar voluntàries i voluntaris per l’ADUAB. Algú s’hi apunta??? (Va enserio)
Sinó ho aconseguim, s’aposta per un tancament parcial. Tampoc serà un drama, serà per associacions! (Jo estic en tramits per apuntar-me a una altre -de roig i verda- de la que ja vos parlaré, si escau)
Per cert, el Mallorca (al que vaig escoltar quan tornava en bus) anava bé però el Racing, justament, havia de marcar. Que hi farem, torres més altes han caigudes... Ara mos tocarà, d’alguna manera, disculpar-nos amb l’aragonès Sergio per la devallada del seu (segon) equip. Un apunt, l’afició mallorquinista sempre tant bona gent, al final del partit (ja el tercer no el varen celebrar) varen cantar “Zaragoza, zaragoza”.
I res, com que durant el finde no n’havia fotut ni brot, vaig quedar-me llegit Política Espanyola i Ciència Política. Afortunadament, me varen passar ses preguntes d’una cosa.
Vaig anar a dormir a les dues i mitja passades i, instintivament (encara estic cercant un motiu raonable) quan ha sonat el despertador l’he aturat però quan m’he adonat he vist que eren les 8:30 (tenint jo el seminari a les 9). M’he posat camiseta, sabates i texans, he agafat un paquet de galetes i he partit pitant cap al campus. Encara que m’he cansat, he arribat més d’hora que molts dels meus companys, per tant, potser m’hauria de permetre dormir un poquet més cada dematí.
Academicament, el seminari de ciència política (que no duia massa bé) ha anat potable i el de espanyola, que si que havia mirat (bastant) més crec que també encara que ja ho veurem.
He dinat de ciurons i poca cosa més.
Perdonau per la poca elegància del redactat però volia comentar un grapat de coses i no tenc massa temps. Potser hauria de dir allò de que ara començaré a escriure poc per lo dels exàmens. Total, si ho dic, me pegarà per escriure més de lo normal...

P.S.: Per cert, que en farem de la lleugera pujada dels impostos per part de l'Excelentissim Equipp de desgovern municipal?

divendres, 16 de maig de 2008

Dia Mundial contra la homofòbia

Ahir divendres vaig assistir a una xerrada, n'Albert m'havia comentat que venia a la UAB en Raul Romeva, diputat de IU-ICV al Parlament Europeu, per fer una xerrada. Jo vaig decidir apuntar-m'hi sense plantejar-me gairebé de que anava i ha anat de l'homofòbia. També ha parlat un doctor en Relacions Internacionals per exposar la situació de l'homofòbia actualment.
En Raul, que m'ha parescut una persona molt propera i accesible, és vicepresident de l'intergrup GLBT que treballa per erradicar les discriminacions en materia de d'identitat sexual.

Sabies què?
>Avui dia 18 de Maig és el Dia Mundial contra l'Homofòbia en commemoració de que un dia com avui del 1990 (Només fa 17 anys!) la OMS va deixar de considerar la homosexualitat un problema psicològic de l'individu?
>Avui en dia aquesta mateixa organització encara considera la transexualitat una enfermetat psicològica?

>Actualment encara hi ha 7 països al món que castiguen l'homosexualitat amb pena de mort?

>Què a molts estats de la UE (com Malta, Grècia o països de l'est) no contemplen cap mesura de parelles de fet entre persones del mateix sexe donant-se el cas peculiar de Letonia que, no especificant la seva constitució que un matrimoni era entre persones de sexe diferent, ho va modificar fent-ho constar per eliminar dubtes?

>Espanya ha avançat a països tradicionalment més moderns essent pioners en matèria de reconeixement de drets i trencant un poc amb la imatge de pais de toros i sotanes?

>La UE encara es nega a acceptar com a raó d'asil polític la persecució per aquest tema?

>Dia rere dia arreu d'Europa augmenten les agressions d'extrema dreta contra homosexuals?

>A Itàlia en Berlusconi sustenta el seu govern amb els neofascistes, que, com suposareu, ataquen l'homosexualitat?

>A les marxes gays de Moscou els manifestants acaben a la presó i a Riga o altres zones nòrdiques els, per exemple, tiren, literalment, merda?

Elegido de los dioses


En estos momentos de dolor y consternación por lo sucedido, no se muy bien que decir. Ayer por la tarde me llamó Marta para darme cuenta de que la trágica desaparición de Dani. Parece ser que la causa de la muerte ha sido un ataque epiléptico y, comprendereis que no sabiendo que padecía esta dolencia, este suceso ha resultado, como poco, impactante.
Los griegos habrían dicho de el que era un elegido de los dioses, pues albergaban la creencia de que quienes padecían ataques de esa índole estaban capacitados para comunicarse con los dioses.
Fuere como fuere, ante todo mandar las condolencias y los ánimos a personas como Marta, Lorena, y especialmente Ramón, que tan de cerca le conocían y le querían.
De todos modos, guardemos en el seno de todos nosotros su recuerdo.

dijous, 15 de maig de 2008

Eleccions sense sabatades, per ara


Me disposava a encendre l’ordinador i escriure aquesta histèria quan he vist damunt el teclat un d’aquests paperets quadrats amb una línia lleugerament adhesiva a la part superior que, amb lletra majúscula i subratllada de caligrafia apurada deia “Estendre”. Si, aquest és el burocràtic procediment habitual de distribució de tasques d’aquest tipus així com funcionam, almanco, en aquest pis. Com hem vist a la pràctica d’avui de sociologia no a totes les llars es segueix una distribució de les tasques doméstiques sense diferenciar entre els géneres dels distints habitants, però bé, no parlaré excesivament ara, més que res per falta de temps, d’això sinó que només diré que avui hem tingut seminari del treball de sociologia, allà m’ha tocat exposar les meves entrevistes (virtuals) i altres conclusions.
Avui se celebraven eleecions a la junta de facultat i, com podreu suposar he anat a votar, i ho he fet abans de que na Maria, número dos per l’Assemblea, m’oferís una papereta (un fol) preparat. Apart de l’Assamblea, que presentava 18 candidates, s’hi presentava una tal Plataforma d’Estudiants de la Facultat, devers 7, i un grapat d’independents. El sistema d’elecció era de l’estil del senat, amb llistes obertes, encara que aquí havies de fer quinze creus.
Totes les quinieles auguren una important victòria de l’Assemblea, que com a mínim en treurà deu. De totes formes, la junta de facultat aquesta s’em presenta a jo personalment com un òrgan que hem transporta a l’Antic Regim, essent nosaltres, lògicament, el tercer estat. De totes formes, i com va dir un dirigent xinès quan un periodista occidental li va demanar per la democràcia, “és dificil jutjar aquest fenòmen ja que només té escassos dos cents anys de vida” (I què és això comparat amb el milenari imperi xinès?).
I res, també vos parlaria, de fet qualque dia ho faré, d’història en que ara feim la Guerra Freda i és que, com l’ha definida el profe: “A diferència de les altres guerres, la Guerra Freda no era calenta, era freda”.
Si és que aquest tio és una font inesgotable de recursos per a Patata Brava però és que alguns, fora de context, no s’entendrien massa bé. Altres si. És mortal.
Bé, avui hagués escrit sobre la manifestació de l’escola concertada d’ahir a Ciutat, però en vista de que no m’han passat les fotos, ho deixaré anar. No vos penseu que defensi l’escola privada, jo crec en unes condicions igualitaries entre el professorat, al mateix temps que crec, emperò, que s’han d’aturar els convenis amb les entitats religioses perquè en un suposat estat aconfesional em sembla inconcebible que les monjes, que el que han de fer és resar (i baixet, a poder ser) tenguin el poder de controlar tantes escoles. Jo, modestament, apostaria per una integració total d’aquests centres, una desamortització no seria de demés, a l’escola pública, tot equiparant al seu personal amb les mateixes condicions.
Desprès, i per altra banda, està el tema dels suposats polítics d’esquerrà (tampoc direm noms) que duen els seus fills a escoles privades (no ja concertades) ¡A la hoguera con todos!
Com anava a dir, inseriré (si el trob) un video d’en Beiras, un líder del BNG que, a imatge del que va fer Kruschev, lider soviètic que, no essent escoltada la seva proposta de desarmament nuclear va començar a pegar sabatades al bell mig d’una sessió de l’ONU. Ja sabem en qui s’inspira el rei en les seves sortides de to…
A ca una puta! No ho he trobat perquè al 93 encara no devia existir el youtube (jejeje), ja ho cercareu si voleu. Conformau-vos amb aquesta foto.

dilluns, 12 de maig de 2008

Avui hi tornam


Avui, festivitat de la Cicogema (o una cosa així) al Principat, ja me’n torn cap a la capital per reemprendre demà les classes no esper poder fardar davant els meus companys de classe per la victòria del mallorqueta a Ca’n Barça. He de dir que jo ni el vaig mirar ni escoltar, però mon pare anava informat del resultat...quan guanyava el barça perquè el darrer gol, el de la victòria del mallorca, no el va venir a cantar, quines coses. Aquests culés...
Bé, i quan arribi a Cerdanyola, no se si avui perquè és festa, hauré d’anar a fer una d’aquelles compres grosses grosses i me trobaré amb el conflicte de: Agaf es carretó o no? Si no l’agaf hauria, potser de treure tants de braços com els pops per dur bosses i sinó, hauré de fer el meu calvari particular pujant amb el carro tot carregat per l’escala. Ja veurem.
Pel que fa a la meva estància, diumenge me vaig aixecar (relativament) prest i varem anar a fer una volta per aquella fira que era, entre el temps atmosfèric i la competència (manda huevos posar una fira a S’Horta el mateix dia, però com que és un bastió pepero...), més magre que el mercat d’un diumenge qualsevol. Primer de tot varem anar a pegar una mossegada a S’Abeurador (bacallà) per desprès pujar per amunt. Vaig comprar a n’es negres un cinturó verd, i me vaig sentir frustrat perquè jo volia regatejar però com que m’ho havia provat per saber si m’aguantava, i per vessa d’haver-m’ho de llevar, vaig accedir a comprar-lo, pagant-li mo mare amb un bitllet de 5 euros sense esperar canvi. Això no quedarà així, mercaders dels diumenges, qualque dia, potser en s’estiu, hi haurà una revenja i regatejaré! (Però bé, tanmateix, que hagués fet, estalviar un euro?)
I res, desprès varem tornar i varem dinar de fideuà i caragols elaborats pel cuiner dels diumenges, realment va ser molt bo. Ens acompanyaren na Fátima i en Ruano amb qui desprès varem jugar tot s’horabaixa a dames xineses, scrabble i trivial fins, pràcticament, a l’hora de sopar en que mos varen dur uns variats d’es Gomila.
Poca cosa més, avui hauria de començar a preparar tota la infraestructura per no deixar-me res.
Vos hauria fet la presentació de la nova adquisició moixil de la casa, na Baldufa com ja ha estat apodada; però no tenc fotos de l’anomenat animal. En una altra ocasió...
Ah! Una dada curiosa, avui, del pis, tornam tots tres i, a estil de la Familia Irreal i com ja ferem quan partirem, anam tots tres en avions distints. A que som guays? Així podem comparar els retards i tot això.

Pròxima visita::::::31 de Maig

diumenge, 11 de maig de 2008

Menjant cabrit de Sa Mola






Ja seria, potser, una bona ocasió per actualitzar encara que an aquestes hores no crec que digui sa missa molt llarga.
Començaria potser amb l’arxifamós tema Franki, de rabiosa actualitat al Principat, encara que els mitjans de comunicació s’entestin en no parlar-ne sinó és perquè alguns activistes d’aquesta causa se penjen a una de les grues de la Sagrada Família o coses similars. Sa qüestió és que diuen que aquest jove, veïnat de Terrassa, va espenyar una bandera d’aquelles que tenen tres franges, essent les dels costats vermelles i la d’enmig groga, fa uns sis anys. Havent-se penedit, i és que amb sis anys hi ha temps d’haver-se retractat d’un acte com aquest, ara resulta que hi varen anar dos mossos de paisà a la porta de ca seva i el varen detenir per aquest motiu, demanant-se per a ell quasi tres anys de presó (dos anys i set mesos).
Aquest fet, com vos podreu suposar, ha cridat a s’enérgica reacció de moltes persones que creuen que això no és just. A jo realment me costa de creure i, de ser així els fets, puc afirmar amb seguretat que me sum a totes les iniciatives en contra d’aquest acte.
Encara que no justific el fet aquest de rompre una bandera, pens que abans que res és un tros de tela i crec que en ple segle XXI aquestes actuacions judicials son, com a poc, desproporcionades, donant-me la imatge d’un fonamentalisme a l’estil de d’islàmic d’Iran, Afganistan o similar. I és que això, de passar-li a un turista occidental a un país del tercer món ens hagués indignat a tots.
Bé, respecte a la meva rutinària vida quotidiana d’aquesta setmana ja no record cap fet que pogués esser mínimament de ressenyar, i és que la gresca de dimecres dels meus veïnats de Cerdanyola ja queda lluny, així que passaré a explicar-vos que ahir divendres vaig tenir examen (parcialillo) d’Excel i, en haver acabat, vaig partir cap a Renfe per, a Sants, agafar un altre tren (potser el darrer que agafaré gratis) fins a El Prat on vaig arribar massa prest però val més així que passar pena amb Rodalies. Emperò, tot i ja haver facturat, no me vaig aburrir ja que vaig mirar avions, llibres i vaig anar a menjar una hamburguesa amb patates. Me la vaig menjar pensant que en arribar haviem d’anar a Randa però vaig trobar que valia més volar amb sa panxa plena que passar pena, I vaig fer bé, perquè els col·legues d’Spanair varen tenir certs problemes per repostar perquè per les condicions meteorològiques havien hagut de regular lo dels combustibles, he de dir, no obstant, que més tard a Randa no vaig menysprear un bon plat de frit. A banda d’això, i per lo que plovia, varen haver de posar mantes al finger perquè no caiguéssim con varen fer ses empleades de la neteja, que potser varen trobar un duro.
He de dir que l’únic moment que vaig veure el sol divendres no va ser ni a Barcelona ni a Mallorca, va ser volant amunt, amunt.
Ahir vespre, desprès d’anar a Manacor per qüestions técniques d’MP4, varem torrar carn i avui també hem dinat de cabrit i coses de cultiu propi.
Avui a la matina he anat a sa pelu encara que no vos preocupeu, no se nota, i s’horabaixa hem anat a n’es port que feia temps que no hi pegava un bot.
I res, estic un poc estressat no per qüestió d’examens sinó, abans que això, per un caramull de treballs que he de fer i no faig, un d’integració i immigració, un de treball de sociologia, una reseenya d’història, entre d’altres.
Demà, ja avui, dinar de caragols, si voleu venir...

dimarts, 6 de maig de 2008

Entreponts


Tal vegada ja sigui hora de tornar a escriure però és que darrerament estic vago inclús per escriure histèries d’aquestes, s’aproxima es final de curs i tot i faig poca feina.
Diumenge ens varem aixecar tard i, aprofitant de que a Cerdanyola és, o era, festa major, varem caminar fins a la plaça de l’ajuntament lloc on, al mateix temps, hi havia diverses colles de castellers i un parell de gegants. Dels primers vaig sentir a dir que, com que eren pocs, no podien fer res massa espectacular i dels gegants, sincerament, son bastant millors els de Mallorca, i si hem de ser precisos, els de Felanitx també.
Varem dinar de pasta i desprès varem partir cap a la Sagrada Família on me vaig indignar amb els chiringuitos que venen souvenirs per als turistes i on, a falta de senyeres o objectes típics catalans, trobam únicament merchandising de “España” amb símbols de bous. Inclús vaig arribar a veure vestits en miniatura de flamenco... No me pareix massa normal, però be.
Més tard, i sense saber que hi havia partit, varem anar al camp del Barça. Va ser interessant veure la gentada que hi ha, superant inclús a la parròquia de Son Moix. No se si vos fareu una idea però en aquest pont he fulit tres T10 en metros, renfes, i ferrocatas.
En haver recuperat les maletes de les consignes de Sants, els 4,5€ és impossible recuperar-los, varem partir cap a El Prat on varem facturar. Diria inclús que vaig ser jo qui va guiar per l’aeroport i és que un ja te certa experiència. Bé, n’hi va haver que no varen poder soportar l’emoció d’aquells instants, je je je, i no ho dic precisament per jo.
Sa qüestió és que, retards de Renfe inclosos, vaig arribar a Cerda a les dotze i, com que no havia sopat, me vaig aturar a comprar un kebab que, batuadell, tenia molt de pa i poca tita.
En aquelles hores no me vaig sentir gens tot sol ja que d’un extrem a l’altre de la ciutat em van acompanyar molts, però molts, de vehicles pitant i gent cridant coses com “¿Donde están los culés?”. En aquells moments vaig dir “I jo que me pensava que a n’es final havia anat a estudiar a Barcelona”... Això va estar agreujat pel fet de que cap dels que cantava/cridava ho feia en català, tots eren importats. No faré més comentaris al respecte, que cadascú tregui les conclusions que vulgui, lo important és que el Mallorca va guanyar i en s'estiu el Sr Grande vendra en Güiza.
I res, dilluns no vaig anar a Ciència Política, i menos mal ja que desprès vaig adonar-me de que no en tenia. De Política Espanyola millor que no em parlem perquè d’una pràctica anterior que m’havia preparat bé he tret mala nota, que serà de la d’ahir...
A la pràctica, desprès, varem jugar a un joc de rol en que haviem de pactar l’investidura del president del govern i, com a reflex de la realitat, era qüestió de negociar al ritme de “Quién da más”. Nosaltres erem el partit A (PSOE) que, encara que el Partit B (PP) oferia al partit D (PNV) 3 ministeris, va aconseguir l’investidura amb, que en prenguin nota, un govern d’esquerres pactant amb el partit E (IU) un canvi de la llei electoral i amb el PNV un nou estatut. Mai me pensava veure una anarquista fent de pepera ni a un d’Esquerra dient als nacionalistes que demanaven massa... Va ser molt instructiu, i divertit.
Quan tornava em va cridar l'atenció veure un tractor fent feina a foravila encara que son millors les ovelles, que per cert crec que pasturen amb ses cabres, hauré de confirmar aquest extrem amb so cabrer major.
Poca cosa més, ja dic, estic poc productiu i si no fos perquè tenc un caramull de treballs per fer i un examen (d’excel) divendres, crec que no valdria posar-m’hi.
P.S.: Els darrers dies no m'he pentinat, no cregueu que no m'en doni compte.

dissabte, 3 de maig de 2008

Más turismo













Recorrido de hoy:




Después de ver como una joven vecina no me saludaba a mi (después de yo decirle "hola") pero si a Julia, quien ayer en el ascensor intimó con otra vecina, hemos partido hacia la UAB para coger los Ferrocatas hasta plaça Catalunya. Desde allí, y después de pasar por Sephora, hemos bajado las Ramblas y nos hemos internado por El Raval, callejeando y callejeando sin rumbo fijo, hemos pasado por La Boqueria para luego seguir buscando noseque por allí. Hemos pasado por una calle realmente chunga, en un tramo de la cual estaban unas señoras, bastantes y muy variadas, de aspecto alegre y jovial de las que tampoco vamos a hacer más comentarios.
Despues de esto, y de encontrar muchos sitios no muy fiables como para ingerir productos suyos, hemos entrado en un restaurante indio en donde hemos comido. Nosotros, profanos de esta gastronomia, podemos decir que hemos pedido a voleo, pero no ha estado nada mal.
Más tarde hemos cruzado Las Ramblas y hemos seguido callejeando por ahi, viendo la catedral (enfrente de la cual bailaban unos señores que rotaban tomando su cabeza como eje) y otros rincones como la Plaça Sant Jaume, donde hemos firmado en contra de las corridas de toros.
Posteriormente hemos llegado hasta Santa Maria del Mar, donde en su interior se estaba celebrando una boda y nos hemos sentado a oir misa, Julia y yo, fervientes fieles católicos practicantes como somos. A mi no me agradaria casarme con los flashes de los guiris entrando y saliendo del templo.
Después hemos bajado hasta la Estación de Francia, donde hemos paseado por los andenes y donde fuera hemos visto a unos fotografos y unos periodista de la agencia Atlas, que sale en T5, haciendo una entrevista a un guardia urbano que estaba haciendo un control de tráfico.
Más tarde hemos paseado por la Barceloneta, donde había varios grupos de música, he tocado por primera vez el agua de Barcelona y poca cosa más.
Hemos cenado en el bar de aqui abajo de tapas en donde Julia se ha sentido como en casa pues lo raro aqui es encontrarse con un catalán.

dijous, 1 de maig de 2008

Turisme







Estic un poc, molt, cansat per la qual cosa no escriure molt. Només dir que ahir, desprès d'anar a cercar a na Julia i a na Rocio a El Prat amb en Miguel, varem partir cap a Montjuic, Catalunya, Rambles, Maremagnum, Parc Güell...
Avui hem anat a Port Aventura, que estava ple de gent, encara que na Julia i jo hi hem anat en tren, aixecant-mos a les 6:40, mentre els altres dos, com que hi anaven en cotxe, s'han aixecat sobre les 8. A Sants, desprès de mitja hora de fer cova, hem hagut de comprar el bitllet a un interventor i, per pujar, ha estat pitjor que a ses rebaixes. Per tornar igual. Allà, com ja he dit, hem hagut d'esperar molt per pujar a ses atraccions, i això que teniem s'express aquell. Lo que més por me feia era sa caiguda en picat aquella. Es Dragon Khan, desprès de recordar que amb 8 anys m'hi vaig tirar tantes vegades, no es tant, però mola mooolt. M'he n'he recordat de moltes coses de quan hi varem anar amb na Mariona, crec que en aquella època jo encara no duia ulleres, perquè les m'he hagudes de llevar a quasi totes ses atraccions.
Allà, apart de sentir molts de mallorquins, he vist, just quan hem arribat, un parell de felanitxers, a sa família Puput.
I demà, encara no sabem a on anar, ens havia pegat sa brusca d'anar a Andorra però és molt de bus.