Avui, festivitat de la Cicogema (o una cosa així) al Principat, ja me’n torn cap a la capital per reemprendre demà les classes no esper poder fardar davant els meus companys de classe per la victòria del mallorqueta a Ca’n Barça. He de dir que jo ni el vaig mirar ni escoltar, però mon pare anava informat del resultat...quan guanyava el barça perquè el darrer gol, el de la victòria del mallorca, no el va venir a cantar, quines coses. Aquests culés...
Bé, i quan arribi a Cerdanyola, no se si avui perquè és festa, hauré d’anar a fer una d’aquelles compres grosses grosses i me trobaré amb el conflicte de: Agaf es carretó o no? Si no l’agaf hauria, potser de treure tants de braços com els pops per dur bosses i sinó, hauré de fer el meu calvari particular pujant amb el carro tot carregat per l’escala. Ja veurem.
Pel que fa a la meva estància, diumenge me vaig aixecar (relativament) prest i varem anar a fer una volta per aquella fira que era, entre el temps atmosfèric i la competència (manda huevos posar una fira a S’Horta el mateix dia, però com que és un bastió pepero...), més magre que el mercat d’un diumenge qualsevol. Primer de tot varem anar a pegar una mossegada a S’Abeurador (bacallà) per desprès pujar per amunt. Vaig comprar a n’es negres un cinturó verd, i me vaig sentir frustrat perquè jo volia regatejar però com que m’ho havia provat per saber si m’aguantava, i per vessa d’haver-m’ho de llevar, vaig accedir a comprar-lo, pagant-li mo mare amb un bitllet de 5 euros sense esperar canvi. Això no quedarà així, mercaders dels diumenges, qualque dia, potser en s’estiu, hi haurà una revenja i regatejaré! (Però bé, tanmateix, que hagués fet, estalviar un euro?)
I res, desprès varem tornar i varem dinar de fideuà i caragols elaborats pel cuiner dels diumenges, realment va ser molt bo. Ens acompanyaren na Fátima i en Ruano amb qui desprès varem jugar tot s’horabaixa a dames xineses, scrabble i trivial fins, pràcticament, a l’hora de sopar en que mos varen dur uns variats d’es Gomila.
Poca cosa més, avui hauria de començar a preparar tota la infraestructura per no deixar-me res.
Vos hauria fet la presentació de la nova adquisició moixil de la casa, na Baldufa com ja ha estat apodada; però no tenc fotos de l’anomenat animal. En una altra ocasió...
Bé, i quan arribi a Cerdanyola, no se si avui perquè és festa, hauré d’anar a fer una d’aquelles compres grosses grosses i me trobaré amb el conflicte de: Agaf es carretó o no? Si no l’agaf hauria, potser de treure tants de braços com els pops per dur bosses i sinó, hauré de fer el meu calvari particular pujant amb el carro tot carregat per l’escala. Ja veurem.
Pel que fa a la meva estància, diumenge me vaig aixecar (relativament) prest i varem anar a fer una volta per aquella fira que era, entre el temps atmosfèric i la competència (manda huevos posar una fira a S’Horta el mateix dia, però com que és un bastió pepero...), més magre que el mercat d’un diumenge qualsevol. Primer de tot varem anar a pegar una mossegada a S’Abeurador (bacallà) per desprès pujar per amunt. Vaig comprar a n’es negres un cinturó verd, i me vaig sentir frustrat perquè jo volia regatejar però com que m’ho havia provat per saber si m’aguantava, i per vessa d’haver-m’ho de llevar, vaig accedir a comprar-lo, pagant-li mo mare amb un bitllet de 5 euros sense esperar canvi. Això no quedarà així, mercaders dels diumenges, qualque dia, potser en s’estiu, hi haurà una revenja i regatejaré! (Però bé, tanmateix, que hagués fet, estalviar un euro?)
I res, desprès varem tornar i varem dinar de fideuà i caragols elaborats pel cuiner dels diumenges, realment va ser molt bo. Ens acompanyaren na Fátima i en Ruano amb qui desprès varem jugar tot s’horabaixa a dames xineses, scrabble i trivial fins, pràcticament, a l’hora de sopar en que mos varen dur uns variats d’es Gomila.
Poca cosa més, avui hauria de començar a preparar tota la infraestructura per no deixar-me res.
Vos hauria fet la presentació de la nova adquisició moixil de la casa, na Baldufa com ja ha estat apodada; però no tenc fotos de l’anomenat animal. En una altra ocasió...
Ah! Una dada curiosa, avui, del pis, tornam tots tres i, a estil de la Familia Irreal i com ja ferem quan partirem, anam tots tres en avions distints. A que som guays? Així podem comparar els retards i tot això.
Pròxima visita::::::31 de Maig
Pròxima visita::::::31 de Maig
7 comentaris:
Esper que quan tornis faci més bon temps que aquests dies,ja que encara està ennigulat i fa fred.Haurem de tornar al mercat a voure aquell "moreno" i discutir més el preu. Per cert, la festa del Principat es CINQUARESMA, o sia, cinquanta dies passat Pasqua.Records.
Esper que tenguis un bon vol i que a Cerdanyola hi trobis millor temps que per aqui, lo que si és cert que no hi trobaràs seràn es menus que te menjes per aqui.
Molt curiòs això d'anar cada un de voltros en un avion diferent.
Joaaan, avui t´he de renyar:
1) Me pareix que te pensaràs que m´han secuestrat, perquè venc demà i no avui!
2) Quan vagis a comprar, te record que te toca comprar sa llet...o sigui que te tocarà agafar es carro!! Jajaja.
Fins demà!
Joan, tu ja saps sa meva opinió amb so tema de si agafar o no es carro. Se fica es carro dins s'ascensor i que pugi tot solet o, te fiques amb ell dins s'ascensor, que aquesta trob que és sa millor opció ;)
Veig que no vaig ser s'únic que diumenge vaig disfrutar s'uns bons caragols.
Molt bona Marga! Posa'l una mica a es ordes ;)
jejeje. Apuntam es nom de sa festa d'aquella confessió papista al mateix temps que reconeixem: No, els menus no acaben de ser ben be els mateixos.
Ses madones me renyen!!! jejeje
Desprès d'escriure-ho vaig pensar-hi, si mateix, que una de les dues, no recordava ben bé quina, tornava lon demà però canviar-ho, a part de mandra que feia, hagués restat sensacionalisme al tema, i no era pla.
De totes maneres, es d'agrair la precisió.
De lo d'es carro, no farem comentaris, almanco avui.
Au!
No sé si proposar-te fer una ONG moixeril.
Li podríem posar "Save the cats" i que fos una espècie de insígnia de RISAMOLA.
Jo hi apuntaria sa pobreta Bini que avui ha abortat un moixet dis ses mans d´en Joan Pons.Si, si.
S´aspecte mèdic el podríem cubrir fàcilment, si una de ses madones ho acceptàs.
També proposaria a na Catalina Binimelis com a Directora de
l ´organisme.
Els altres col.laboraríem amb el que fes falta. No?
jejejeje
M'agrada s'idea. Com diu el nou lema de la Generalitat: "Som-hi!"
Publica un comentari a l'entrada