diumenge, 25 de maig de 2008

Cerdanyola mola









Ahir horabaixa vaig partir amb na Marga a caminar ja que ella havia descobert una nova ruta de noves rutes, com un parc natural amb caminois interessants. Qui diria passetjant per aquell foravila tan verd que vius a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, per anar-hi, varem anar per una zona de Cerdanyola per la qual jo no havia anat mai. He de dir que me reafirm amb la idea de que Cerdanyola mola ja que, lluny de tenir les algomeracions típiques d'una ciutat, te carrers amples i tranquils amb arbres i rutes verdes al seu voltant. A més, crec que, en línies generals, s'hi fa una bona gestió política.
Hi havia per aquella zona un agradable riuet que, per anar a meditar per allà escoltant el renou de l'aigua, és ideal. També ho és el camp en general, que me va recordar a s'olor de foravila, perquè el paisatge és per l'estil.
Una cosa que si que te aqui és que hi ha bastanta gent que hi pastura. Per altra banda, això no me sorpren excesivament donada l'elevada demografia del lloc. També, així mateix, vaig trobar que hi faltava una guarda d'ovelles o cabres, però bé.
Es demati havia anat a comprar amb na Miquela i me vaig estresar per diversos motius. Jo en principi podia resistir un parell de dies sense compra però hi vaig anar i me vaig gastar uns 70€, casi ná...
Desprès de fer peripècies per col·locar els congelats, avui dematí més concretament, m'he donat compte de que les magdelenes que ahir vaig adquirir, havien caducat, ojo al dato, dia 12 de Maig. DIA DOTZE, ÉS UNA VERGONYA!
Es puta Mierdoski aquest... Ara se veu que tampoc hi ha ni crispis Crunch. Així, anar a comprar (a n'es Macabro) no mola.
I res, ara toca Eurovisió, que tampoc mola.
Aquest festival desfasat que va passar de moda quan la tele encara es veia en blanc i negre en que els factors demografics, socials i polítics (no musicals) son els influeixen. Varem veure com, i literalment segons s'ha dit a n'es pis, "n'Uribarri no necessita Viagra amb sa cantant grega (mira mira Kalomira)", que és un pitoniso i s'ha venut, dissimulant la seva adversió al representat espanyol. Encara que el discurs final va estar bé.
Com deiem, això és un joc de favors entre nòrdics i quasiasiàtics, no tenint Espanya res que pelar-hi.
Hem quedat 16, està bastant bé. Jo no seré d'aquests com els de La Noria que mentre feien Eurovisió ells se dedicaven a xerrar d'es PP i quan se va consumar la derrota van començar a fer llenya de l'arbre caigut, com se sol dir; com dic però, ho van emetre quan el festival ja havia acabat. Van parlar de compra de vots, ridicul i amiguisme (d'això n'hi ha). Lo que em va semblar curiós va ser que en parlassin la cantant aquella que no va treure ni un punt, des del meu punt de vista no pot dir que fessim el ridicul amb el chiki chiki (més que ella, vull dir). També hi havia aquelles velles que cantaven lo del cibersexo, parlant des de la rancúnia d'haver quedat segones en la votació, na Malena Gracia que tampoc és una superestrella de la cançó i un nostàlgic eurofan. A part de na Gisela que parlava des de Belgrado on no havia passat a la final competint per Andorra que, al meu parer, hauria de cantar en català per tal de donar-li una mica de promoció internacional.
Una cosa si voldria dir, per favor, no més chiki chiki.
Ara, mirant elpais.com he trobat un grapat d'articles interessants, vos deix una perla d'una entrevista a l'home més ric del món, a Espanya per invertir-hi.
"Cuentan que Buffet (Omaha, Nebraska, 1930) irrumpió un día en su oficina de Berkshire Hathaway -el conglomerado desde el que controla sus participaciones en la propia Coca-Cola, American Express y 74 compañías más- y preguntó a sus 19 empleados cuántos impuestos pagaban. Nadie, ni el recepcionista, pagaba menos que él en proporción a sus ingresos. "La anécdota es auténtica", concede. "Mis empleados pagan un 33% de su renta y yo, sin asesores ni planificación ni paraísos fiscales, limitándome a hacer lo que dicta el Congreso, el 17%". (...)Es cierto que durante la era de Bush ha habido una rebaja gradual de los impuestos que pagan las grandes fortunas, mientras que las clases medias pagan cada vez más. Y aprovecho cada ocasión que tengo para denunciarlo".
I desprès les classes mitjanes voten al pepe.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Joan, no m'hauria imaginat mai que diguéssis això de que no vols més chiki-chiki, perquè te record que el dia de triar el candidat eres el seu major defensor i estaven encantat amb so chiki-chiki aquest ;)

Joan M. Roig ha dit...

jejeje
Si, si. Jo ho reconec. Crec que estava molt bé per anar a eurovisió, però ja hi ha anat!
P.S.: La Casa Azul també estava molt bé.

Bernat Picornell Grenzner ha dit...

Doncs a veure quan vens a veure Sant Cugat que és mooooooooooooolt millor que Cerdanyola! jajaja ;);) És conya!:P

Jesús Hernández ha dit...

Hola Joan Miquel,

Gràcies pel comentari que vas deixar-me i felicitats pel teu Bloc.

Espero que segueixis descobrint els petits racons que fan que Cerdanyola sigui una ciutat excepcional, molt millor que Sant Cugat!

Anònim ha dit...

Si al parc de Ceranyola hi hagués cabretes i pastor, ja seria massa!

Anònim ha dit...

Ah! i en Buffet aquest crec que deu ser molt llest. He llegit l´entrevista.