Malalt d'història

No és molt comú això de que escrigui un post abans d'un examen, però és que això de tenir examens s'horabaixa no és molt comú per jo (és el primer a l'universitat) i no estic acostumat a estudiar el mateix dematí.

Encara que he estudiat no se fins a quin punt tenc clars conceptes com opinió pública, actituds polítiques, valors, cultura política, ideologies polítiques o socialització política. Això sense xerrar dels complexos sistemes electorals de cada pais (vot únic transferible, vot limitat, vot alternatiu, Haggenbach Bichoff, d'Hondt, St Lague o Imperiali).

Com vos dic, intentaré no explicar-vos massa coses d'aquestes perquè, per començar, no les se a la perfecció sense els apunts davant (cosa preocupant, en certa manera) i crec que tampoc seria d'allò més amé.

Per altra banda, demà passat tenc el d'Història Contemporània amb un temari bastant important que abarca des de la Primera Guerra Mundial fins a la caiguda del Mur de Berlin. Potser seria interessant, mirant els apunts, comentar-vos algunes curiositats històriques.

La Primera Guerra Mundial va implicar 30 nacions, algunes d'elles encara colònies, amb 53 milions de soldats mobilitzats, 10 de morts directes i 21 de morts a la reraguarda (civils). Més concretament, a la Batalla de Verdun, hi van participar 2milions de soldats durant sis mesos. D'aquests en va morir la meitat (1 milió) i Alemanya, en un sol dia, va llançar un milió d'obusos per avançar tan sols 10 kilometres.

Stalin, havent mort Lenin es feu amb el poder afussellant a la vella guàrdia de la revolució, 356 nada menos, tot acusant-los d'imperialisme. Així, tristement, es rompia la democracia directa dels soviets mentre agafava poder una nova classe social, la burocràcia o nomenclatura.

Per altra banda, a Itàlia, Mussolini era un antic socialista que fou reclutat a l'època de la Primera Guerra Mundial pel govern italià per tal de que, exaltant el patriotisme i l'imperialisme, creàs una opinió pública favorable a la guerra, cosa dificil tenint en compte que Itàlia en tan sols una setmana va patir 275000 baixes a mans d'Alemanya. Normal, els soldats ni parlaven el mateix idioma...

Però com deia, Mussolini hauria pogut estar aturat si el Papa no haguès impedit als Populari (partit democristià) fer un front amb els socialistes per oposar-s'hi. Normal, sa puta Iglesia hi va donar suport, titllant el colonialisme Italià a Abissinia i Etiopia de croada. Primer conflicte on, per cert, es van usar armes químiques i es va assatjar la solució final.

A la Segona Guerra Mundial, de la que ja s'ha parlat molt, hi hagué tres tipus de resistència, de partisans. La dels països Occidentals, sotmesa a la lògica de guerra dels aliats, la dels balcans, que s'autoallibera ja que a Iugoslàvia, Tito, amb el seu model autogestionari dels treballadors, no feu cas a Stalin i a Grecia...

Però jo me volia centrar en la tercera forma de resistència, una en que la mort estava assegurada però, sense comptar amb la més mínima ajuda de ningú, es lluitava per demostrar que eres un esser humà.

Els joves del ZOB, l'rganització jueva de combat que comptava amb els testimonis de tres jueus que havien aconseguit sobreviure a les encara imperfectes cambres de gas dels primers anys, (de 14 a 25 anys) van haver d'esperar per actuar a que els vells fossin cendra a Treblinka per tal d'actuar.

La insurrecció del call de Varsòvia va començar al Gener del 43 llançant l'únic que van poder aconseguir, bombetes plenes de gas i coctels molotov. Així i tot, els Nazis hi van haver de destinar, cap a l'Abril, una divisió sencera de soldats, amb gran quantitat de tancs, avions i bombardejos massius, i, encara així, fins el 8 de maig no va caure el bunker final. Cosa que no va suposar que s'acabes la resistència, que va durar fins al juliol.

Es tractava, sense cap dubte, d'una acció de dignitat en que si mories quan et llançaves encès damunt un tanc dels nazis, la teva mort, per altra banda assegurada, havia estat un èxit.

També a la Segona Guerra Mundial, desprès de que a l'Abril del 45 la URSS declaràs la guerra a Japó Truman, a Postdam en una conferencia amb Stalin i Churchill, va pensar que Japó es rendiria a la URSS i, per evitar-ho i aprofitant l'avinentesa de que havia rebut un missatge que deia "El nen ha nascut bé" (la bomba atòmica ja estava preparada), va llançar la bomba contra Hiroshima (6 d'Agost), casualment dos dies abans del previst atac de l'URSS.

Curiosament, al juny i al juliol del mateix any, Japó volia un armistici amb la condició de que es mantingués l'emperador, però EUA no va voler. Desprès de tirar les dues bombes, se'ls va permetre mantenir l'emperador.

Així s'obria un nou periode, l'era nuclear en que havien desaparescut les contradiccions no resoltes a la Primera i que havien provocat la Segona Guerra Mundial però, al mateix temps, sorgia una nova contradicció més gran (comunisme vs capitalisme) que no podia derimir-se en una Tercera Guerra ja que les dues potències van adquirir una potència capaç de, ull viu, destruir 60 vegades el planeta. Així, es desenvoluparen guerres a la perifèria on els objectius secundàris (davant l'impossibilitat d'aconseguir els primers) tornaven prioritaris.

Al mateix temps, i com que s'havia de crear una realitat a similitud del discurs, a Estats Units va començar una caça de bruixes amb el Comité d'Activitats Antiamericanes del Senat, prohibint fins a 300 llibres (tipo Robin Hood) i censurant Hollywood.

Bé, tots els cops d'estat d'Estats Units a Amèrica Llatina, i tantes altres coses, ja les relataré en una altra ocasió, perquè el Sr. Kissinger, no se com però Premi Nobel de la Pau, te una dilatada biografia amb participació des del Dept. d'Estat d'EUA amb tots els cops, incluit el de Pinochet i els d'Argentina, participant directament en les operacions d'extermini contra persones d'esquerres als citats països.

Així, no es d'extranyar, tenint en compte que quan a Amèrica guanyava l'esquerra hi hagués intervenció assegurada, que molta gent deixàs de veure útil la democràcia i creàs guerrilles, tornant comunistes com en Fidel Castro, que (només ho eren en Raul Castro i en Cienfuegos, el Che tampoc ho era, era nacionalista supraestatal d'Amèrica Llatina) desprès del bloqueig i lo de Bahia Cochinos hi va tornar.

Però de tot això ja n'escriure un altre dia, que he de repassar. (Estic loco, mira que no estudiar!)

P.S.: Putes coets...