Pilotades

Tothom en parla. Pareix esser que avui és un gran dia. Això, com a mínim, mostren els mitjans de comunicació de La Madre Patria que han tret a passejar una criatura desconcertant, el patriotisme o nacionalisme espanyol que, conjuga per a l'exaltació del "deporte nacional" signes típics del nazionalisme com son la tauromàquia, el tricornio i els vestits de faralares d'aquests.

No me cans de fer aquest símil però en temps de l'Imperi Romà deien "Al poble, donau-li pa i circ" i ara, en els cercles de poder deuen dir "Al poble, veneu-li pa i futbol". No gens menys, com diria el del Polònia, la població és mobilitza de manera impactant entorn aquesta competició, aquest espectacle, que Espanya ha guanyat un cop mai en tota la història. Així, de la metròpoli parteixen avions carregats de ciutadans, la majoria dels quals no tenen entrades per al partit. Entrades, per cert, el preu de les quals oscilen entre els 150 i els 500 €, diners que la Familia Reial no ha hagut de desembolsar en cap dels partits als quals han assistit: "Ey, que el pueblo paga".

No deixa, si reflexionam entorn això, de ser curiós com la gent es mobilitza entorn al conjunt de mites que suposen aquestes creacions que agregen i disgreguen, que ajunten i enfrenten, i que son els estats. Els mitjans de comunicació son, avui en dia, els principals inculcadors dels valors, mites i creences predominants a la nostra societat, essent d'entre aquestes l'estat. En aquests dies, una de les eines més importants de mobilització que té l'estat és el futbol. La gent s'oblida completament de que estem immersos en una crisi econòmica, de que el petroli s'esgotarà desprès de sobrepassar els 200 dòlars, de que els pols es fonen, de que l'estat del benestar s'està derrubant... Tot això és igual. Avui 11 persones poden aconseguir que una pilota de cuiro toqui més vegades una xarxa que una altra. Això, simplement, és el que importa avui.

Dit això, he de reconèixer que sobre mi també hi exerceixen la seva potent influència els mitjans de comunicació i també faré una pausa en els quasi no començats preparatius per a l'examen de dimecres, qualsevol excusa és bona, per veure aquest partit i, per cert, aniré amb Espanya, encara que si perd esper no derrumbar-me ja que, segurament, la meva final és dimecres, com la de tanta altra gent que és en qualsevol altre moment.

Parlant de televisió, ja que hi som i retrasant l'inici del meu estudi vespertí, he de dir que me va semblar curiós com divendres a vespre per 4 mostraven, a Callejeros, mansions de luxe per devers la costa del Sol (amb televisions gegants que sortien del terra a devora el jacuzzi i virgueries similars) mentre a un programa de similars característiques de la 1 (Televisió pública en decadència) estava dedicat als romanesos que venien a Espanya a ser explotats pels terratinents sense escrupols que els exploten sense les mínimes condicions, i duen sort si desprès de treballar aconsegueixen cobrar. Aquesta gent, que a Romania ja no tenen res, venen al nostre pais a la recerca d'un futur millor, a la recerca d'un somni que, molt rarament, aconsegueixen.

Crec que això és un bon reflexe del sistema en que vivim, el capitalisme, que neix prenent com a base la desigualtat entre essers humans i permet que, mentre uns comprin cases per 12 milions d'euros, d'altres siguin, mentrestant i a pocs quilòmetres, desallotjats dels seus improvisats campaments cada nit per la policia o la Guàrdia Civil, conservant-se així la vigència d'alguns poemes de Lorca.

Bé, crec que com quasi sempre m'he desviat una mica i hauria d'estudiar. Abans d'això, voldria saludar a na Miquela, que ahir va partir cap a Sa Roqueta per a començar ses seves vacasiones a Mallorca, en qui he tengut ocasió de pensar quan he escurat. Per altra banda, Miquela, haguessis pogut llevar sa granera, sa fregona i tot això d'allà enmig, dona!

Oh! I ja no m'en recordava. De la pepera, què m'en deis? Aquest homo, com deia aquell eslogan del PP, va a més... més depravació, més fàstig i més corrupció.

Si, si, i això que era un Legionario de Cristo! Clar, aquests, com tants altres capellans (especialment a EUA) han entès malament el missatge d'aquell profeta que deia: "Deixeu que els nins s'acostin a mi". S'hi acosten massa, aquest és el problema.

Menos mal que els dretans espanyolistes no se fixen en aquests "petits detalls", diguí's corrupció, diguí's especulació, digui's abús de menors... Todo por la Patria, diuen.

Però bé, a n'es pepe Baleares encara hi queden figures d'un pes important com puguin ser el filólogo de Calvià o, sense anar més enfora, sempre protegits per l'emisora dels Bisbes i el paper higiènic del de la Costa dels Pins, un mallorquí més (ja!).

Ep! I que no vaig amb els alemanys, eh?