dimecres, 30 de juliol de 2008

Curset: Primeres impressions

Dilluns vaig començar el curs aquest per assolir les competències necessàries per tal d'entrar a formar part de l'àmplia família de venedors de la ONCE (son més de 22.000) , encara que en el meu cas sigui temporal. Per començar, he de dir que el l'aula està a la sisena planta de la seu de la DT, al carrer de Manacor, i per tant i amb aquesta calor hi arrib acalorat.
Una cosa que vaig notar, o em van fer notar, el primer dia va ser que dels cinc que som, jo som l'únic afiliat a l'ONCE tenint els altres, que son persones majors, altres inconvenients.
Varem començar amb un gran discurs d'un homo, vicepresident del Consell Territorial, que està convençut fort i no et moguis de que el meu nom no és altre que Miguel, i Miguel per amunt i per avall. Bé, la missió d'això era donar-nos a conèixer la once, ja vos podeu imaginar si hagués pogut quedar a n'es port, jo.
Més tard, amb un dels anomenats especialistes de vendes, ens va començar a introduir el temari.
I res, com que un company (que nom Joan Roig i me vol apuntar al seu partit polític -ECOVIB-) és de Portocristo, ahir hi varem anar en tren i, segons he llegit avui a n'es diari, se veu que un tren que venia de Sa Pobla va quedar atascat a un túnel, quedant els seus passatgers tancats sense ventilació, il·luminació o explicació de la situació devers la estació de Son Costa. Varen haver de cridar a la Policia Municipal perquè els anàs a socorrer. Potser m'hauré de tornar a plantejar agafar una pedra... I és que a SFM s'han modernitzat adoptant les maquines automàtiques a l'estil de Barcelona, encara que, no m'estranya, aqui no parlen i la lletra és molt més petita que les de la capital catalna. A banda d'això em volia fer un carnet amb que em farien descompte però a Manacor fa una setmana que tenen l'ordinador espenyat (poques ganes de fer feina) i a Ciutat no varen tenir orgues de fer-nos una fotocòpia del DNI.
Desprès del tren varem agafar un urbà de Palma fins al carrer Manacor (7 o 14) on varem arribar prest i varem començar a estudiar els distints joc de l'entitat.
En faré cinc cèntims. Hi ha tres tipus de joc: Joc pasiu (tradicionals cupons), actiu (7/39, la primitiva de la once) i loteria instantànea (7 de la suerte, trébol i 3/6). Etc, etc, etc.
També ens van explicar que a la ONCE només se li permet segons que, essent una concessió administravtiva de l'Estat i alhora competència del mateix Estat, i competeix amb inferioritat de condicions contra aquest.
Al mateix temps la de l'ONCE és l'única loteria enfocada cap a fins socials ja que les de les institucions públiques (ja siguin autonòmiques o LAE) només van destinades a engrossar l'erari públic i mai en cap cas es destinen a fins socials.
Per altra banda, han aparescut en els darrers anys nombroses loteries il·legals sobre les que s'han d'extremar les precaucions.
En primer lloc s'ha de dir que son il·legals ja que el que fan es apropiar-se del sorteig de l'ONCE (que surt molt costós a l'organització), a més, com es veu, no tenen lloc de ser ja que l'ONCE dona llocs de treball a tothom que tengui una discapacitat (i destina, a través de la Fundació ONCE, diners a altres discapacitats) essent així també una estafa ja que sovint aquells no son discapacitats.
Així mateix, no poden garantitzar el pagament de possibles premis i plagien l'ONCE amb noms com ONDE. La policia ho sap però no actua en contra d'aquestes xarxes.
Finalment, un altre punt a favor de l'ONCE és que els seus premis, juntament amb els de l'Estat, son els únics que es reben integrament sense que Hisende s'en apropii d'una part important.
Bé, tampoc m'he d'enrrollar massa. Avui se comenta que hi ha un examen i demà (si aprovam) ja començarem a manejar la TPV.

dilluns, 28 de juliol de 2008

A quaranta graus

Divendres va ser el sopar a penyes i ahir diumenge va tenir lloc la segona tanda del dinar de Sant Jaume amb, m'atreviria a dir, més convidats que diumenge passat. Entre tant, potser valgui dir que l'altre dia vaig aconseguir, o això me pens, matricular-me per al proper curs. Va costar molt i va fallar tot lo que podia fallar, la connexió, el Java, l'explorer, l'ordinador, però lo pitjor de tot, que me va fer cridar un grapat bo de vegades a gestió acadèmica (per la qual cosa crec que aquelles senyores me varen agafar mania) va ser el fet de que mirassin de solucionar-me el fet de que no em sortia l'opció de demanar gratuïtat de matrícula per minusvalidesa i és que si per una vegada pots evitar pagar qualque cosa ho has d'evitar; legalment, dic.
A n'es final, amb ganes que tenia d'acabar, tampoc vaig acabar de confirmar massa a quin grup es matriculava tothom, però ja està bé així.
Per cert, he de dir que si realment m'he matriculat, ho he fet també a una lliure elecció de parlar en públic o algo així, això serà la bomba!
Per altra banda, he de dir que divendres estava una mica costipat, bastant inclús, amb molt de moc i coses d'aquestes. Sa qüestió és que, desprès de passar una nit no molt agradable, vaig despertar-me amb 40ºC de febre, per anar amb sintonia a la temperatura ambient, crec jo.
Per una d'aquelles extranyes coses (mira que tenc dies buits, en s'estiu) justament va haver de passar el dia en que havia d'anar d'observador al congrès de la Federació Socialista de Mallorca. Com comprendreu, haurà d'esser en una altra ocasió perquè lo que vaig fer va ser anar a n'es PAC de Felanitx on un metge que permí no era de per Mallorca no s'hi va mirar massa i va sentencia que era un síndrome gripal. Un bon doctor de tota sa vida m'hagués recomanat banyar-me però es subjecte aquest no ho va contemplar.
Afortunadament pareix esser que va esser fugaç la seva arribada com el seu abandó (afortunadament) ja que ahir me trobava ja millor.
Per altra banda, avui crec que me toca començar es curs inútil aquest de venda, que per altra banda no crec que vengui aquest estiu però així ja ho tendré fet.
El puc començar ja que enguany, desprès de tres anys, serà el primer que no vagi al CRE Santiago Apostol de Pontevedra per assistir al ja típic curs d'anglès o de lo que surja.
Encara que queda gent coneguda en el seu darrer any, m'han informat que han canviat tots els tradicionals monitors per problemes amb l'empresa que els representava. Una putada sense cap dubte però que crec que no impedirà que els assistents s'ho passin d'allò més bé... i aprenguin una mica d'anglès amb el Sr. Larry.
I res, no voldria acabar sense fer abans referència a la indignant notícia de que AENA, aquella empresa la funció de la qual és explotar l'aeroport d'aquesta colònia de l'Imperio i enviar els nostres dobbers, TOTS, a Madrid; ha donat la concessió de venda d'ensaïmades a Son Sant Joan a una constructora de propietaris madrilenys. Jo crec que això pareix una inocentada però no, ja que estem molt enfora del 28 de Desembre.
És indignant, perquè ho llevin a una empresa d'aqui, perquè ho donin a una constructora i perquè triin lo que se ven al nostre aeroport des de Madrid sense ni tan sols consultar-ho a Ciutat.
Bé, tampoc m'hi entretendré molt. Només avanç que un altre dia ja li tocarà al torn al Royal Majorca. Mentrestant vos deix amb aquest original (al mateix temps que optimista perquè que xerrin en català...) comentari que he llegit al DM.

De què la vol senyora? La tenim de llisa, de picadís, porland o grava. Sa d'hormigon li aguantarà millor dins sa capsa.
Molt bé, aquí té, alguna cosa més?... idò seran 30 €, 25 € si no vol ticket.
Adéu bon dia tengui

dijous, 24 de juliol de 2008

Desembarco: Fet

Com ja sabreu, durant aquests dies ens varen visitar en Javi i en Ramón, per la qual cosa suposareu que no podia perdre el temps escrivint histèries.
Podriem dir a mode de resum que aquests dies han estat força intensos, complint-se quasi a la perfecció el planning que haviem elaborat. Així, es dedueix que varem dormir poc ja que el vespre haviem de fer tertúlia i el dematí ens haviem d'aixecar prest per aprofitar el dia.
El primer dia tots dos varen dur retard, el segon varem anar a aquacity, jo no sabia que fos el més gran d'Europa, i a fer una volta per la punta.
Divendres varem anar a Ciutat a fer voltes amb el bus turístic i a dinar a Sa Prensa per desprès, s'horabaixa, anar a s'Arenal a banyar-nos.
El dia següent en Guillem mos va fer una ruta turística per la costa visitant Cala Marsal, Cala Sa Nau (on varem banyar-nos), Cala Mitjana, entrant també a sa Cova Gran. S'horabaixa, en haver dinat, varem partir cap a Sant Salvador.
Més tard varem anar a sa verbena aquesta de Santa Margalida a Felanitx mitjançant sa col·laboració inestimable de n'Aina.
Diumenge també varem anar en barca, aquesta vegada en la d'en Miquel Lluis per desprès dinar amb una trentena de persones més ja que hi havia la celebració de Sant Jaume en un primer torn.
Dilluns, per acabar bé, varem agafar na Debarivi a sa Colònia per visitar el Parc Nacional de Cabrera. Encara que feiem comptes esperar als guies del parc, varem partir noltros i ho herem visitar tot abans d'anar a la platja d'enfora (més tranquila) per dinar i deixar-nos envair per les simpàtiques sargantanes.
Més tard varem visitar sa Cova Blava i en arribar a Mallorca en Ramón, no satisfet amb els capficos presos a l'illa veïna i amb unes sabatilles de andar por casa, va caure a la mar i se va banyar i, tot i els nervis de la gent, no se va fer mal ni res.
Finalment, dimarts varem començar a partir cap a Son Sant Joan, concluint amb èxit l'operació.
Operación Desembarco '08
Més info a Operación Desembarco

dimecres, 16 de juliol de 2008

Espoli fiscal


Les dades de les balances fiscals, fetes públiques avui per l’Estat, demostren que les comunitats amb un pitjor finançament autonòmic són les que conformen els territoris dels Països Catalans. De fet, tal com ja sospitaven els experts, les Illes Balears estan a la coa del sistema de finançament, tant si s’utilitza el mètode de flux de benefici, que relaciona la despesa pública amb una comunitat independentment del lloc on es presta el servei públic, com si es fa servir el de flux monetari. En el primer cas és d’entre un 7,47 i un 8,56% del PIB, només superat per Madrid, i en el segon d’entre un 13,96% i un 14,20%.

dilluns, 14 de juliol de 2008

Cooperatives i castells



L'altre dia vaig, llegint El Felanitxer, trobar un grapat de coses d'allò més interesants.
Per exemple això de que es va inaugurar el nou col·legi de la Cooperativa "Es Lledoner" a la zona del desaparegut Puig de Sant Nicolau, entre el centre urbà i el polígon de ses mamades.
El titular podria esser ben bé el de "Ja era hora!" perquè m'en record perfectament com en Massot, en aquells tediosos horabaixes de primer o segon d'ESO en que mos ensenyava naturals, mos contava allò de que nosaltres fariem el quart d'ESO al nou edifici. Afortunadament, a aquestes altures ja tenim el quart d'ESO ben fet i aprovat. Per cert, cal dir que l'altre setmana varem anar amb n'Aina a cercar el títol d'ESO al carrer Zavellà i tot el personal, entre els quals hi havia tots els nostres professors des de na Francisca Sagrera fins a na Gilart, passant per don Toni Maimó o na Jero (que mos va donar els títols) estava de mudança.
Si, en unes dates en que tothom suposa que els professors ja son a la platja els d'Es Lledoner traginaven trastos. I és que això de ser cooperativa ha de ser dur a la força ja que, sense anar més enfora, aquest nou edifici ha costat 2,2 milions d'euros que han hagut d'abonar religiosament els i les cooperativistes. Jo no som de números però si son 47 els cooperativistes me surt a quasi 48.000 € per cap. Aquesta xifra, per gent com en Maties que, literalment, se forra a base de repassos, no suposen un problema important, però per altres persones treballadores suposa un desemborsament important.
Sigui com sigui, no és d'extranyar que al pati del nou centre hi col·loquin els noms en ceràmica dels qui han apoquinat i m'imagin que en aquest, els càstigs per fer malbé el material seràn més durs (o jo els hi posaria).
També està bé que a l'escola hi hagi escultures i pintures d'artistes locals encara que a jo, com a estudiant, no me mola gens això de que a les aules de secundària no hi hagi finestres a l'altura dels alumnes (Què hagués fet a classe de, per exemple, biologia???).
En tot cas, i tenint en compte que aquest fou el meu col·legi dels 3 fins als 15 anys (12 anys de 18) temps en que em varen tractar molt bé i fins i tot me varen educar en valors com la igualtat, el respecte i tot això, no és d'extranyar que en guardi un grapat de bons records als que es pot sumar una dosi d'admiració pel fet d'esser la cooperativa una forma d'organització social, igualitària i altrusita.
Podria fer una histèria molt llarga explicant coses des de les Trinitàries, la Caritat o el propi Sant Alfons (que encara que fossin convents només vaig tenir una monja de mestra, eh?) amb les estirades d'orella del quasijubilat i entranyable don Toni Sagrera, les caòtiques classes de, per exemple, alemany, les millors classes de religió (que eren bones perquè enlloc de religió eren d'història i d'històries) de Don Guiem que per cert me va montar, abans d'existir la pissarra digital, un peu perquè aquella vetusta càmara enfocàs la pissarra a aquella televisió que amb un filferro endollat al lloc de l'antena mostrava n'Ana Rosa enboirada. En fi, tantes altres coses que no poden ser aqui explicades perquè això seria molt llarg i inclús avorrit i, tanmateix, tothom té les seves històries escolars.
Un apunt per als emprenedors, en aquella zona hi fan falta bars on es puguin fugar els escolars, així com també botigues de golosines o de material escolar. Ara és l'hora.
Tornant al Felanitxer i ignorant la notícia de que na Carraixeta ha abandonat el vaixell (tampoc fa falta embrutar aquest text pseudonostálgic amb notes de política), podriem fixar-nos en que el Bisbat ha canviat un dels pocs capellans raonables, honrats, mallorquinistes i, que no escolten la COPE; el rector Lladó per un altre. Així si que no aniré a missa!
Per altra banda, i tornant a l'esfera educativa de Felanitx, m'agradaria subscriure'm activament al Manifest dels col·legis sobre el Castell de Santueri. Això dels manifests està de moda, es veu.
Un altre dia ja parlaré més del tema i inclús és probable que copii i enganxi el manifest, només diré que crec que hauria de ser una prioritat per a la classe política (s'ha demostrat repetidament que no ho és) salvar el patrimoni històric i cultural del municipi, ja sigui el Castell, el Sindicat, l'estació del tren, el Calvari, entre d'altres.
Finalment, mereix també una breu menció el curiós text de n'Enginyer sobre en Colom, un tema també força apassionant que m'interessa fins al punt de que m'havia plantejat per aquest estiu llegir algún llibre d'aquell de Montuiri (?) per tal de tenir arguments quan li dic a algú de la Península que aquell era del meu poble i s'ho pren a rialles. De totes maneres, sempre puc dir que en Barceló, es pintor, també ho es; encar que hi estigui barallat.
Que per cert, i ja per acabar, xerrant de personatges locals vaig fer es paper d'incult quan, ja fa temps, un company de Barcelona me va afirmar, en haver conegut (crec que l'únic en tot el curs) l'existència de Felanitx, que era el poble del (no record l'honrós l'adjectiu) poeta Bauça.
P.S.: A hores d'ara, encara no se la nota de Sociologia.

diumenge, 13 de juliol de 2008

Fotoqüestió




Per tothom es conegut, reconegut és un altre tema, el tarannà espanyolista del PP i jo, que tenc certa afecció a les banderes, fa un grapat de vegades que me fix, mig en broma mig enserio, en les de La Sala i me deman. Es casualitat que l'espanyola sigui sempre l'única que està desplegada? Hi ha qualque interès en tapar les altres, restaurant èpoques pretèrites?
Està clar que no és el mateix que quan no hi figura l'ensenya estatal, però que sigui l'única que oneji al vent...
Ja vos hi fixareu i me deis qu'en trobau!

dijous, 10 de juliol de 2008

Darreres notes





Lluny queda Cerdanyola, ja farà una setmana que som p'es port, bé, crec que més que per Portocolom he estat per Ciutat, per Manacor i per Felanitx.
Tenia, segurament, un grapat de coses que contar però com que estem de vacances, està prohibit forçar la memòria. Vacances que, segons el previst, s'interrompran a l'agost per tal de vendre cupons (esperem que) devers Felanitx o Portocolom, que per cert encara no acab de saber si s'escriu junt o separat (jo diria que junt però...). Si cap lector/a pot fer l'aclariment, serà d'agraïr.
Com deia, s'espera de la concurrència que esdevingui clientela habitual del meu punt de venda perquè, com suposareu, me faria il·lusió vendre qualque premi i si, a damunt, és lector del bloc ja seria l'hostia. Abans d'això, però, haurè de fer un minicurs pel qual haurè d'anar a Palma. També hauré de fer un parell d'hores de pràctiques per les quals esper que no me posin amb aquella estrella mediàtica dels programes d'horabaixa.
Com deia també, varem anar a Ciutat per diversos motius, que tampoc fa falta especificar, dilluns la qual cosa va fer que coincidissim amb el primer dia de rebaixes. No se si hi ha crisi, però les botigues i els grans magatzems eren ben plens.
Aquell dia, vaig descubrir zones de Palma per les que no havia estat mai, crec jo.
Per altra banda, pel que fa al tema acadèmic, he de dir que ja se totes les notes a excepció de Sociologia, que s'està retrasant massa, pel meu gust.
De Fonaments Matemàtics i Estadístics, a la convocatòria de juliol, he tret un 6,9. Amb aquesta nota, que està a tan sols una dècima del notable, tindré d'aquesta assignatura només un suficient, cosa que s'agrava tenint en compte que en primera convocatòria el senyor professor m'havia suspès amb un 4,9. Idò, que en trobau?
Al mateix temps, de Política Espanyola, no m'han informat de cap possible decisió respecte al promès increment de la nota de l'examen cosa que ha propiciat que enviàs un missatge als professors d'aquesta assignatura, així com també al d'estadística, per tal de que, com a mínim, m'informin els d'Espanyola (ja que lo de pujar al notable és "numericament difícil") i m'apuji tan sols una dècima el de Fonaments. Aquesta història em sona, com he dit, igual a la de Febrer per la qual cosa no hi tenc massa esperances en aquest subjecte, però per provar...
De totes maneres, esperarem a valorar els resultats globals del curs i a treure'n conclusions fins a conèixer la totalitat de les qualificacions finals. Sigui com sigui, i no esperant cap debacle sociològica (de pràctiques tenim un 9), crec que podria afirmar amb fermesa que el curs ha estat productiu i les notes satisfactòries.
I res, molta calor, com és habitual; i poca cosa més.

divendres, 4 de juliol de 2008

A Mallorca!


Oficialment ja podem dir que ha passat un curs, potser un dia d'aquests, si m'inspir, podria treure certes conclusions d'aquest any però no serà avui, que he estat molt de temps per aqui però he estat enxufat per internet.
De totes maneres, i sense internet a n'es port, potser haurem de plantejar unes, d'alguna manera, "vacances" de ses Histèries, però ja ho veurem.
I res, ahir varem partir fins a Sants per deixar l'equipatge a les consignes de Sants, un bon negoci, per cert; i prendre cap a Pl. Catalunya per anar de rebaixes. Hi varem anar i crec que, en certa manera, me vaig superar en quant a la meva escassa tolerància en això d'anar de botigues. Vaig firar un parell de coses que, com vos suposareu, no m'entretindré a descriure.
S'ha de dir que tots (o quasi tots) els vols d'Spanoir a l'aeroport del Part, perquè hi pots esperar a que paresqui una somera, si t'hi descuides; partien amb retard per "la llegada tardía del avión" (en la seva majoria) o per "la llegada tardía de la tripulación". Com entendreu, el nostre vol no fou una excepció i me vaig entretenir, entre d'altres coses, decorant en to sípia aquesta imatge que servirà com a prova gràfica.

dimecres, 2 de juliol de 2008

(Relativament) lliure


Fa ja unes hores que puc afirmar sense risc d'equivocar-me que ja s'ha acabat aquest curs. Efectivament, el meu primer curs d'universitari no hagués pogut acabar, acadèmicament, d'una manera més intensa, amb un examen de fonaments.
Durant aquests (dos) dies la meva residència, sinó oficial oficiosa, ha estat enclavada a una confortable cabina de la quarta planta de la hemeroteca de la UAB, lloc que, amb aire acondicionat, telelupa, ordinador amb zoomtext (i SPSS!) era idoni per a un relaxat estudi.
Quan vaig començar a mirar-me la matèria vaig començar a ser optimista de cara aquest examen ja que, a diferència del febrer, entenia els conceptes i els exercicis; la qual cosa em va auto-sorprendre d'una forma important. Hi ha, potser, diverses variables que hagin pogut influir en aquest camp. Una d'elles, força important, ha estat l'actitud cap a l'assignatura i la matèria en general (com dic ara he estat més optmista); potser una altra que hi està prou lligada és la dedicació a l'estudi, més fluix al febrer perquè, en principi, no entenia els conceptes bàsics i, a més, hi havia altres fronts oberts.
Sorprenentment, aquest optimisme s'ha mantingut desprès de l'examen encara que, en aquestes coses de números i/o d'informàtica, una petita errada, una petita confusió pot trasbalsar un exercici sencer. Però, de totes maneres, esperam la nota amb optimisme. A més, molta gent ha coincidit en que l'examen era fàcil (no l'havia fet el nostre professor, segons m'han dit). Per cert, el professor del meu grup, segons s'ha sentit, era renyat pels altres per haver suspès tanta gent ja que ara tots haurien de corregir més.
Per altra banda, crec que podria a arribar a afirmar que he agafat, en aquests dies, cert gustet a l'SPSS.
Desprès he estat a la gespa fins que ha vengut la tiflo de la ONCE per tal de retornar les llicències del zoomtext de les aules d'informàtica. M'estim més passar per damunt aquest tema perquè crec que no val la pena enfadar-me per això.
Veureu. La plantilla d'informàtics ha mostrat des de sempre la major manca de sensibilitat i el més alt grau de desinterès i despreocupació cap a la meva problemàtica. M'explicaré, la tiflo, en tot el curs, només ha vingut dues vegades (per muntar-lo i per desmuntar-lo) i en aquestes dues tot han estat males cares i mirades de superioritat d'aquests "professionals".
Sempre i en tot lloc hi troben inconvenients, sempre. Tampoc hi tent massa idea en aquests termes tècnics però la tiflo si i m'ho ha explicat.
En primer lloc, la tiflo ha vingut des de Barcelona per tal de retornar les llicències (amb cada lot de Zoomtext en venen 3 a un pereu de gairebé 600 €, que dóna la ONCE com a prestació al lloc d'estudi) ja que al final de cada curs ho borren tot. Doncs bé, no li han deixat fer a ella, fent-ho un dels de manera ràpida en que no sabem si haurà malgastat les llicències o no.
S'ha queixat de que en aquests ordinadors en que hi havia zoomtext havien de fer les actualitzacions o no se que per separat. Això, en termes pràctics, suposa poc més d'un minut en cada un dels ordinadors però per als molt senyors informàtics (que no en foten ni brot en tot el dia) és massa.
I lo de copiar l'imatge a un servidor, cosa que no és del cent per cent legal, perquè el zoomtext estigui a tots els ordinadors i no hagi de fer el procès anterior, no ho volen fer. Això, encara que no sigui del tot legal, qui ho vendrà a mirar? A més, a una altra ubicació dins la UAB se segur que el Jaws (un lector de pantalla) està en xarxa a tots els ordinadors.
Tot depén, sens dubte, de la bona voluntat dels informàtics i està confirmat que aquesta puta fauna de SIDS no entén aquests termes. Tampoc n'entenen d'altres com sensibilització, facilitzar, col·laborar...
Bé, a n'es final n'he xerrat massa i m'he posat de mal humor. Ara, en tornar començar al Setembre, tornarem veure les males cares, els inconvenients i les queixes d'aquests poques vergonyes que haurem de sofrir jo i la tiflo i consider que ni jo, però molt més especialment ella, una treballadora assalariada per a qui les decisions en matèria de programari i llicències ja estan preses.
Com deia, ja he acabat aquest primer curs i ja estic (relativament) alleugerit.