Cooperatives i castells

L'altre dia vaig, llegint El Felanitxer, trobar un grapat de coses d'allò més interesants.

Per exemple això de que es va inaugurar el nou col·legi de la Cooperativa "Es Lledoner" a la zona del desaparegut Puig de Sant Nicolau, entre el centre urbà i el polígon de ses mamades.

El titular podria esser ben bé el de "Ja era hora!" perquè m'en record perfectament com en Massot, en aquells tediosos horabaixes de primer o segon d'ESO en que mos ensenyava naturals, mos contava allò de que nosaltres fariem el quart d'ESO al nou edifici. Afortunadament, a aquestes altures ja tenim el quart d'ESO ben fet i aprovat. Per cert, cal dir que l'altre setmana varem anar amb n'Aina a cercar el títol d'ESO al carrer Zavellà i tot el personal, entre els quals hi havia tots els nostres professors des de na Francisca Sagrera fins a na Gilart, passant per don Toni Maimó o na Jero (que mos va donar els títols) estava de mudança.

Si, en unes dates en que tothom suposa que els professors ja son a la platja els d'Es Lledoner traginaven trastos. I és que això de ser cooperativa ha de ser dur a la força ja que, sense anar més enfora, aquest nou edifici ha costat 2,2 milions d'euros que han hagut d'abonar religiosament els i les cooperativistes. Jo no som de números però si son 47 els cooperativistes me surt a quasi 48.000 € per cap. Aquesta xifra, per gent com en Maties que, literalment, se forra a base de repassos, no suposen un problema important, però per altres persones treballadores suposa un desemborsament important.

Sigui com sigui, no és d'extranyar que al pati del nou centre hi col·loquin els noms en ceràmica dels qui han apoquinat i m'imagin que en aquest, els càstigs per fer malbé el material seràn més durs (o jo els hi posaria).

També està bé que a l'escola hi hagi escultures i pintures d'artistes locals encara que a jo, com a estudiant, no me mola gens això de que a les aules de secundària no hi hagi finestres a l'altura dels alumnes (Què hagués fet a classe de, per exemple, biologia???).

En tot cas, i tenint en compte que aquest fou el meu col·legi dels 3 fins als 15 anys (12 anys de 18) temps en que em varen tractar molt bé i fins i tot me varen educar en valors com la igualtat, el respecte i tot això, no és d'extranyar que en guardi un grapat de bons records als que es pot sumar una dosi d'admiració pel fet d'esser la cooperativa una forma d'organització social, igualitària i altrusita.

Podria fer una histèria molt llarga explicant coses des de les Trinitàries, la Caritat o el propi Sant Alfons (que encara que fossin convents només vaig tenir una monja de mestra, eh?) amb les estirades d'orella del quasijubilat i entranyable don Toni Sagrera, les caòtiques classes de, per exemple, alemany, les millors classes de religió (que eren bones perquè enlloc de religió eren d'història i d'històries) de Don Guiem que per cert me va montar, abans d'existir la pissarra digital, un peu perquè aquella vetusta càmara enfocàs la pissarra a aquella televisió que amb un filferro endollat al lloc de l'antena mostrava n'Ana Rosa enboirada. En fi, tantes altres coses que no poden ser aqui explicades perquè això seria molt llarg i inclús avorrit i, tanmateix, tothom té les seves històries escolars.
Un apunt per als emprenedors, en aquella zona hi fan falta bars on es puguin fugar els escolars, així com també botigues de golosines o de material escolar. Ara és l'hora.

Tornant al Felanitxer i ignorant la notícia de que na Carraixeta ha abandonat el vaixell (tampoc fa falta embrutar aquest text pseudonostálgic amb notes de política), podriem fixar-nos en que el Bisbat ha canviat un dels pocs capellans raonables, honrats, mallorquinistes i, que no escolten la COPE; el rector Lladó per un altre. Així si que no aniré a missa!

Per altra banda, i tornant a l'esfera educativa de Felanitx, m'agradaria subscriure'm activament al Manifest dels col·legis sobre el Castell de Santueri. Això dels manifests està de moda, es veu.

Un altre dia ja parlaré més del tema i inclús és probable que copii i enganxi el manifest, només diré que crec que hauria de ser una prioritat per a la classe política (s'ha demostrat repetidament que no ho és) salvar el patrimoni històric i cultural del municipi, ja sigui el Castell, el Sindicat, l'estació del tren, el Calvari, entre d'altres.

Finalment, mereix també una breu menció el curiós text de n'Enginyer sobre en Colom, un tema també força apassionant que m'interessa fins al punt de que m'havia plantejat per aquest estiu llegir algún llibre d'aquell de Montuiri (?) per tal de tenir arguments quan li dic a algú de la Península que aquell era del meu poble i s'ho pren a rialles. De totes maneres, sempre puc dir que en Barceló, es pintor, també ho es; encar que hi estigui barallat.

Que per cert, i ja per acabar, xerrant de personatges locals vaig fer es paper d'incult quan, ja fa temps, un company de Barcelona me va afirmar, en haver conegut (crec que l'únic en tot el curs) l'existència de Felanitx, que era el poble del (no record l'honrós l'adjectiu) poeta Bauça.

P.S.: A hores d'ara, encara no se la nota de Sociologia.