En Fortunio Bonanova

Crec que aquest personatge és prou desconegut per tothom, jo en vaig sentir parlar en qualque ocasió de casualitat i crec que és no menys que un illenc pioner a Broadway i Hollywood. És, tal vegada, l'actor més internacional que han tingut aquestes illes. Potser fa poc l'hi han dedicat un carrer a Ciutat però no per això resulta excesivament conegut.

De Viquipèdia

Fortunio Bonanova, pseudònim de Josep Lluís Moll (Ciutat de Mallorca,1895- Woodland, Califòrnia, 1969), va ser baríton, actor de cinema i teatre, productor, director, amb aparicions notables a televisió com a convidat, i va participar amb varies funcions diferentes a alguns films, i sèries de televisió, ballarí, dramaturg, i novel·lista. Segons Lluis Fàbregas Cuixart, el pseudònim Fortunio Bonanova corresponia al seu desig de cercar fortuna, i a l'estimació per al barri de la Bonanova, de Palma.

Biografia

Fortunio Bonanova va ser telegrafista de professió. Estudià música amb l'italià Giovachini. Primer estudià a Madrid, i després a París. L'any 1921 debutà com a cantant amb la romança de Tannhaüser, al teatre Principal de Palma. Aquell any amb Jorge Luis Borges, i alguns intel·lectuals mallorquins signà el Manifiesto del Ultra, utilitzant el pseudònim amb el que es féu famós. Aquell any també debutà amb el film Don Juan Tenorio sobre l'agument de Juan Zorrilla, dels germans Baños, en blanc i negre i muda, que va ser presentat, l'any següent a New York, i a Hollywood. El 1924 dirigí la pel·licula muda Don Juan.

El 1927, actuà a la pel·lícula Love of Sonya d'Albert Parker, amb Gloria Swanson. Fins l'any 1932, participà, amb petits papers, a produccions a Hollywood, al costat de artistes com Joan Bennet, i Mary Astor. En aquella època interpretà a Nova York algunes òperes i sarsueles com: La Canción del Olvido, La Duquesa del Tabarín, Los Gavilanes, i La Montería.

El 1932 actuà a Careless Lady, dirigida per Kenneth Mackenna, fent el paper de Rodriguez. Aquest mateix any participà com a Pietro Rafaelo el pianista, a A Successful Calamity, de John G. Adolfi. El 1934 torna a Espanya i col·labora a la pel·lícula El Desaparecido d'Antonio Graciani, on feia de primer actor. El 1935 actuà al musical de Màximo Nossik Poderoso Caballero, també com a primer actor.

El 1936, a causa de la guerra civil torna als Estats Units, i participà en el film Capitán Tormenta, de Jules Bernhardt, fent el primer paper, "Capitan Bill". Aquest mateix any participà a El Carnaval del Diablo de Carlos F. Borcosque, on feia el paper de protagonista; i a El Castigador Castigado, de Ricardo de Baños, a un dels primers papers. El 1938 participà a Romance in the Dark. El 1938 fa el paper de Barrera a Tropic Holiday de Theodore Reed. Aquest mateix any va fer un paper menor a Bulldog Drummond in Africa, dirigida per Louis King. El 1939 fa de primer actor a La Inmaculada, de Louis J. Gasnier.

A partir de 1940 una intensa activitat fílmica el fa col·laborar en més de quaranta pel·lícules, a I Was an Adventuress, Down Argentine Way, The Mark of Zorro, les tres el (1940). That Night in Rio, They Met in Argentina, el 1941. També participà com a secundari a Citizen Kane, d'Orson Welles, on feia el paper de "Signor Matiste". Blood and Sand, Moon Over Miami, Unfinished Business, Two Latins from Manhattan, Yank in the RAF, totes elles el 1941. Mr. and Mrs. North, Four Jacks and Jil, Obiging Young Lady, Sing Your Worries Away, Lancenym Inc., Gil Trouble, Black Swan, el 1942. Hello, Frisco, Hello, el 1943. Five Graves To Cairo, estrenada a Espanya amb el títol de Cinco Tumbas al Cairo (1943); i Dixie. Així mateix a For Whom The Bells Tolls (1943) de Sam Wood, doblada al castellà com a Por Quién Doblan las Campanas, fent el paper de "Fernando". El mateix any va participar a The Song of Bernadette. El 1944 va participar a The Sultan's Daughter, Ali Baba and the Forty Thieves, My Best Gal, Falcon in Mexico, Double Idemnity, (Perdición), Mrs. Parkington, Brazil.

El 1945 actuà a Were Do We Go from Here?, A Bell for Adano, Man Alive, Hit the Hay, Red Dragon, The Sailor Takes a Wife. El 1946 fa Pepita Jiménez, Monsieur Beaucaire. The Sun Also Riser (Fiesta) de l'any 1947. El mateix any La Diosa Arrodillada, The Fugitive, i Rose of Santa Rosa. Romance on the High Seas, Angel of the Amazon, Adventures of Don Juan, l'any 1948. Bad Men of Tombstone, i Whirpool el 1949. Nancy Goes to Rio, September Affair, el 1950. Havana Rose (1951). Thunder Bay, Moon Is Blue, So This Is Love, (The Grace Moore Story, al Regne Unit), Second Chance, Conquest of Coahise, i Die Jungfrau auf dem Dach, del 1953. New York Confidential, Kiss Me Deadly, a la sèrie de televisió The Count of Monte Cristo, al 1955. Al 1956 actuà a Jaguar; i el 1957 a An Affair to Remenber.

El 1959 féu un paper a Thunder in the Sun. A Espanya actuà a la pel·lícula rodada a Eivissa, el 1961: Los Tres que Robaron un Banco. Al film de John Ford: The Man Who Shot Liberty Valance, del 1962 (El Hombre que Mató a Liberty Valance. L'any següent (1963) participà a Running Man de Carol Reed, amb dos actors espanyols que després tendrien molt de nom Fernando Rey, i Juanjo Menéndez. El 1964 participà a la pel·lícula La Muerte Silba un Bloues de Jesús Franco; i el 1967 a The Million Dollar Collar.

Va participar a unes 80 pel·lícules, encara que a algunes, les escenes on sortia no van ser posades a lo versió final. També va fer de conseller tècnic a Blood and Sand (1941) (no sortia als crèdits), com a productor a La Inmaculada (1939), i com a director a Don Juan (1924). A la televisió va actuar com un convidat notable en 7 ocasions, i va actuar a la pel·lícula Ballad of Hector, the Stowaway Dog (1964) feta per a la televisió, on tenia el paper d'inspector.

Morí a causa d'una hemorràgia cerebral.

La seva tomba està al Holy Cross Cemetery, Culver City, Los Angeles County, Califòrnia, Estats Units.

Bibliografia

• Catalina Aguiló: "Fortunio Bonanova : un home de llegenda".