Sant Tornem-hi!?

S'acaba l'agost, i amb ell les festes de Sant Agusti, per donar pas al setembre que, com cada any, ens duu el final de l'estiu, els dies curts i foscos, el sindrome postvacacional, entre d'altres. A jo, crec recordar, encara me queda gairebé un mes de vacances (som afortunat) si faig cas del que me diuen els treballadors de l'Spar referint-se a que el que faig ara (seure tot l'horabaixa amb aire condicionat, música i vegent-los fer feina) no pot considerar-se treballar.
I menos mal que començ tard les classes, dia 29, i per això hauré d'agafar l'avió dia 25, dia pel qual esper (i desig) esvaides les pors i temors col·lectius nascuts arrel de l'accident de Barajas. Hem de pensar, en aquest sentit, que l'accident greu que succeeix cada cert temps en aviació ja ha ocorregut al mateix temps que es d'esperar una major atenció per part dels mecanics i altre personal indicat en la seva tasca. Ja que hi som, i sense voler capficar-me massa en el tema, comentar l'estrategia d'Spanoir, que ha substituit el, per altra banda, típic terme "problemas técnicos" per un més novedós i manco preocupant "cuestiones operacionales".
Per altra banda, el mallorca farà aigua enguany i sino devalla serà perquè n'hi ha que son inclús pitjors. Per desgràcia, l'Atlètic Balears també ha perdut, com l'Eivissa, en el seu debut a la categoria de bronze.
Tenc al mòbil una acumulació d'imatges que en breu m'agradaria inserir, això fruit de que no he publicat gairebé res en tant de temps, deixant el bloc al relenti emperò sense paralitzar-lo de tot. Ha estat, en la meva opinió, com el que fan les televisions també a l'estiu, dipositar continguts enllaunats evitant la producció pròpia i de qualitat (de qualitat a la tele, no vol di que en aquest bloc hi hagi qualitat, eh?), i és que, per altra banda, tampoc hi havia perquè matar'm-hi estat la majoria dels il·lustres lectors i lectores de vacances i sense activitat blogosfèrica. Per tot això, no se fins a quin punt seria adient encetar el setembre amb el típic "Sant Tornem-hi" que he pogut descobrir aquests dies en diversos blocs del Principat. He de dir que aquesta expressió m'ha cridat l'atenció ja que crec que no l'havia sentida mai, m'ha agradat i potser seria un bon titol pel present post.
Crec que avui inseriré un grapat d'imatges que he anat recol·lectant al llarg de tot l'estiu per diversos indrets i que, per un o diversos motius, m'han cridat l'atenció.

Aquesta imatge la vaig agafar fa ja temps al carrer d'en Pizà de Felanitx. A jo m'agrada particularment ja que crec que mostra una frase que no pot significar res o pot significar molt. És, tal volta, un crit d'esperança en aquesta paret carregada d'anys i d'història i menjada pel pas del temps, entre aquests carrers del centre de Felanitx al llindar de l'abandó i la marginalitat per la deixadessa de la classe política governant.

Aquesta pintada, prou clara i divertida, la vaig agafar de l'anomenada popularment "plaça de toros" a Porreres (encara que, afortunadament, sigui un aparcament on els joves de la localitat s'hi venen expressant, encara que darrerament pareix una mica abandonat.

Aquesta, com la següent, és del dia de Sant Agustí a Felanitx. Està a la plaça de toros (aquesta si que ho és) i, com dic, la vaig retratar el dia en que es celebra la vergonyosa correguda de bous en que, aquest any, es comenta que els novilleros aquests, aprenents de toreros i aspirants de marits de folclòriques, varen trigar més a matar els bous, torturant-los més de l'habitual, inclús. Però mira, això és la fiesta nazional.

Aquesta també la vaig trobar molt curiosa. És una colorista pancarta penjada a les portes de la parròquia de Sant Miquel de Felanitx. Normal, per un capellà decent que hi havia, i a damunt mallorquinista...

Finalment, aquesta també es de l'aparcament de Porreres. És una afirmació molt encertada.
Esper que vos hagin agradat i mem si en penjarem més.
Per cert, encara no he venut el cuponazo! Potser te tocarà a tu...

Feliç sindrome postvacacional... i sort als examens!