divendres, 5 de setembre del 2008

Histèries... d'un cuponer?








Durant cada un d'aquests dies de feina he anat recolectant un caramull d'anécdotes sinó divertides, com a mínim curioses, i és que estant a n'es carrer a Felanitx veus una fauna que fa por. Com comprendreu, però, no m'en recordaré de gran part d'aquests detalls sinó que només n'explicaré qualcun.
La meva rutina comença cada dia amb un berenar a Ca'n Rosa per agafar forces, na Bel convida, i combatre la son de bon dematí. Cada dia passen amb cotxe o a peu gairebé les mateixes persones entre les quals s'hi compten sa madona de s'ORA (clienta meva, per cert), el personal desenfeinat a sou de la Sala que se passegen feliçment, alguns a peu i alguns amb vehicle municipal, molts d'al·lots i molta gen en general. Emperó, no falten a la cita de cada dia na Binimelis, sa tia de na Binimelis i sa tita que compren diariament es seu cuponet. Sa tia de na Binimelis, per cert, fa quatre o cinc dies que juga de gratis a causa dels consecutius reintegraments, i és que altra cosa no, però reintegros n'he donat bastants. I és que hi ha un grup de clients que acudeixen cada dia a comprar.
Avui, per altra banda, he fet negoci amb molts d'antics professors de Sant Alfons que estaven traslladant els darrers objectes que encara quedaven a l'edifici de la Caritat al carrer Zavellà. A banda d'això, don toni Maimó, que va cada dematí a s'edifici nou, fa dos dies que m'en compra. Ahir me va comentar que havien de montar les pissarres i també que ara s'havia d'aixecar deu minuts abans per arribar d'hora a l'altre punta de poble.
En el capitol de coses gracioses record, per exemple avui, un homo major que, ben en serio, m'ha dit: "Nina, que me pots dir quin número va sortir ahir?". En aquest mateix capitol un home me va demanar "¿Macho o hembra?" i desprès me diu quan jo li havia contestat lo obvi "Menos mal que me lo has dicho, porque ahora te iba a hechar un piropo". No se si era aquest mateix senyor major que crec que té un poc d'alzeimer i molt poques feines, perquè cada dia me demana quin és el meu nom i me diu que ell tenia un germà que també nomia Juanito. Aquest personatge no s'en fia massa quan li dic que no té premi, però lo que jo dic, molt poques feines.
Sigui com sigui, aquest mes és dolent per vendre ja que, a banda de la crisi, la gent a damunt ha de comprar els llibres per als seus fills. Això és el que m'ha dit una dona que, pobreta, ni avui ni ahir li va tocar res amb els rascas, només te 150€ i només els llibres dels seus fills en valen més de 200€. Com que quan ha vengut avui hi havia l'anteriorment citata, han xerrat una estona i se veu que ella se va criar a Gran Canària però te arrels andaluses. Res, molta xerrera.
En quant als números, encara que la majoria me deixen a jo la responsabilitat de triar els seus números, n'hi ha alguns que tenen manies ben curioses. El 13 i el 69 fan furor, a la Vila també se ven molt bé el 9, encara que també n'hi ha pro5 o pro7. També n'hi ha que només especifiquen si pars o impars, altres en volen amb els nombres repetits i d'altres, en canvi, tenen el seu propi número que s'ha de cercar amb el TPV.
Jo som un dels primers que quan fa molts de dies que no surt el 2, per exemple, n'agaf un. Ara, el que no ha sortit de fa estona és el 3, encara que a jo s'entesten, aquesta setmana, en omplir-me de zeros.
Encara que sa feina no sigui cansada, és aburrida i jo intent combatre aquest tedi escoltant música, cosa que no he confirmat si puc fer, comptant cupons, fent qualque 7 i observant el paisatge. De totes maneres, he de dir que és un gust fer feina en un enclau tan agradable, a la plaça de Jaume II, davant una de les numeroses obres de la II República a Felanitx (el Mercat Municipal), devora el campanar (encara que sa campana estigui una mica atrofiada) i, també devora la casa que fou de Pere Oliver Domenge.
A més a més, s'hi està molt bé ja que, com que no hi pega el sol i si hi pega l'oratge que baixa pel Carrer Major, no fa gens de calor. Tot i això, s'ha de dir, que com tot Felanitx, la neteja està ben descuidada doncs quan aquesta gent grena, només lleva lo més gros (lo molt gros) deixant lo altre pel dia del judici final. A més, prop d'on jo m'hi pos, hi ha lo que pareixen restes d'un vomitat de l'època de les primeres verbenes i encara no l'han llevat.
És curiós veure com els propietaris dels cotxes que fa una hora i mitja que son a fer sa rasca o ves a saber on i tenen els vehicles a la zona de carrega i descarrega apareixen veloçment, com per art de màgia, quan fa acte de presència un municipal amb una llibreta disposat a multar-los. Ningú vol que el multin. A part d'això, si un ve a comprar un cupó, no problem. Avui mateix un homo ha fet aprop a atropellar-me i no ha tengut cap inconvenient en deixar el cotxe ben enmig del carrer mentre me feia compra.
Per cert i ara que ho veig, aquest títol no acaba d'estar bé ja que no és aquesta la denominació correcta encara que sigui la més popularitzada, de totes maneres, no hauria quedat tan bé escriure "histèries d'un agent venvedor".
Jo havia de contar més coses però no m'en record, les hauré d'apuntar, així que ho aniré deixant per avui no sense abans assenyalar el logo que he col·locat avui mateix amb motiu del primer aniversari d'aquest bloc, que tindrà lloc, exactament, dia 16 de Setembre, dia de la publicació de la primera histèria.
Ah! Encara que sembli un poble fantasma, les imatges son de Felanitx, d'un dilluns de Felanitx. Així comprendreu perquè he canviat els dilluns de la vila per els dissabtes al port.

Molta sort!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

t´acompanyo en el sentiment. sempre sap greu quan s´ens mor esser estimat al que hem cuidat amb tota cura durant tot el curs escolar, perquè després ens abandoni en cos i ànima al deixar-lo sol uns dies que ens agafem de vacances....esper que el sustitut sigui més agraït!!

pel que contes de la teva feina, veig que per fi has descobert el mon real!!!!....però, si t´agafes la feina mirant la part bona, sempre li pots treure profit i diversió, com veig que fas...aquestes petites anècdotes que te passen, són el complement de tot treball de cara al públic....imagina´t si fessis la feina dins quatre parets, sensa xerrar amb ningú...quin aborriment!!
per cert....aquest senyor, no sap que avui en dia dur "melena" no és sinònim de fèmina??? si fos així...jo seria mascle!!!
esper que segueixis amb tan bon humor per molt de temps.
salut i petonets!!!!

Joan M. Roig ha dit...

Ui, sa planta aquella tampoc es que fos de tot es curs (crec que la vaig comprar pel juny).
I si, lo de sa feina es vera, encara que sigui avorrit, lo d'estar a n'es carrer ho fa mes entretengut, estones.